Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de Josep Masriera i Manovens , seguí la tradició familiar Perfeccionà estudis a París, Londres i Ginebra 1889, on fou deixeble de Frank Édouard Lossier i aprengué la tècnica de Llemotges en tornar, potencià la renaixença de l’esmalt —translúcid i opac— a Catalunya L’exposició que feu a Barcelona el 1901 imposà el ressò de l’estil de René Lalique en la joieria catalana Plàsticament és, doncs, representant del més típic Art Nouveau, tot i que generacionalment ja pertanyia al postmodernisme Participà, com a orfebre o com a pintor, en diverses exposicions de Belles…

Estudià a l’Escola Massana, de la qual és professora Així mateix, entre els anys 1966 i 1974 residí a Pforzheim RF d’Alemanya i hi estudià joieria És considerada una de les introductores del concepte de joia-disseny a Catalunya Les seves peces, principalment d’argent, defugen les configuracions simètriques

Hom l’ha considerat un dels principals del seu temps a València És autor del baiard de plata de Sant Vicent Màrtir, fet en collaboració amb Josep Esteve i Bonet catedral de València

Format a les escoles Massana i de Belles Arts de Sant Jordi, és considerat un dels capdavanters del concepte de joia-disseny Sovint incorpora el metacrilat a les seves creacions, que es caracteritzen per llurs formes geometritzants

Formada a Barcelona, Düsseldorf, París i també a Pforzheim Les seves creacions, delicadament estilitzades, evoquen formes orgàniques i naturals

Autor, entre altres obres, del reliquiari de Sant Ermengol seu d’Urgell, una de les obres més ambicioses del seu gènere a la Catalunya de l’època 1752-54

Representant de l’escola sienesa i influït pels Lorenzetti, és autor del Corporal de la catedral d’Orvieto 1338, obra cabdal de l’orfebreria del s XIV que palesa l’esperit i l’ostentació gòtics, en particular la profusió d’esmalts, tècnica que parallelament obtingué una àmplia aplicació als Països Catalans

Fou deixeble de JAHoudon, JPajou i PGouthière, amb els quals aprengué la tècnica de la fosa del bronze, i treballà com a bronzista a la fàbrica reial de Sèvres, on féu diverses obres per a Lluís XVI, Maria Antonieta i l’emperadriu Josefina

Hom li atribueix, juntament amb Recos, el mètode per a la fosa de peces de bronze i ferro Plini, Atenàgores, Diodor, Pausànies, etc, li atribueixen diverses peces, avui perdudes, i el llibre Laberint sobre l’Herèon de Samos

El ministre d’Antiguitats d’Egipte anuncia el descobriment a la ciutat de Luxor de la tomba d’un orfebre de la cort que va viure fa més de 3500 anys, durant la XVIIIa dinastia Entre els objectes trobats, al sepulcre hi ha una estàtua de l’orfebre i la seva dona i una màscara funerària, esteles funeràries, diversos objectes ceràmics i sarcòfags A prop de la tomba, també s’hi han descobert més mòmies d’antics egipcis de les dinasties XXI i XXII