Resultats de la cerca
Es mostren 233 resultats
qüestió d’Orient
Història
Problema de la diplomàcia europea per a l’eventual liquidació de l’imperi Otomà i, sobretot, per impedir a l’imperi rus una sortida a la mar Mediterrània.
De fet, aquesta qüestió, iniciada amb la decadència de l’imperi Otomà i amb el creixement parallel de les ambicions orientals de l’imperi dels Habsburg i del rus, acabà amb la penetració d’una altra potència a la zona la Gran Bretanya, la qual, per tal d’aconseguir la seguretat de la ruta de l’Índia, mantingué l’hegemonia a la Mediterrània Actualment, substituïda la Gran Bretanya pels EUA, l’aparició d’una poderosa flota soviètica a la Mediterrània i els diversos conflictes entre Israel i els estats àrabs han tornat a fer d’aquest conjunt territorial una zona altament conflictiva
batalla d’Angora
Història
Militar
Batalla que tingué lloc al pla de Cibuq Abad, prop d’Angora, al juliol del 1402 entre l’emir mongol Tamerlà i el soldà otomà Baiazet I; aquest darrer fou vençut, fet presoner i morí en la captivitat.
Aquesta derrota deturà durant uns quants anys l’expansió de l’Imperi Otomà Com a exemple del seu ressò, i conseqüent reacció a Occident, poden adduir-se unes cartes de Martí I de Catalunya a l’emperador Manuel II Paleòleg i a Tamerlà, que contenen dures expressions envers Baiazet
Ǧem
Història
Príncep otomà.
Fill del soldà Mehmet II, en morir aquest 1481 fou bandejat pel seu germà Baiazet II, que fou ajudat dels geníssers Cobejat pels estats cristians en llurs projectes de croada, fou acollit pels cavallers de sant Joan de Rodes 1482, per Innocenci VIII 1489 i per Carles VIII de França 1494
Midḥat Paixà
Història
Estadista otomà.
Exercí importants funcions administratves a Síria, Rumèlia i Bulgària 1857 Nomenat visir 1861, organitzà el consell d’estat 1868 i fou governador de Bagdad 1869 i gran visir 1872 Acusat de la deposició i l’assassinat d’Abdülaziz 1876, fou deportat i executat
Mustafà Raṣid Paixà
Història
Estadista otomà.
Ministre d’afers estrangers 1837-38, 1839-41 i 1853-56 i ambaixador a París 1845 i sis vegades gran visir, fou partidari decidit de la política antirussa
tractat Sykes-Picot
Història
Tractat secret signat el 16 de maig de 1916 pel qual la Gran Bretanya i França es repartien el control d’àmplies zones de l’Orient Mitjà aleshores dins de l’imperi Otomà.
Rep el nom del ministre d’Afers Estrangers britànic Mark Sykes i el francès Georges Picot, artífexs i signataris dels acords A grans trets, la divisòria entre els territoris d’ambdues potències recorria des de la costa mediterrània, a l’actual frontera entre el Líban i Israel, fins aproximadament la meitat del territori situat entre Kirkuk i Mossul Iraq França exercia un control directe o indirecte al nord de la línia bàsicament el Líban, Síria, el nord-est de l’actual Iraq i el sud-est de l’actual Turquia, mentre que la Gran Bretanya controlava, al sud, Jordània, la part nord de l’Aràbia…
Constantinoble
Història
Capital de l’imperi Bizantí i, posteriorment, de l’imperi Otomà.
Fou feta construir de nova planta per Constantí I damunt l’antiga Bizanci, el perímetre de la qual quintuplicà Iniciada la construcció l’any 324, fou consagrada l’11 de maig de l’any 330 La nova urbs fou organitzada en funció de l’antiga Roma, car hi fou transportada una part del senat, la llengua de l’administració hi fou el llatí i les lleis foren totes romanes Aviat esdevingué la capital política de l’imperi d’Orient i el centre religiós i intellectual del món romà oriental La seva situació estratègica fou reforçada, per la part del continent, amb la construcció del mur de Constantí i el…
Constantí XI Paleòleg
Història
Emperador bizantí (1449-53), fill de Manuel II i d’Helena Dragases i successor del seu germà Joan VIII.
Dèspota de Mistra Morea, adquirí Clarença a causa del matrimoni 1428 amb una neboda de Carlo Tocco, comte de Cefalònia s’apoderà de Patres 1429 ocupà Grècia fins al mont Pindos i obligà el duc d’Atenes a reconèixer-li la sobirania El 1446, però, el soldà otomà Murad II envaí el despotat, que hagué de pagar-li tribut, i restablí la sobirania otomana sobre Atenes Constantí fou coronat emperador a Mistra 1449 i portat a Constantinoble per vaixells catalans Davant l’amenaça otomana sobre l’imperi Bizantí, per assegurar-se l’ajuda d’Occident feu proclamar a Santa Sofia 1452, contra el…
Ahmet III
Història
Soldà otomà (1703-30).
Arribà al poder amb l’ajuda dels militars que havien destronat el seu germà Mustafà II, els quals controlaren el govern fins al 1718 Acollí Carles XII de Suècia a la cort —després d’haver estat vençut per Pere el Gran de Rússia a Poltava —, el qual aconseguí que esclatés una nova guerra russootomana L’exèrcit rus fou derrotat al Prut 1711, i, pel tractat de pau d’aquest nom, el tsar tornà a Turquia la ciutat d’Azov El 1714, a causa de les pressions dels comerciants grecs, la Porta declarà la guerra a Venècia aquesta fou favorable als turcs conquestes de Morea, el 1715, del Peloponès i de les…
Abdülmecit I
Història
Soldà otomà (1839-61).
Succeí el seu pare, Mahmut II, durant la guerra amb Egipte, que pogué superar gràcies a la intervenció de la Gran Bretanya, Rússia, Prússia i Àustria tractat de Londres, 1840 Continuà la política de reformes del regnat precedent, i el 1839 inicià la proclamació d’un conjunt d’edictes, el Tanzīmāt , per consolidar-les Això provocà l’oposició de les classes dirigents i dels ulemes Lluità contra Rússia guerra de Crimea, 1854-55, i pel tractat de París 1856 aconseguí de mantenir la integritat territorial de Turquia El succeí el seu germà Abdülaziz