Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
John O’Keefe

John O’Keefe
© David Bishop, UCL
Medicina
Neurocientífic de doble nacionalitat, britànica i nord-americana.
Màster en humanitats 1964 i doctor en psicologia per la Universitat McGill de Mont-real el 1967, any que féu recerca postdoctoral al University College de Londres, on posteriorment ha desenvolupat la carrera científica i docent, i de la qual és catedràtic des del 1987 i director del Sainsbury Wellcome Centre for Neural Circuits and Behaviour Els seus estudis se centren en els mecanismes d'activació de les neurones de l’hipocamp que fan possible l’orientació i la memòria espacials A més d’un gran nombre d’articles, el 1978 publicà, juntament amb Lynn Nadel, The Hippocampus as a Cognitive Map…
Patricia Smith Churchland
Filosofia
Medicina
Filòsofa canadenca.
Professora de filosofia de la Universitat de San Diego des del 1984, actualment és professora adjunta del Salk Institute de Califòrnia, on, a més, és associada al Computational Neurobiology Laboratory CNL Especialitzada en estudis sobre filosofia de la ment, és, sobretot, coneguda per la seva pertinença al moviment anomenat materialisme eliminatiu, el qual nega l’existència de fenòmens mentals i assegura que aquests són necessàriament provocats per estats neuronals, de tal manera que, un cop identificats aquests estats, els estudis psicològics deixaran d’existir com a tals La fita de…
Jeffrey C. Hall

Jeffrey C. Hall
© Chinese University of Hong Kong
Bioquímica
Genetista nord-americà.
Graduat 1963 i doctorat en genètica 1971 per la Universitat de Washington, Seattle Després de fer recerca postdoctoral amb Seymour Benzer al California Institute of Technology, el 1974 s’incorporà a la Universitat de Brandeis, on treballà fins el 2008 Del 2007 fins a la jubilació 2009, fou també professor a la Universitat de Maine Les seves investigacions amb la drosòfila el portaren a importants descobriments en la genètica del comportament, la base genètica de la diferenciació sexual i el rellotge biològic En aquest darrer camp, el 1984 contribuí a identificar el gen conegut amb el nom…
Marvin Lee Minsky

Marvin Lee Minsky
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Matemàtic i pioner de la intel·ligència artificial nord-americà.
Es graduà en matemàtiques a la Universitat de Harvard 1950 i obtingué el doctorat a la de Princeton 1954 Els anys cinquanta dissenyà ginys simuladors del comportament humà, en els quals intentà reproduir l’aprenentatge El 1958 s’incorporà al laboratori de John McCarthy , del Massachusetts Institute of Technology, on desenvolupà tota la carrera docent i de recerca El 1959 hi fundà l’AI Project, amb McCarthy, que encapçalà després de la marxa d’aquest 1962 Les seves realitzacions experimentals i teories donaren un fort impuls al desenvolupament de la intelligència artificial, que concebé de…
Steven A. Pinker
Psicologia
Psicòleg canadenc.
Doctor en psicologia experimental per la Universitat de Harvard 1979 Després de ser director del centre de neurociència cognitiva al Massachusetts Institute of Technology 1982-2003, l’any 2003 tornà a la Universitat de Harvard, on actualment exerceix com a professor La seva recerca més reconeguda es basa en el procés d’aprenentatge del llenguatge en les criatures i en el seu controvertit i particular desenvolupament de les teories del llenguatge de Noam Chomsky, on argumenta que la facultat de la parla no és una característica innata dels humans sinó que és un producte de l’…
Paul Greengard
Medicina
Neurocientífic nord-americà.
Començà estudis de física i matemàtiques, que canvià pels de biofísica a la Johns Hopkins University, on es doctorà el 1953 Posteriorment feu recerca a la Universitat de Cambridge Gran Bretanya i el 1959 s’incorporà als laboratoris Geigy de Nova York El 1968 passà a la Universitat de Yale i el 1983 a la Universitat Rockefeller, on fou investigador en cap del Laboratori de Neurociència Molecular Fou guardonat amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 2000, conjuntament amb Arvid Carlsson i Eric Kandel Durant la dècada de 1960 les seves recerques demostraren que en moltes…
Gerald Maurice Edelman

Gerald Maurice Edelman
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Graduat per la Universitat de Pennsilvània 1954, posteriorment treballà al Massachusetts General Hospital de Boston, i del 1955 al 1957, als serveis mèdics de l'exèrcit nord-americà a París A partir d'aquest darrer any, desenvolupà la seva carrera acadèmica i científica des de la Rockefeller University, on es doctorà el 1960 Centrat en la immunologia , estudià les molècules dels anticossos mitjançant espectroscòpia de fluorescència de macromolècules Entre d'altres, desxifrà amb aquest mètode l'estructura de la immunoglobulina Aquests descobriments comportaren importants avenços en els camps…
Joaquim M. Fuster i de Carulla
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona 1953 L’any 1957 inicià la seva carrera com a neurocientífic a la Universitat de Califòrnia UCLA Treballà al Max-Plank Institute de Munich 1962-64 Després de doctorar-se en neurociènca per la Universitat de Granada tornà als EUA, on exerceix de professor de psiquiatria i biologia del comportament i és membre del Neuropsychiatric Institute de la UCLA, i catedràtic de psiquiatria a la Universitat Autònoma de Barcelona La seva recerca en el camp de la neurociència cognitiva donà com a resultat el descobriment de “…
David Julius

David Julius
© Susan Merrill, UCSF
Medicina
Bioquímic nord-americà.
Graduat el 1977 en biologia pel Massachusetts Institute of Technology, es doctorà el 1984 en bioquímica per la universitat de Berkeley Califòrnia És professor i cap del departament de fisiologia de la universitat de San Francisco, Califòrnia Ha estat un pioner en els estudis del dolor i, especialment, de la nocicepció En aquest camp, ha investigat les funcions dels nociceptors, especialment la proteïna anomenada receptor de capsaicina o TRPV1 que condiciona la resposta fisiològica en el dany o inflamació de teixits, recerca especialment útil en el coneixement del dolor crònic i també en la…
neurodidàctica
Educació
Disciplina que tracta d’aplicar els coneixements de la neurociència per millorar les estratègies didàctiques d’aprenentatge.
Estudia les condicions sota les quals l’aprenentatge humà pot ser optimitzat al màxim Després de l’anomenada “dècada del cervell” 1990-2000 i de l’Any Internacional de la Neurologia 2012, l’aprenentatge ja no es planteja sense la utilització dels coneixements aportats per la neurobiologia Se sap que s’aprèn amb tot el cervell i que en aquest procés es modifiquen els circuits neuronals Gerhard Preiss, catedràtic de didàctica de la Universitat de Friburg, el 1988 proposà la introducció d’aquesta disciplina, que agrupa els coneixements de la pedagogia, la didàctica i les neurociències Si bé a la…