Resultats de la cerca

Vida Estudià art dramàtic a Barcelona i treballà a Ràdio Barcelona i en les companyies de Carlos Lemos i Rafael Rivelles Excellí en els drames Maria Rosa , d’Àngel Guimerà, al costat de Núria Espert 1963, i en La dama enamorada , de Joan Puig i Ferreter, al costat de Teresa Cunillé El 1942 s’inicià en el món del doblatge, que prosseguí a Puerto Rico, on es traslladà el 1951 contractat com a cap de programació d’una emissora radiofònica fins el 1954, any en què ingressà a Radio El Mundo, i treballà després en el doblatge, el teatre i la televisió, per a la qual dirigí el doblatge de les sèries…

S'inicià com a ajudant de direcció amb PAlmodóvar Átame , 1990 i com a guionista amb José Luis Berlanga, Eduardo Campoy i altres directors La seva primera pellícula, Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto 1995, li valgué un ampli reconeixement premis Ondas 1995, Goya 1996 al millor director, especial del jurat de Sant Sebastià 1995, Sant Jordi 1996 a la millor primera pellícula, etc Posteriorment ha rodat Sin noticias de Dios 2001, Alatriste 2006 i Sólo quiero caminar 2008

Filla de pare portuguès i mare catalana, en la seva infantesa visqué a Sabadell S'inicià en emissores locals, com ara Ràdio Terrassa, El 1957 entrà a Ràdio Barcelona i, posteriorment, collaborà a Radio España de Barcelona, Radio Juventud, Cadena Catalana i Ràdio Miramar, entre d’altres Presentà  Las tardes de Odette , un programa de gran audiència emès en diverses emissores del 1974 al 1997, i també alguns programes en català Els diumenges amb Odette Escriví la biografia Odette Pinto pasión por las Ondas 2005

Llicenciat en història, s’inicià com a periodista a la premsa local de Badalona i posteriorment treballà als diaris  Avui  1987-90 i El Observador El 1995 entrà a Ràdio Barcelona , on treballà com a guionista del programa humorístic El terrat , dirigit per Andreu Buenafuente , amb el qual continuà collaborant posteriorment en diversos programes de Televisió de Catalunya , a partir de l’any 1995 Columnista del diari La Vanguardia , és un dels principals impulsors i collaboradors del diari Ara , publicat des del novembre del 2010 En 1997-2000 s’emeté Malalts de tele , el primer programa dirigit…

La seva obra se centra en la denúncia de la degradació i l’explotació de l’home, amb una clara consciència d’eficàcia política Són remarcables Uma pedrada no charco 1958, As aves da madrugada 1959, Os insubmissos 1961, As máscaras finais 1963, Terra ocupada 1964, Imitação da realidades 1966, As pombas são vermelhas 1977, llibre que recull la seva experiència durant els anys de la revolució, Estórias alentejanas 1977, Fuga imóvel 1982, A ola de calor 1986,  Deriva 1993, Nunca Diremos quem sois 2002 i Ao contrário das Ondas 2006, entre d’altres

Els fundadors foren Dani Martín, cantant i líder del conjunt, i Ivan Ganchegui, que el 2002 abandonà el grup Inspirats en Radio Futura, foren un dels conjunts de rock de més èxit de l’Estat espanyol Publicaren els àlbums El canto del loco 2000, A contracorriente 2002, Estados de ánimo 2003, Zapatillas 2005 i Personas 2008, a més de diversos recopilatoris i directes Reberen, entre d’altres, dos premis MTV Europe Music Awards 2003 i 2005 i tres premis Ondas 2004, 2005, 2008 L'any 2009 el grup es dissolgué i alguns dels seus membres iniciaren carreres en solitari

Formà part de l’orquestra que actuà en el primer concert retransmès per ràdio, des del Teatre Grec de Barcelona 1923 L’any següent ingressà a la primera emissora dels Països Catalans, Ràdio Barcelona, on treballà fins el 1971 Fou també collaborador de La Vanguardia Recopilà dades sobre les poblacions del món que duen el nom de Barcelona o un dels seus derivats, fet pel qual el govern francès li atorgà el títol de Chevalier des Arts et des Lettres També fou premi Ondas de la Sociedad Española de Radiodifusión 1970 Compongué sardanes de gran èxit popular, com La pepa maca 1959 i…

S’inicià com a dirigent esportiu i periodista a Igualada, retransmetent les cròniques dels partits del CF Igualada i de l’Igualada Hoquei Club Treballà a Ràdio Igualada, Ràdio Barcelona Cadena SER, Radio Nacional de España, Televisió Espanyola,  El Correo Catalán  i Ràdio Estel Fou un entrevistador molt prolífic, amb més de 50000 entrevistes realitzades durant la seva carrera Fou distingit amb el premi Ondas 1968, el Premio Nacional de ràdio del Ministeri d’Informació i Turisme, el premi Ciutat de Barcelona 1963, l’Antena d’Or 2003 i amb la menció d’honor dels Premis de Ràdio…

L’any 1963 es graduà a la Universitat de Navarra i el 1965 fou nomenat professor de l’Institut de Periodisme, dependent d’aquesta institució S’inicià professionalment en el periodisme en la redacció de Radio Popular COPE a Sant Sebastià 1963 i posteriorment passà a la Cadena SER , de la qual fou director a Sant Sebastià i a Sevilla A partir del 1978, dirigí i presentà l’informatiu Hora 25  d’aquesta emissora, emès des de Madrid Cap dels informatius de Televisión Española i presentador del Telediario 1981, cessà el càrrec pocs mesos després d’haver-lo assumit per desavinences amb la direcció…

Debutà a Memorias de Leticia Valle 1979, de Miguel Ángel Rivas Els anys vuitanta actuà, entre d’altres, sota la direcció de José Luis Garci Sesión continua , 1984, José Luis Borau Tata mía , 1986 i Isabel Coixet Demasiado viejo para morir joven , 1988 Consolidà la seva carrera a partir de la dècada de 1990 amb Julio Medem Vacas , 1991  La ardilla roja , 1993, i Tierra , 1996, premis Ondas de cinema 1996 i Fotogramas de Plata 1997, Juan Estelrich Jr La vida láctea , 1992 i Pintadas , 1996, Manuel Iborra Orquesta Club Virginia , 1992, Rosa Vergés Souvenir , 1994, Pilar Miró…