Resultats de la cerca

Estudià a Roma 1758-65, becat per l’Academia de San Fernando De retorn a Madrid, el 1768 fou nomenat arquitecte d’El Escorial, on féu la Casa de los Infantes 1771, la Casita de Arriba 1773 i la Casita de Abajo 1773, aquesta per al príncep d’Astúries Carles, per al qual projectà també la Casita del Príncipe 1784 d’El Pardo Del 1785 són els primers projectes foren arrodonits definitivament el 1787 del Museo del Prado, llavors pensat per a museu d’història natural, sens dubte la seva obra més important Construí, també a Madrid, l’Academia de la Historia 1788, l’Oratorio del Caballero de Gracia…

A Roma fou deixeble de LVanvitelli, amb el qual intervingué en la construcció del palau de Caserta, a Nàpols El 1760 es traslladà a la península Ibèrica, on treballà per a Carles III, bé modificant, restaurant o ampliant edificis ja construïts és el cas del Palacio Real de Madrid i del d’Aranjuez, bé aixecant-ne de nous Puerta de Alcalá 1764, edifici de l’Aduana 1769, Puerta de San Vicente 1775 i Casa de los Ministerios 1776, tots a Madrid A Valladolid construí l’església de Santa Ana 1783 Dirigí la construcció de la seu nova de Lleida projectada per PMCermeño

Fou deixeble de Larchevêque, amb el qual anà a París el 1758 Residí molt temps a Roma 1767-78 Cridat per Gustau III, tornà a Estocolm, on féu el monument commemoratiu a Descartes i l’estàtua de Gustau III És autor d’altres escultures L’Amor i Psique, Faune dormint Nationalmuseum, Estocolm, i de diversos dibuixos i aquarelles

A Roma fou alumne de Canova i Thorwaldsen Conservador del Museo del Prado, a Madrid 1829, li'n fou encarregada la part escultòrica de la façana És autor del sepulcre del cardenal Lluís Maria de Borbó i de Vallàbriga catedral de Toledo, del de la comtessa de Chinchón palau de Boadilla del Monte, del baix relleu Hèctor acomiadant-se d’Andròmaca Academia de San Fernando i de nombrosos retrats

Inicià 1818 la urbanització de la Gènova moderna antiga Via Carlo Felice, Piazza delle Fontane Marose i construí el Palazzo dell’Accademia Ligustica i el Teatro Carlo Felice 1826-28

La seva obra principal és l’almirallat de Peterburg 1805-23, amb una impressionant façana amb columnes, que tingué molta influència en construccions russes posteriors

És documentat des del 1326 i una vella tradició local vol que la imatge —de la Mare de Déu amb l’Infant sobre el genoll esquerre, de la fi de l’època romànica— fou trobada per un esclau moro sota el cep d’una vinya El santuari fou reedificat al s XVI, i l’actual es construí entre els anys 1727 i 1733, bé que ha estat restaurat i embellit en diferents ocasions La imatge mariana també ha sofert moltes restauracions les darreres el 1928 i el 1940 El seu aplec se celebrava el 5 d’agost abans se celebrava el 8 de setembre També se celebren al Vinyet altres festes populars

Als Països Catalans, reberen el nom d'indians o americans els catalans que marxaren a terres americanes durant la primera meitat del segle XIX i que retornaren a la seva localitat d'origen, generalment havent-hi fet fortuna Solien marxar de joves, preferentment, de les comarques costaneres, i s'installaven a les colònies d'ultramar, especialment Cuba, Puerto Rico, el Brasil, l'Argentina i Mèxic, on feien fortuna en negocis relacionats amb el tabac, el sucre, el comerç, etc Amb la riquesa aconseguida encarregaven la construcció de mansions sumptuoses a les seves viles natals, i a la vegada …

Descendent d’una nissaga de mestres d’obres i fusters de Sant Andreu de Palomar, fou un dels primers arquitectes titulats per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid vers el 1839 És autor, juntament amb Josep Mas i Vila, del mercat de Santa Caterina 1847 i, conjuntament amb Francesc Vila, del bloc de cases dit e ls Porxos d’En Xifré , erigit el 1836 davant la Llotja i molt representatiu de les orientacions urbanístiques de l’època el pòrtic d’arcuacions sobre pilars que li han donat nom es contraposa a cossos cortina els cantoners i el central amb pilastres jòniques, i…

Església mudèjar amb creuer neoclàssic del s XVIII