Resultats de la cerca

Debutà amb el València Club de Futbol 1939, però només disputà dos partits i fou cedit a l’Olímpic de Xàtiva i després fitxà pel Castelló 1940-44 Posteriorment, passà al Futbol Club Barcelona, on jugà la temporada 1944-45 i guanyà la Lliga Tornà al Castelló 1945-47 i la temporada 1947-48 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual disputà deu partits de Lliga Després de jugar la Copa del 1948 amb el Castelló, s’alineà amb el Sabadell 1948-49 Es retirà després d’una última campanya amb la Balompédica Linense

Ingressà en el juvenil del Futbol Club Barcelona procedent del Súria Extrem esquerre, quan jugava a l’Atlètic Catalunya, filial del Barça, debutà amb el primer equip blaugrana a mitjan temporada 1968-69 La temporada següent, 1969-70, jugà amb l’altre filial, el Comtal, i després passà al Rayo Vallecano, on jugà diverses temporades Posteriorment jugà amb el Manresa 1974-76 i el Girona 1976-78

Fou director de la revista Garcilaso 1943-46, que aglutinà el grup de poetes de la “Juventud creadora” Partidari del classicisme i d’una mètrica rigorosa del poema, sabé mantenir el seu lirisme formalista enfront de la retòrica imperial vigent a la postguerra És autor de Tregua 1951, La hora undécima 1963, Memorias y compromisos 1966, Taller de arte menor y cincuenta sonetos 1973, Sonetos españoles a Bolívar 1983, Nuevo elogio de la lengua española Piedra y cielo de Roma 1984, Galiana 1986, Carta a la madre 1988 i Mar viviente 1989 Fou nomenat 1982 membre de l’Academia Española de la Lengua…

Des del 1945 residí a Barcelona Traduí al gallec poemes de Salvador Espriu, Pere Quart, Jacint Verdaguer, Tomàs Garcés, etc La seva obra poètica evolucionà des de l’imaginisme, a la manera d’Amado Carballo Orballo íspido , 1955, fins a una consciència adolorida dels problemes collectius de Galícia Canta de lonxe o corazón do tempo 1969 De la seva obra narrativa cal destacar Contos que non son contos 1969 i Trancos da vida do Braisiño 1970 Traduí també la Bíblia al gallec i escriví novelles en castellà La oscura corriente , 1969

El 2003 ingressà al Que’s Lider a divisió d’honor catalana, equip amb el qual ascendí a la divisió de plata estatal l’any 2008 Posteriorment jugà al Club Natació Caldes Futbol Sala 2008-09 i al Rubí Futbol Sala 2009-11, i la temporada 2011-12 fitxà pel FS Gironella a divisió d’honor estatal Guanyà un títol de divisió de plata 2011 i una Copa Catalunya 2012 Formà part de la selecció catalana

Membre de l’equip del Club de Rem Tortosa, en categories inferiors fou campió d’Espanya juvenil en quatre scull 2003, sub-23 en quatre sense timoner 2006 i medalla de bronze al Mundial sub-23 en dos sense lleuger 2007 Com a sènior aconseguí quatre títols d’Espanya en dos sense i quatre sense 2007, i en quatre sense i quatre scull 2008 Fou campió de Catalunya en totes les categories d’edat Un cop retirat es dedicà a la tasca d’entrenador i treballa per a la Federació Catalana de Rem a Banyoles

Davanter, la temporada 1972-73 fitxà pel juvenil del FC Barcelona i poc després debutà amb el primer equip Excepte la temporada 1975-76, en què milità en el Reus Deportiu, i la 1985-86, que tancà la seva trajectòria esportiva al CH Piera, sempre defensà la samarreta del Barça, amb el qual conquerí deu Copes d’Europa 1973, 1974, 1978-85, nou Lligues 1974, 1977-82, 1984, 1985, cinc Copes d’Espanya 1975, 1978, 1979, 1981, 1985 i cinc Supercopes d’Europa 1981, 1982-85, a les quals cal afegir un Mundialet de clubs 1983 i dues Copes de les Nacions de Montreux en representació d’Espanya…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou redactor d’economia i editorialista a La Vanguardia  des del 1971 fins el 1980, que fou nomenat director general de publicacions d’ El Noticiero Universal  1980-82 Des del 1983 fins al 1985 fou assessor executiu del ministre d’Economia i Hisenda Miguel Boyer i formà part de la delegació oficial del Ministeri en els consells de ministres de l’OCDE i les assemblees anuals de l’FMI El 1985 es reincorporà a La Vanguardia per impulsar el suplement Economía y negocios i exercí la direcció del diari 1987-2000 Fou director de Barcelona Televisió…

Deixeble dels classicistes JRibera i JMadrazo, es distingí per la seva orientació naturalista, per l’observació de la vida, reflectida en dibuixos segurs i ràpids per a la illustració de llibres i de revistes com El Seminario Pintoresco Féu retrats, sobris i de gran personalitat, i quadres on ironitzà finament sobre les afectacions del Romanticisme escenes populars i capricioses, on reflecteix l’art de Goya, i composicions de tema històric, tan pròpies del gust de l’època Entre les seves obres sobresurten les conservades a l’Academia de San Fernando i al Museo de Arte Moderno, el Museo…

S’inicià en l’illusionisme en espectacles de màgia al Poble Espanyol de Barcelona, juntament amb el seu germà, cap a la segona meitat dels anys trenta Durant la postguerra treballà com a delineant a FECSA, professió que compaginà amb actuacions en cinemes i teatres Posteriorment es dedicà sobretot a idear ginys per al cinema i els professionals de l’illusionisme Entre altres, fabricà un aparell per a facilitar el dibuix de còmics 1951 i un aparell per a la visió tridimensional de dibuixos animats, que patentà el 1954, creà la sèrie de diorames mòbils ‘Estampas españolas’ i uns murals de…