Resultats de la cerca

Vinculat al Moto Club Tarragona, es proclamà campió de Catalunya aleví de minimotos 1992 Guanyà l’Obert RACC de 50 cc 1998, la Copa Movistar Honda de 125 cc 1999 i el Campionat d’Espanya de 125 cc 2000 Fou el pilot més jove de la història que aconseguí aquest darrer títol, amb quinze anys i 300 dies Disputà el Campionat del Món de velocitat en les categories de 125 cc 2001, 2002, 2005-09, 250 cc 2003, 2004 i Moto2 2010, i guanyà nou podis

Fou l’impulsor dels trofeus Viver i Blandieres a la dècada de 1930 Posteriorment treballà en el patrocini de diverses curses, tant a la ciutat com a la província de Tarragona Rebé la medalla de plata de la Federació Catalana de Ciclisme 1963

Vida Comerciant de professió, compartí la seva afició pel cinema amateur amb la seva dona, Emília Martínez i Tomàs, una bona collaboradora seva com a muntadora Llevat d’una fantasia, Somnium 1962, que rebé una menció d’honor a la UNICA de Viena, la resta de la seva vasta obra és feta de reportatges i documentals, en 16 mm, que el matrimoni exhibí arreu de Catalunya Cas únic i insòlit, el cineasta amateur guanyà nou cops el premi Ciutat de Barcelona de cinema no professional amb Perfil del Parque Zoológico 1960 Profecía cumplida 1961-62, sobre l’edificació del temple del Tibidabo La nao Santa…

Cursà teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca, d’on fou expulsat, estudis que acabà a la Universitat Pontifícia de Comillas, on obtingué el títol S’ordenà sacerdot a la seva vila natal l’any 1952 Després d’uns quants anys a les parròquies de Sant Pere Molanta i l’Arboçar, Gràcia de Sabadell i Sant Antoni de Sabadell on entrà en contacte amb l’antifranquisme, el 1958 fou assignat a la parròquia de Gallifa, d’on fou rector fins el 2017, i posteriorment rector emèrit Hi promogué, des del final dels anys cinquanta i seixanta, activitats centrades en l’escoltisme, i organitzà cursos de…

Doctor per la Universitat de Barcelona 1972, ha estat professor, i més tard catedràtic, en aquesta universitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona, professor a la Universitat de Múrcia i catedràtic a la d’Alacant Des del 1992 és director del departament de filologia llatina de la Universitat de Barcelona És membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, de l’Acadèmia Europea i d’altres institucions catalanes, espanyoles i europees, entre les quals destaca el Deutsches Archäologisches Institut o l’Association Internationale d’Epigraphie Grecque et Latine…

Fill de rajolers, passà la infantesa a Maspujols i a Reus, on fou aprenent del pintor decorador Antoni Fuster —que li ensenyà la tècnica de l’aquarella— i assistí a l’Escola Municipal de Dibuix que dirigia Tomàs Bergadà El 1925 s’establí a Barcelona, on féu de pintor decorador i d’escenògraf, al mateix temps que esdevingué deixeble de Fèlix Mestres a Llotja El 1931 ingressà a l’Agrupació Aquarellista de Catalunya i es proposà de revitalitzar l’aquarellisme Participà en exposicions collectives i es presentà sol, el 1940, a la sala Pictòria de Barcelona Són destacables els seus efectes grisosos…

Pintà moltes escenes del port de Barcelona i de les platges de Llançà, Cadaqués i el Port de la Selva Impressionista, realitzà la seva obra amb senzillesa i pulcritud d’ofici Fou membre de l’agrupació Nou Ambient, i féu nombroses exposicions particulars a Barcelona Figurà a les Exposicions de Primavera i a moltes exposicions collectives Com a dibuixant realitzà diferents exlibris

Comerciant de professió, fou un gran impulsor del cinema amateur Bona part de la seva filmografia és dedicada a tractar aspectes de Barcelona i ha estat exhibida arreu de Catalunya Fou guardonat nou vegades amb el premi Ciutat de Barcelona de cinema amateur

Format a Llotja amb Fèlix Mestres, anà un temps a París Dedicat en principi professionalment al disseny de mobles, es presentà com a pintor al Saló de Tardor de Barcelona de l’any 1938 Exposà individualment a Barcelona des del 1941 Freqüentà Marià Pidelaserra i formà part del grup de La Campana de Sant Gervasi, amb Sucre, Jansana, Manolo, Gol i d’altres El seu estil, derivat de l’impressionisme, ha estat qualificat d’espiritualista per la ingravidesa de les seves figures Les dues amigues , Museu d’Art Modern de Barcelona El 1967 li fou dedicada una exposició d’homenatge al palau de la…

S’inicià en el món periodístic fundant la revista Bandera  1930, a Collblanc, i collaborant a Flama  1931, on també signava Zoilo Petit Després dirigí Diari Mercantil  1932-33 on, sota el pseudònim de Josep J Margaret , recreà el model assagístic de les glosses d’Eugeni d’Ors El 1933 fundà el diari Avui Diari de Catalunya  i el 1935 esdevingué director del Diario del Comercio El 1934 es consolidà com a editor amb la creació dels “Quaderns Literaris”, una collecció de format popular nascuda amb l’objectiu d’introduir clàssics estrangers i de donar a conèixer autors catalans Fundà també…