Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
oscil·lar
Moure’s entorn d’un eix o d’un punt fix alternativament en un sentit i en el sentit contrari, com fa un pèndol, un gronxador, o qualsevol cos penjat en separar-lo de la seva posició d’equilibri o de repòs.
oscil·lometria
Química
Tipus d’anàlisi conductimètrica en la qual hom treballa amb corrents alterns d’alta freqüència (1-300 MHz).
L’oscillometria es basa en el fenomen de polarització molecular que resulta de l’aplicació de corrents d’alta freqüència i que provoca un corrent de polarització d’intensitat comparable a la del corrent de conducció Segons que la substància a valorar estigui més dissociada o menys, predominarà l’un tipus de corrent o l’altre en el procés global de conducció En aquesta tècnica, els elèctrodes són externs i la cella conductimètrica actua com a capacitància i impedància en el circuit Presenta l’avantatge de no necessitar celles especials, a més dels avantatges derivats del fet d’ésser externs…
oscil·lar
Física
Matemàtiques
Moure’s, un cos, o variar, una magnitud, d’una manera més o menys periòdica.
oscil·lador
L’oscil·lador de Calpitts es compon essencialment d’un circuit LC en paral·lel connectat entre col·lector i la base d’un transistor, i genera un corrent sinusoidal d’amplitud constant
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Circuit, dispositiu, aparell, etc, destinat a produir oscil·lacions elèctriques.
En general generen una tensió sinusoidal, però també poden ésser generadors d’impulsos, de senyals rectangulars o en dent de serra anomenats sovint en aquests casos oscilladors de relaxació Hi ha nombrosos tipus d’oscilladors, coneguts amb noms diversos de cristall de batement, de retroacció, LC, RC, de desplaçament de fase , etc són típics els circuits de Hartley, de Colpitts, d’Armstrong , el pont de Wien , el dinatró , etc Els més corrents es basen en el funcionament del circuit oscillant del tipus LC en derivació, alimentat convenientment a fi de compensar les seves pèrdues i assegurar…
oscil·lació
A dalt oscil·lació d’amplitud A en un sistema aïllat (els eixos t i y mesuren, respectivament, el temps i la magnitud considerada); a baix, oscil·lació amortida d’amplitud A decreixament
© Fototeca.cat
Física
Variació periòdica d’una magnitud d’un sistema físic iniciada en provocar, mitjançant un agent exterior, una desviació d’una certa amplitud d’aquesta magnitud respecte al seu valor estable o d’equilibri en el sistema en què es troba.
En el cas ideal que el sistema físic estigui aïllat del seu entorn, una oscillació, un cop iniciada, perdura indefinidament amb l’amplitud inicial Quan el sistema no està aïllat, com és el cas més corrent, l’oscillació és amortida i la seva amplitud decreix exponencialment amb el temps amortiment L’expressió formal de l’oscillació d’una magnitud u és en què t és el temps, T el període i B la constant d’amortiment, que és igual a zero si l’oscillació no és amortida Quan l’agent exterior que provoca l’oscillació varia amb el temps, té lloc una oscillació forçada , en el qual cas, si el període…
oscil·lació
Cadascun dels moviments d’anada o de tornada d’un cos que oscil·la.
oscil·lògraf
Música
Instrument utilitzat per al registre, en forma de representació gràfica (oscil·lograma), d’un fenomen oscil·latori o periòdic.
Entre moltes altres aplicacions, aquest instrument mesura i reconeix els sons a partir de les seves vibracions Els primers oscillògrafs eren mecànics però actualment són electrònics, cosa que els proporciona una major fidelitat Mitjançant l’oscillograma s’aconsegueix una imatge visual de les característiques de la pressió sonora emesa en determinades condicions per un instrument, tot permetent una representació exacta de paràmetres sonors com l’acuïtat o la intensitat
oscil·lació solar
Astronomia
Fenomen pel qual la fotosfera i la cromosfera solar estan sotmeses a un moviment continu cap a dins i cap a enfora del Sol.
RB Leighton, RW Noyes i GW Simon descobriren l’any 1960 que aquestes oscillacions tenien un període de 5 minuts L’estudi de les oscillacions solars permet estudiar l’interior del Sol, del qual fins ara només se'n tenia un coneixement teòric La predicció teòrica de l’existència de les oscillacions solars es feu més de 10 anys abans del seu descobriment Les característiques de les oscillacions de 5 minuts han estat estudiades molt exhaustivament els darrers vint anys són manifestacions superficials de modes acústics i possiblement gravitatoris radials i no radials atrapats a l’interior del Sol…
reacció oscil·lant
Química
Tipus de reacció en què, després de formar-se, els productes transformats tornen a l’estadi de reactius, els quals al seu torn tornen a donar els productes i, així, successivament.
La més coneguda és la de Belousov-Zhabotinski Actualment, hom en coneix una trentena, que es caracteritzen pel període durada i l’amplitud diferència entre la concentració màxima i la mínima En una reacció oscillant hom pot distingir dues etapes fonamentals En la primera són obtinguts els productes que seran reactius en la segona Els productes de la segona han d’ésser equivalents als reactius de la primera, per a continuar l’oscillació és el procés anomenat autocatàlisi