Resultats de la cerca
Es mostren 279 resultats
Miquel Macip i Astor
Historiografia catalana
Canonge de la seu de Tortosa des del 1609.
Vida i obra És autor del primer episcopologi de Tortosa i d’una documentada història de la càtedra Notas antiguas de esta catedral , 568 folis, inèdita, conservada a l’Arxiu Capitular d’aquesta ciutat ms 21, que ha estat la font d’estudi per als historiadors tortosins posteriors El 1620 fou escollit oïdor de comptes del General de Catalunya Lectures QUEROL COLL, E Tortosa, república literària 1475-1800 Catàleg bibliogràfic d’escriptors i obres anònimes , Tortosa 1999, p 232-235
Carles Navarro i Rodrigo

Carles Navarro i Rodrigo
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Corresponsal de guerra a la campanya del Marroc 1859-60, collaborà a diversos periòdics madrilenys Fou vocal de la junta revolucionària de Madrid 1868 Afiliat a la Unión Liberal, fou sovint diputat a corts entre el 1861 i el 1881, governador civil de les Balears 1864 i ministre de foment 1875, 1884-86 Publicà Ensayos poéticos 1851, Poesías 1857, Las crisis de España 1870, Notas dispersas 1893 i les biografies O'Donnell y su tiempo 1869 i El Cardenal Cisneros 1869
Francesc Xavier Riera i Cabrafiga
Agronomia
Enginyer agrícola.
Professor a l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya després Escola d’Enginyers Tècnics i cap dels Serveis d’Arbres Fruiters de la Generalitat de Catalunya i dels Serveis Tècnics d’Agricultura de la Diputació de Barcelona Publicà El alforfón 1932, Cultivo del almendro 1965, ultra diversos treballs, com Els caràcters botànics en pomologia 1936, Sistemàtica pomològica 1938, Notas agrológicas y frutícolas de l’Alt Pallars 1946-47 i Las formas geográficas de Pirus amygdaliformis 1948, entre altres
Andreu Monzó i Nogués
Historiografia catalana
Eclesiàstic i historiador.
Fou arxiver de la parròquia de Sant Esteve a València Afeccionat a l’arqueologia, collaborà amb el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València i estudià especialment la comarca del Camp de Morvedre Fruit d’aquest treball publicà les Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino 1946 A més d’algunes obres de tipus hagiogràfic, és també autor d’ El Mijares y el Mijarense 1951, La Vall de Alcalá y sus egregias figuras Ahmet ben Almançor, Çaida y Çoraida 1954, opuscle i Crónica parroquial de Albalat de Taronchers 1987
Juan Zorrilla de San Martín
Literatura
Escriptor uruguaià.
Exercí com a jutge, i més tard fou professor de literatura a la Universitat de Montevideo Conreà també el periodisme, collaborà en diverses publicacions i participà en la vida política del país De la seva tasca com a poeta cal remarcar el recull romàntic Notas de un himno 1871, amb clara influència de Bécquer, Leyenda patria 1879, Tabaré 1888, la seva obra cabdal, i Huerto cerrado 1898 Conreà també l’assaig de tipus històric La epopeya de Artigas, 1910 i les narracions de viatges Resonancias del camino , 1895
Frederic Pastor i Lluís
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg i historiador.
Estudià medicina, però no l’exercí Fou arxiver municipal de Tortosa, membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1901 i de l’Academia de la Historia de Madrid 1902, entre altres càrrecs Collaborà assíduament a Las Provincias de València Publicà nombrosos estudis històrics a la premsa local Los colegios reales y la Universidad de Tortosa, Castillos y torres de la Comarca, Costumbres antiguas de Tortosa, Notas biográficas de tortosinos distinguidos, a Tortosa Ilustrada , Refrans i modismes tortosins , publicats a Libertad 1908, etc Publicà també el volum…
Joan Baptista Pruna
Cristianisme
Religiós caputxí, restaurador de l’orde a Catalunya.
Entrà a l’orde el 1825 i s’ordenà el 1833 Dos anys després, a causa de l’exclaustració, marxà a Itàlia i més tard 184244 residí a Marsella, on tingué cura dels treballadors espanyols Després d’haver tornat a Barcelona 1844, serví com a sacerdot diocesà a les parròquies de Mataró i d’Arenys de Mar El 1863 obrí una casa missió a Arenys de Mar, que el 1879 es convertí en el primer convent caputxí del país després de l’exclaustració És autor d’unes Notas biográficas que es publicaren el 1891
Lluís Crespí de Valldaura i Bou
Literatura catalana
Dret
Poeta.
Fill del senyor de Sumacàrcer Lluís Crespí de Valldaura Es doctorà en lleis a l’Estudi General de València, d’on fou catedràtic de cànons 1500-03 i rector 1506 Participà amb quinze composicions al Cancionero General d’Hernando del Castillo València 1511, totes escrites en castellà, fins i tot una glossa d’una cançó falsament atribuïda a Jordi de Sant Jordi Una dècima seva en català que esmenta F Cerdà i Rico a les seves Notas al “Canto de Turia” és en realitat una falsificació de Josep Marià Ortís
,
Carles Sanllehy i Girona

Carles Sanllehy, marquès de Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Segon marquès de Caldes de Montbui i comte consort de Solterra Fill gran de Domènec Joan Sanllehy i Alrich , succeí en el títol la seva mare El 1936 fou admès a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en fou president del 1942 al 1954 i hi llegí El tractat de pau de Castronuovo o Caltabellotta , que publicà el 1943 en castellà També publicà La successió de Carles II 1933, publicat simultàniament en castellà, Notas históricas 1941 i Los descendientes legitimados de Alfonso el Magnánimo en el trono de Nápoles 1951 També fou membre de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona
Francesc Saurina i Serra
Autor d’obres de medicina.
Estudià al seminari de Vic, on s’ordenà el 1876 Es dedicà des de jove a l’estudi de la medicina El 1884 entrà a la congregació claretiana Fou infermer del collegi de Cervera i tingué diversos càrrecs dintre la congregació Es dedicà a les missions populars i practicà sempre la medicina pels llocs on predicava És autor de tractats de divulgació, com Notas terapéuticas o Recetario práctico 1811, Instrucciones a los enfermos 1908, La medicina a domicilio 1909, i d’una obra de tipus més científic, Fitografía aplicada a la terapéutica 1916, impresos a Barcelona