Resultats de la cerca

Ha jugat al Numancia de Soria 1998-2002 i des de la 2006-07, l’Almería 2002-05 i el Volley Palma 2005-06 En el seu palmarès cal destacar quatre Lligues 1999, 2003, 2004, 2005 quatre Supercopes d’Espanya 2000, 2003, 2004, 2006 i una Copa del Rei 2001 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000 i els Jocs Mediterranis 2009, en què aconseguí la medalla de plata

Entre els seus membres es destaquen els quatre cònsols homònims Marc Emili Lèpid, el primer, ostentà el consolat el 232 aC El segon, ultra exercir com a cònsol 187 i 175 aC, conquerí la Ligúria i actuà d’ambaixador a Egipte El tercer intervingué, sense gaire fortuna, en les guerres de Numància I el quart, cònsol el 78 aC, fou pare del triumvir i intentà d’enderrocar la constitució de Sulla, a la mort del dictador Tanmateix, hagué d’exiliar-se a Sardenya

Format al club de la seva vila, l’any 1996 s’incorporà al València, on durant tres temporades alternà actuacions amb l’equip filial i el primer equip, amb el qual debutà a primera divisió al juny del 1997 Posteriorment passà pel Numància 1999-2001 l’Alabès, on jugà sis temporades 2001-07 l’Hèrcules 2007-09 el Nàstic de Tarragona 2009-11 i el Leganés Fou campió de Copa del Rei amb el València 1999 i disputà un partit amb la selecció catalana 2000

Com a jugador destacà la seva etapa amb el Numancia de Soria També fou jugador i entrenador de l’Associació Esportiva l’Hospitalet 1996-98 Entrenador de voleibol a divisió d’honor durant més de vint anys, entrenà entre d’altres el Futbol Club Barcelona El 2008 entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Voleibol, càrrec que compaginà amb la d’entrenador al FC Barcelona Fou segon entrenador de la selecció espanyola Guanyà també un Campionat d’Espanya en l’especialitat de voleibol de platja

Liberal, prengué part en accions militars a Sagunt i a Alacant 1823 contra el règim absolutista, fou governador de Sòria durant la regència d’Espartero i, acusat d’estar connectat amb el pronunciament de Pantaleó Boné a Alacant 1844, morí perseguit Fundà el periòdic La Tribuna , collaborà sota el pseudònim Delio al Diario Mercantil de Valencia , publicà Poesías 1829, la novella històrica Un sueño , els opuscles Acción de Chiva de 1836 i Sucesos de Valencia en los días 4, 5 y 6 de agosto de 1835 i una Memoria sobre la antigua Numancia

El 1851 es graduà d’enginyer de camins, canals i ports i el 1870 d’arquitecte Fou enginyer titular de la província de Sòria i hi projectà el ferrocarril de Torralba a Sòria Establí l’emplaçament de l’antiga Numància 1863 Exercí diversos càrrecs públics i el 1878 ingressà a l’Academia Española també fou membre de l’Academia de la Historia, de la de San Fernando, etc Publicà Teoría de los puentes colgantes 1854, La Geografía de España de Edrisi 1881, Estudio sobre la invasión de los árabes en España 1892, etc

S'especialitzà en història antiga, i els seus treballs han tingut una gran influència a Catalunya Excavà Numància Numantia , 1914-31, dedicà estudis al problema tartèssic Tartessos , 1922, a la geografia antiga de la península Ibèrica Iberische Landeskunde , 1955 i a la conquesta romana Viriatus , 1919 Sertorius , 1926, i fou l’autor de la recollida i els comentaris de gairebé tota la collecció de les Fontes Hispaniae Antiquae 1922-59 Molt lligat a l’escola catalana d’arqueologia, fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona

Després de jugar amb el Futbol Club Central, el Numància i el Reial Club Deportiu Espanyol només tres mesos, ingressà a l’Espanya 1910-14, amb el qual es proclamà dues vegades campió de Catalunya 1912, 1914 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1914-16, on s’erigí com a màxim golejador de l’equip el 1915, i on tornà a ser campió de Catalunya Jugà al Badalona 1916-17, tornà al Barça 1917-18 i acabà al Badalona 1918-24 Normalment feia de davanter Posteriorment fou entrenador del Sant Andreu Jugà cinc partits amb la selecció catalana

Després d’un breu pas pel Club Esportiu Júpiter, el Condal Gijón i el Numància, debutà a primera divisió al març del 1965 a les files de l’Osasuna de Pamplona, on jugà durant quatre temporades 1961-65 com a interior Traspassat al Múrcia, uns quants mesos després fitxà pel Celta de Vigo 1965-67 i, posteriorment, ingressà a la Real Sociedad 1967-72 jugà en aquests equips un total de 118 partits a primera divisió Al final de la seva carrera esportiva jugà dues temporades a la Unió Esportiva Sant Andreu 1972-74 i una temporada a la Gramenet 1974-75

Format al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau SPiSP, fou campió d’Espanya juvenil i el 1996 passà al primer equip, any que coincidí amb la primera temporada de l’equip a la Superlliga Central, la temporada 1998-99 marxà al Numància de Sòria, amb el qual guanyà la Superlliga, i després jugà al Màlaga 1999-2000 i al Futbol Club Barcelona 2000-01 La temporada 2001-02 tornà al SPiSP, que havia descendit a Lliga FEV, i la 2002-03 aconseguí l’ascens a la Superlliga i guanyà la Lliga Catalana L’any 2008 es retirà Jugà amb la selecció espanyola Fou escollit millor jugador català 1997