Resultats de la cerca

Combaté la dictadura de Juan Vicente Gómez i visqué molts anys exiliat a França i Espanya, on fou nomenat governador de Navarra pel govern Lerroux 1934 Iniciada dins el Modernisme, la seva obra literària esdevingué sovint esquemàtica i pamfletària Cal destacar-ne Cuentos americanos 1904, la novella El hombre de hierro 1907, escrita a la presó, i els assaigs històrics i crítics Notas a las ‘Cartas de Bolívar’ 1913 i Grandes escritores de América 1917

Treballà de tipògraf i collaborà a “Idea Nova” i “El Igualadino” Afiliat al partit republicà federal, fou processat i empresonat 1896, considerat autor de fulls subversius Dirigí més tard “La Autonomía”, de Reus, i “El Campesino”, de la federació de rabassaires Collaborà a El Poble Català 1916 i després a La Veu de Catalunya , amb el pseudònim de Roc Guinart Publicà Montjuich notas y recuerdos históricos 1917 i Marina catalana medieval 1922

De formació autodidàctica, feu les primeres prospeccions a l’illa de Cabrera de la mà de Guillem Rosselló i Bordoy Realitzà excavacions a Palma i en diversos jaciments pretalaiòtics i talaiòtics de Mallorca, entre els quals es troben Son Serralta Puigpunyent, es Vincle Vell Palma, es Figueral de Son Real Santa Margalida, Son Oms Palma i el Turó de ses Abelles Santa Ponça Com a restaurador, la seva tasca fou decisiva per a establir la tipologia de les ceràmiques talaiòtiques i islàmiques de Mallorca Publicà, en collaboració amb altres arqueòlegs, memòries de les seves excavacions i diferents…

Vida i obra És autor del primer episcopologi de Tortosa i d’una documentada història de la càtedra Notas antiguas de esta catedral , 568 folis, inèdita, conservada a l’Arxiu Capitular d’aquesta ciutat ms 21, que ha estat la font d’estudi per als historiadors tortosins posteriors El 1620 fou escollit oïdor de comptes del General de Catalunya Lectures QUEROL COLL, E Tortosa, república literària 1475-1800 Catàleg bibliogràfic d’escriptors i obres anònimes , Tortosa 1999, p 232-235

Professor a l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya després Escola d’Enginyers Tècnics i cap dels Serveis d’Arbres Fruiters de la Generalitat de Catalunya i dels Serveis Tècnics d’Agricultura de la diputació de Barcelona Publicà El alforfón 1932, Cultivo del almendro 1965, ultra diversos treballs, com Els caràcters botànics en pomologia 1936, Sistemàtica pomològica 1938, Notas agrológicas y frutícolas de l’Alt Pallars 1946-47 i Las formas geográficas de Pirus amygdaliformis 1948, entre altres

Corresponsal de guerra a la campanya del Marroc 1859-60, collaborà a diversos periòdics madrilenys Fou vocal de la junta revolucionària de Madrid 1868 Afiliat a la Unión Liberal, fou sovint diputat a corts entre el 1861 i el 1881, governador civil de les Balears 1864 i ministre de foment 1875, 1884-86 Publicà Ensayos poéticos 1851, Poesías 1857, Las crisis de España 1870, Notas dispersas 1893 i les biografies O'Donnell y su tiempo 1869 i El Cardenal Cisneros 1869

Residí a Holanda 1817-20 i viatjà per Europa Reuní a la seva casa pairal de Vilanova i la Geltrú una biblioteca romàntica en llengua original i una important collecció de pintura catalana i europea Escriví poesies en català i en castellà traduccions de Goethe, Walter Scott, Boileau, etc, inèdites l’obra, també inèdita, Noticias cronológicas, genealógicas, biográficas, e histórico-económicas de la casa de Cabanyes en Vilanueva y Geltrú i Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca, publicada el 1970

Fou arxiver de la parròquia de Sant Esteve a València Afeccionat a l’arqueologia, collaborà amb el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València i estudià especialment la comarca del Camp de Morvedre Fruit d’aquest treball publicà les Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino 1946 A més d’algunes obres de tipus hagiogràfic, és també autor d’ El Mijares y el Mijarense 1951, La Vall de Alcalá y sus egregias figuras Ahmet ben Almançor, Çaida y Çoraida 1954, opuscle i Crónica parroquial de Albalat de Taronchers 1987

Exercí com a jutge, i més tard fou professor de literatura a la Universitat de Montevideo Conreà també el periodisme, collaborà en diverses publicacions i participà en la vida política del país De la seva tasca com a poeta cal remarcar el recull romàntic Notas de un himno 1871, amb clara influència de Bécquer, Leyenda patria 1879, Tabaré 1888, la seva obra cabdal, i Huerto cerrado 1898 Conreà també l’assaig de tipus històric La epopeya de Artigas, 1910 i les narracions de viatges Resonancias del camino , 1895

Tingué diversos càrrecs oficials a Barcelona, Segòvia, etc, i especialment a Madrid Autor de poemes de gran popularitat Cantares , 1904 El libro de los cantares , 1909, i de “poemes científics”, reunits en Verdades poéticas 1879 En català publicà Poesies 1914 i Poesies catalanes 1917 Traduí al castellà L’Atlàntida de Verdaguer 1878 Conreà també la crítica literària, recollida en part a Acontecimientos literarios Impresiones y notas bibliográficas 1888-96 Membre de l’Academia Española 1908, altres obres seves són Geología aplicada 1880 i La ciencia como fuente de inspiración…