Resultats de la cerca
Es mostren 944 resultats
morera
Branca de morera blanca
© MC
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les moràcies, monoics, de poca alçària, amb fulles dentades i amb flors en espigues curtes i denses.
Les infructescències, anomenades mores , són comestibles La morera blanca M alba , de fulles ovades i glabres a l’anvers i de mores generalment blanquinoses, és oriünda de la Xina, però és naturalitzada en molts indrets i és conreada com a ornamental i per les fulles, que serveixen d’aliment als cucs de seda La morera negra M nigra , de fulles amplament ovatocordades i pubescents a l’anvers i de mores de color purpuri fosc, procedeix de l’Àsia central i és conreada pels fruits i com a ornamental
grevíl·lea
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli exòtic conreat com a ornamental en parcs i jardins.
cedre
Cedre del Líban
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres sempre verds, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars agrupades en fascicles i pinyes ovoides i dretes, amb esquames densament imbricades que cauen a la maturitat.
Són arbres de capçada molt grossa, de figura cònica El cedre de l’Himalàiai C deodara , de cimall corbat i rames pèndules, ultrapassa sovint els 50 m Bé que natural de l’Himàlaia i de l’Afganistan, és plantat a l’Europa meridional per a l’obtenció de fusta i com a ornamental El cedre de l’Atles Pinya de cedre © Xevi Varela C atlantica ateny uns 40 m d’alçària i té una coloració glauca o d’un verd blavós Espontani a les muntanyes del nord d’Àfrica entre els 1 200 i 2 000 m d’altitud, és conreat en alguns països meridionals d’Europa en règim forestal o jardiner El cedre del…
aromer hòrrid
Botànica
Arbust de la família de les mimosàcies, semblant a l’aromer, però d’espines més vigoroses.
Conreat com a ornamental
herba de Sant Pelegrí
Herba de Sant Pelegrí
Raffi Kojian (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 30 a 80 cm d’alt, llanosa, de fulles oblongues i de flors de color de rosa, reunides en inflorescències espiciformes.
Natural de l’Àsia Menor, és plantada com a ornamental
juliana
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les crucíferes, de 40 a 80 cm d’alçària, de fulles lanceolades dentades, de flors purpúries o blanques, oloroses, en ramells racemosos, i de fruits en síliqua.
És espontània als Pirineus i sovint conreada com a ornamental
xicranda
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les bignonàcies, de 3 a 10 m d’alt, de fulles bipinnades, de flors tubulars inflades de color blau violaci, reunides en panícules llargues, i de fruits en càpsula.
Originària de l’Amèrica tropical, té interès ornamental i en fusteria
setins
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia biennal, de la família de les crucíferes, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles ovades i desigualment dentades, de flors purpúries o rarament blanques, arranjades en raïms, i de fruits en silícula, grossos i amplament el·líptics, els septes dels quals, persistents, són blancs i brillants.
Prové del SE d’Europa i és plantada com a ornamental
boles de neu
Botànica
Jardineria
Varietat d’aliguer de flors blanques o roses, en part estèrils, grosses i abundants, agrupades en bola compacta i pèndula.
Floreix de maig a juliol i és conreada com a ornamental