Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Grigorij Rossolimo
Metge rus.
Especialitzat en neurologia i psicologia, posà a punt un mètode gràfic per a determinar el perfil psicològic, com a síntesi dels resultats d’una sèrie de proves fetes sobre un individu determinat
Manuel Ribas i Perdigó
Metge.
Fou professor clínic de la facultat de Barcelona 1884-1902 Publicà treballs sobre patologia digestiva, neurologia, pneumologia, etc Prengué part als Congressos de Barcelona 1888 i de Moscou 1894 El 1924 fou elegit president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona
Théophile Alajouanine
Medicina
Metge francès.
Professor de la clínica neurològica de la Salpétrière de París 1947-60, ha estat donat el seu nom a l’associació d’una simptomatologia pseudotabètica i d’una espondilitis síndrome d’Alajouanine-Françon La seva collaboració en el progrés de la neurologia moderna ha estat molt important
Joseph Jules Déjerine
Neuròleg francès.
Catedràtic de neurologia de la Salpêtrière, fou un dels membres més destacats dins l’escola francesa, juntament amb Charcot, Pierre Marie i Babinski Amb la seva muller Augusta Klumpke publicà una Anatomie du système nerveux , i amb A Thomas, un Traité des maladies de la moelle épinière
Raymond Vieussens
Metge llenguadocià.
Ensenyà i exercí la medicina a Montpeller, on destacà per les seves preocupacions iatroquímiques anàlisi de la saliva, de la sang, etc i pels seus coneixements anatòmics L’any 1685 publicà Neurologia Universalis , i féu una sèrie de descobriments morfològics que porten el seu nom centre oval, vàlvula de Vieussens, etc
Eduard Bertran i Rubio

Eduard Bertran i Rubio
© Fototeca.cat
Metge.
Fill de Marc Bertran i Pastor, és autor de treballs importants sobre temes de neurologia de la qual fou un dels primers conreadors a Catalunya, sobre tractament per l’electricitat i sobre la hipnosi i les neurosis Fou president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1896 És autor d’una biografia del doctor Robert 1903
Emili Mira i López

Emili Mira i López
© Arxiu família Mira
Psiquiatria
Psiquiatre.
S’installà amb la seva família a Barcelona el 1898 Llicenciat a Barcelona 1917 i doctorat a Madrid 1923, fou cap de la secció de psicologia 1919 i director 1927 de l’Institut d’Orientació Professional de Barcelona 1919 i, amb Strauss i Moragas, fundador del Centre d’Observació Psicològica Infantil La Sageta El 1933 exercí com a professor de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona i n’ocupà la primera càtedra de psiquiatria Fins el 1939 fou cap de l’Institut Psicotècnic de Barcelona 1931, director de l’Institut Frenopàtic Pere Mata de Reus 1935 i del manicomi de Sant Boi 1936-39…
Guillaume Benjamin Duchenne
Metge francès, considerat el fundador de la moderna neurologia.
Investigà l’aplicació de mètodes elèctrics per a establir la diagnosi i la terapèutica de les malalties musculars i nervioses És autor de L’électrisation localisée 1855, Mécanisme de la physiognomie humaine 1862 i Physiologie des mouvements 1867 el seu nom ha restat vinculat a nombroses síndromes neurològiques
Manuel Saforcada i Adema
Metge.
Es llicencià en medicina 1900 doctorat el 1901 i en farmàcia 1903 a la Universitat de Barcelona, on fou professor 1907 i catedràtic de medicina legal 1923 des del 1909 fou metge forense de Barcelona Autor de treballs com Examen médico-legal sobre las manchas de sangre 1913 Fou soci fundador i més tard president de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona
Lluís Barraquer i Roviralta
Medicina
Metge.
Fou un dels creadors de la moderna escola de neurologia catalana en el seu dispensari, fundat el 1882, de l’Hospital de la Santa Creu Descriví per primera vegada la hipodistròfia cefalotoràcica progressiva, la qual rebé el seu nom malaltia de Barraquer-Simons , el reflex de prensió plantar, l’atetosi associada a les encefalopaties infantils adquirides i l’atròfia unilateral generalitzada d’origen reflex