Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Otto Struve
Astronomia
Astrònom nord-americà d’origen rus, net d’Otto Wilhelm von Struve.
El 1926 se n'anà als EUA, on es naturalitzà el 1927 Fou professor a Chicago i després a Berkeley Dirigí els observatoris de Yerkes, a Chicago, i el Mac Donald, a Texas Entre els anys 1952 i 1955 presidí la Unió Astronòmica Internacional Ideà un dispositiu, que installà a l’observatori Mac Donald, per a detectar les regions galàctiques d’emissió Estudià també els estels dobles espectroscòpics, i efectuà mesures de les velocitats radials dels astres
La sonda Lunar Prospector impacta en la superfície de la Lluna
La sonda Lunar Prospector, que la NASA va llançar a l’espai des de cap Canaveral el 6 de gener de 1998, s’estavella tal com estava previst a 5000 km/h contra un cràter al pol sud de la Lluna Amb l’anàlisi del núvol de pols aixecat per la nau, la NASA espera determinar la presència d’aigua a la Lluna, un element clau per a futurs assentaments humans al satèllit El seguiment de l’operació es fa des del telescopi espacial Hubble i des d’observatoris terrestres nord-americans
Urbain Le Verrier
Meteorologia
Matemàtic i astrònom francès.
Arran del desastre naval de la flota francesa a la mar Negra ocorregut el 1856 durant la guerra de Crimea, Napoleó III encarregà a Le Verrier, descobridor del planeta Neptú, la predicció de les tempestats i el temps Le Verrier confeccionà els primers mapes del temps, representant els valors de les escasses observacions meteorològiques existents en aquell temps i fent el seguiment de les pertorbacions que havien afectat la zona de la mar Negra La seva conclusió fou que la predicció era possible si la densitat d’observatoris i la transmissió de les dades augmentaven considerablement
ejecció de massa coronal

Vista d’una ejecció de massa coronal
© Corel
Astronomia
Erupció produïda a la corona solar quan una gran quantitat de matèria, de l’ordre de 1012 kg, és injectada en el medi interplanetari.
Les CME estan relacionades amb el trencament de les estructures magnètiques presents a la corona solar, si bé el seu mecanisme no és del tot conegut El material pot ésser ejectat a velocitats de fins a 2000 km/s La seva detecció i estudi, gràcies a observatoris espacials com el satèllit SOHO, són d’una gran importància, ja que en arribar a la Terra el material que forma la CME altera la magnetosfera terrestre, i pot arribar a afectar les telecomunicacions i a malmetre satèllits artificials meteorologia espacial Les ejeccions de massa coronal es produeixen durant tot el cicle…
Pierre-François André Méchain
Astronomia
Astrònom francès.
Éosos estels i planetes i estudià els eclipsis de Sol El 1787 comprovà, juntament amb Cassini i Legendre, la diferència de longituds dels observatoris de París i de Greenwich Entre el 1792 i el 1798 mesurà, amb Delambre, l’arc de meridià comprès entre Dunkerque i Barcelona, per tal d’establir la longitud del metre patró Però trobà una diferència de 3’ entre el valor geodèsic i el valor astronòmic de la longitud de Barcelona, i, creient que es tractava d’un error experimental, intentà d’augmentar la precisió de les mesures perllongant el meridià fins a les Balears, però morí…
William Alvin Baum
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Treballà als observatoris de Mont Palomar 1950-65 i de Lowell 1965-91 Establí fotoelèctricament noves seqüències de les magnituds estellars, estudià les galàxies i en mesurà la brillantor relativa amb un comptador de fotons incorporat al telescopi de 5 m, mesurant així el desplaçament de l’espectre continu vers el vermell i en deduí la velocitat aparent de recessió També contribuí a obtenir el primer espectre ultraviolat del Sol i proporcionà dades per a estructurar un model de l’univers d’acord amb la teoria de la relativitat 1957 Participà també en el projecte Viking de recerca…
Ramon Jardí i Borràs
Física
Físic.
Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1914, fou professor de l’escola d’electricitat de la Universitat Industrial 1917 i catedràtic de la Universitat de Barcelona 1930-51 Collaborà amb Esteve Terrades i, sobretot, amb Eduard Fontserè en el Servei Meteorològic de Catalunya i la secció meteorològica i sísmica de l’Observatori Fabra Inventà el pluviòmetre d’intensitats que porta el seu nom, usat a la majoria d’observatoris del món als EUA en la variant “Hudson-Jardí”, i l’anemòmetre d’aspiració, installat a l’Observatori Fabra el 1913 És autor d’unes 30 publicacions Fou membre…
Milton Lasalle Humason
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Membre del consell directiu dels observatoris Hale fins el 1957, és conegut pels seus treballs sobre el desplaçament cap al vermell de la llum de les galàxies El 1925 descobrí amb Hubble la relació entre desplaçament cap al vermell i la magnitud de les galàxies, que posteriorment ha esdevingut la relació distància-velocitat utilitzada per a mesurar la distància de les galàxies llei de Hubble El 1956 publicà, juntament amb NUMayall i ARSandage, un dels articles més importants de la cosmologia moderna, Redshifts and Magnitudes of Extragalactic Nebulae , on hi ha la velocitat…
Bloemfontein
Ciutat
Capital de la província d’Estat Lliure (fins el 1994, Estat Lliure d’Orange), i seu del tribunal suprem de la República de Sud-àfrica, per la qual cosa és la capital judicial del país.
Centre agrícola, comercial i industrial maquinària, mobles, indústries alimentàries, afavorit per la seva posició cèntrica al país Centre d’ensenyament superior Universitat de l’Estat Lliure d’Orange, fundada l’any 1950 Les condicions climàtiques han permès la installació de dos importants observatoris astronòmics el Lamont-Hussey, de la Universitat de Michigan EUA, situat a Naval Hill, i el Boyden Observatory a Mazelspoort Nus de comunicacions ferrocarril i carreteres Fundada el 1846 per grangers afrikàners que emigraren del Cap, després 1849 esdevingué la capital de la colònia…
Allan Rex Sandage

Allan Rex Sandage
© Dr. Sandage
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Des del 1952 treballà als observatoris de Mount Wilson i de Mount Palomar El 1960 féu la primera identificació òptica d’un quàsar Féu també recerques en el camp de la cosmologia, camp en què determinà, juntament amb G Tammann, un nou valor de la constant de Hubble Als anys seixanta del s XX proposà, juntament amb OJ Eggen i D Lynden-Bell, un model de formació de la Galàxia a partir del collapse d’un núvol de gas protoplanetari, model conegut amb el nom d’ELS per les inicials dels seus autorsFou guardonat, entre d'altres, amb la National Medal of Science 1970, Bruce Medal 1975 i…