Resultats de la cerca

Especialista en patrimoni arquitectònic, fou professor a la Universitat de Nàpols 1942 i assessor de la UNESCO per a la restauració de monuments És autor de biografies d’arquitectes Andrea Palladio , 1960 Ferdinando Fuga , 1956 Bernini architetto , 1953, i Gaudí , 1964, de monografies sobre el patrimoni napolità Architettura del Rinascimento a Napoli , 1937 Mausolei romani in Campania , 1957 Ville vesuviane del Settecento , 1959, d’obres generals Il Rinascimento nell’Italia meridionale , 1977, teòriques Architettura e arte figurative , 1948 i sobre conservació de monuments…

Filla del director i productor Tony Richardson i de l’actriu Vanessa Redgrave, es formà al Central School of Speech and Drama, a Londres Debutà als escenaris el 1983 amb l’obra On the Razzle La capital anglesa acollí el muntatge de la peça teatral d’Anton Čekhov, Čajka ‘La gavina’, en què intervingué el mateix any que s’estrenava la seva primera pellícula, Every Picture Tells a Story 1984 Entre els seus títols cinematogràfics cal destacar, Patty Hearst 1988, de PSchrader, Shadow Makers 1988, de RJoffé, Nell 1994, de MApted, Widow's Peak 1994, de JIrving, i The White Countess…

Professor a la Universitat de Bolonya Molt lligat a la revista Annales i a la difusió de la història de les mentalitats a través, sobretot, de l’anàlisi de l’art i de la cultura escrita Destaquen entre les seves publicacions I benandanti Stregoneri e culti agrari tra Cinquecento e Seicento 1966, Il Nicodemismo Simulazione e dissimulazione religiosa nell’Europa del’500 1970, Giochi di pazienza Un seminario sul ‘Beneficio di Cristo' 1975, amb AProsperi, Il formagio e i vermi 1976, Indagini su Piero Il Battesimo, il Ciclo di Arezzo, la Flagellazione di Urbino 1981, Storia notturna…

Vida i obra Urgias pronunciat Urges fou canonge 1817, arxiver 1821 i cronista de l’Alguer se’n conserven diversos volums de memòries inèdits, amb notícies tretes dels arxius locals 1818-26 promogué l’acadèmia literària Parnaso Algherese 1799, de la qual aplegà les poesies —algunes de les quals en català— en un volum manuscrit Capitoli e sonetti 1803 Se li atribueix un Sermó del descendiment de Jesucrist de la creu ~ 1806 i preparà l’edició del Breve compendi de la doctrina cristiana 1818, catecisme en català Edità l’opuscle Gli algheresi nell’arrivo del loro vescovo D Pietro…

Fou inspector de l’Archivio di Stato di Napoli i inspector general dels arxius italians Entre les seves nombroses publicacions, dedicades especialment a temes napolitans i italians del sud, es destaquen les relacionades amb la història catalana, sobretot les referents al Castel Nuovo i, entre altres, Storia dell’Università di Napoli nell’età aragonese 1924, Architettura e scultura catalana in Campania nel secolo XV 1930 i La biblioteca dei re aragonesi di Napoli 1955 Reconstruí els registres de la cancelleria angevina de Nàpols, que havien estat destruïts per bombardeigs en la…

S’inicià en l’estudi de la trompa, però poc després es passà al cant Fou alumne d’A Rossi, A Boni i B Osidi Debutà el 1818 a Cento amb La Contessa di Colle Erboso , de P Generali, i els tres anys següents cantà a Mirandola, Corregio, Piacenza, Nàpols, Liorna i Torí La tempora da del 1822 es presentà a la Scala, on interpretà Adele ed Emerico , de S Mercadante, i Matilde di Shabran , de G Rossini, i estrenà Chiara e Serafina , de G Donizetti La seva intensa activitat el portà a participar en l’estrena d’obres de Donizetti - L’aio nell’imbarazzo Roma, 1824, Don Pasquale París, 1843…

Estudià teologia a Barcelona i ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Expulsada aquesta 1767, s’establí a Ferrara Itàlia, on publicà Riflessioni imparziali sopra l’umanità degli spagnoli nell’ Indie 1780, obra en la qual defensava l’obra colonitzadora castellana a Amèrica contra les opinions de Bartolomé de Las Casas i de l’Abbé Raynal Fou traduïda al castellà a Madrid 1782 i a Cervera pel seu germà Josep de Nuix i de Perpinyà , 1783 Germans seus foren també Francesc de Nuix i de Perpinyà mort vers el 1804, primer baró de Perpinyà, i Rafael de Nuix i de Perpinyà Torà 1741 —…

Integrat pel Partito Democratico della Sinistra PDS, com a soci principal, juntament amb Cristiano Sociali, Riformatori per l’Europa, Comunisti Unitari i Laburisti, Massimo D'Alema , cap de govern entre el 1998 i el 2000, en fou el primer secretari En les eleccions legislatives del maig del 2001, el partit, amb Piero Fassino com a secretari general s’integrà en la coalició de centreesquerra L' Ulivo , liderada per l’exalcalde de Roma i membre del DS Francesco Rutelli, però foren derrotats per la coalició conservadora de Silvio BerlusconiEn les eleccions al Parlament Europeu del juny del 2004…

Malgrat la seva curta edat, destacà pels seus papers als films de M Scorsese Alice Doesn't Live Here Anymore 1974 i Taxi Driver 1975 Ha estat guardonada amb l’Oscar en dues ocasions The Accused 1988, de J Kaplan i The Silence of the Lambs 1991, de J Demme Altres films són Foxes 1980, d’A Lyne Le sang des autres 1984, e C Chabrol, The Hotel New Hampshire 1984, de T Richardson, Five Corners 1987, de T Bill, Backtrack 1989, de D Hopper i A Smithee, Sommersby 1992, de J Amiel, Shadows and Fog 1992, de W Allen, Maverick 1994, de R Donner, Nell 1994,de M Apted, Contact 1997, de R…

Es formà a Màntua, on fou tenor i organista a l’església de Santa Bàrbara i on estrenà la primera de les seves òperes, Alessandro nell’Indie , el 1768 També en aquesta ciutat compongué la cantata Virgilio e Manto 1769 per a la inauguració del Teatro Scientifico, dependent de la Reale Accademia, i, més tard, arribà a ser segon director de l’orquestra d’aquest teatre, on estrenà diverses obres, com ara l’oratori La madre dei Maccabei 1775 El 1783 fou contractat com a mestre de capella de la catedral i de la cort de Salzburg Tot i que el càrrec li fou disputat per Leopold Mozart,…