Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
Pere Creus i Ximenes
Història del dret
Advocat.
Estudià a Marsella Fou assessor de la sala del crim de la governació de Menorca i oïdor de l’audiència de Sevilla Membre de la Societat Maonesa de Cultura, per encàrrec de la qual traduí al català part de l’obra de Young
Hug Berard i Palou
Història
Lloctinent de Mallorca (1583), fill de Joanot Berard i Gual.
Havia estat consultor del Sant Ofici, advocat fiscal del rei i oïdor de l’audiència Nomenat lloctinent, hagué de fer cara a l’ocupació de l’illa de Cabrera pels corsaris barbarescs 1583 Com a recompensa Felip II li concedí 1591 privilegi nobiliari Escriví un llarg informe a favor de Ramon Llull 1594
Fabrici Ponç i de Castellví
Historiografia
Historiador.
Net de Lluís Ponç i d’Icard Doctor en drets, oïdor de l’audiència de Barcelona, cavaller de Sant Jaume D’entre les seves obres originals cal esmentar un Epítome de las historias catalanas , crònica que arriba fins a la mort de la reina Maria de Castella 1458 Publicà alguna traducció, del francès, d’obres d’història
Benet de Magarola i de Castellví
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Fill de l’oïdor de l’audiència de Catalunya Miquel Joan de Magarola i de Clariana Fou catedràtic de filosofia a Cervera El 1793 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou secretari Dels seus escrits, només en restà un dietari 1808-14, que usà Ramon Ferrer en la redacció de la seva Barcelona cautiva
Sebastián Ramírez de Fuenleal
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i administrador castellà.
Inquisidor a Sevilla i oïdor a Granada, el 1524 fou nomenat bisbe de Santo Domingo i president de l’audiència el 1527 Combaté el sistema d' encomiendas i imposà en canvi un tribut També protegí els indis i reorganitzà l’administració local Traslladat a Nova Espanya 1531, fou substituït el 1535 per Antonio de Mendoza Esdevingué bisbe de Tui Galícia des del 1542
Miquel Fullana
Història del dret
Jurista.
Doctor en drets, fou catedràtic de les Institucions i de prima a la Universitat de Mallorca i oïdor de l’audiència de Mallorca Actiu partidari de Carles d’Àustria, després de la guerra de Successió s’hagué de retirar de la vida pública i es féu eclesiàstic, i fou rector de Puigpunyent i de Llucmajor Escriví diversos treballs i allegacions jurídiques
Bernadí Bauçà i Ferrando
Història del dret
Jurista.
Doctor en dret civil i canònic, fou advocat del reial fisc de la inquisició 1691 Felip V el nomenà membre del seu consell i, amb el règim de Nova Planta, vocal-president de la junta suprema de justícia i govern a Mallorca Fou fiscal i assessor de la procuració reial de Mallorca i oïdor de la reial audiència 1716 Escriví Tratado de los derechos de Mallorca 1702
Gabriel Verd i Torrelló
Història del dret
Jurista.
Es doctorà en ambdós drets Durant la guerra de Successió es mostrà partidari de Felip V, fet pel qual el 1714 hagué de fugir i refugiar-se a Menorca Felip V el recompensà amb el càrrec d’assessor togat i jutge ordinari d’Eivissa 1724-43 Passà més tard a Madrid, on morí abans de prendre possessió del càrrec d’oïdor de l’audiència de València
Onofre Bartomeu Ginard
Història del dret
Jurisconsult.
Cavaller doctor en drets, catedràtic de la Universitat de València, advocat fiscal i patrimonial del rei i oïdor criminal i després civil de l’audiència de València Nomenat regent del Consell d’Aragó, morí abans d’ocupar el càrrec Escriví diversos tractats sobre els furs valencians i publicà Repertori general de totes les matèries dels furs de València fins a les corts de l’any 1604 1608
contracant
Música
Melodia subordinada al cant, però que presenta un interès melòdic.
En la percepció de l’oïdor, el contracant ocupa un pla intermedi entre la part principal i l’acompanyament La paraula contracant es pot aplicar tant a la melodia secundària d’una obra vocal com a la d’una obra instrumental, ja que, tot i que no sempre es pot executar amb la veu, el seu caràcter cantable l’aproxima a l’execució cantada