Resultats de la cerca

El premi està dotat amb 80000 euros i l’escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies Guardonats 1989 Karl Raimund Popper 1990 Abû Ahmad Muhammad Abd as-Salām 1991 Jacques-Yves Cousteau 1992 Mstislav Rostropovič 1993 Luigi Luca Cavalli-Sforza 1994 Edgar Morin 1995 Václav Havel i Richard von Weizsäcker 1996 Yaşar Kemal 1997 Amartya Kumar Sen 1998 Jacques Lucien Jean Delors 1999 Doris Lessing 2000 Abdallah Laroui 2001 Andrea Riccardi 2002 Harold Irving Bloom 2003 Nawal el-Saadawi 2004 Sari Anwār Nuṣaybah i ‘Amos Oz 2005 Claude Lévi-Strauss 2006 Pere Casaldàliga i Pla 2007 Edward…

Vida Debutà a cinc anys, i aviat destacà dins els Jackson Five, grup format pels cinc germans Jackson Amb Diana Ross protagonitzà una versió d' El Mag d’Oz , on conegué el músic i productor Quincy Jones, que el convertí en l’artista més important de la música pop dels anys vuitanta L’any 1982 aconseguí una gran popularitat amb el disc Thriller , amb èxits com The Girl is Mine , formant duet amb Paul McCartney, o la cançó que donava nom al disc, i de la qual es feu un espectacular videoclip de gairebé trenta minuts que revolucionà aquest element com a suport musical Posteriorment…

El 1964 fundà la companyia El vaixell blanc i el 1967 el Teatre de la Claca per al qual escriví, dirigí i interpretà quinze espectacles realitzats en collaboració amb pintors Mori el Merma , amb Joan Miró, Peixos abissals , amb A Saura, Laberint , amb Roberto-S Matta, i altres amb Viladecans, Mariscal, etc La companyia viatjà per tot el món Centre Pompidou, Sydney Opera House, etc amb la proposta de “teatre visual” com a confluència entre les arts plàstiques i escèniques Clausurat el Teatre de la Claca 1988, s’ha dedicat a la investigació pictòrica i teatral Ha collaborat també en la…

Traslladada a Austràlia, debutà en el cinema d’aquest país en papers secundaris fins que l’èxit de Dead Calm 1989, de Phillip Noyce, on exercia de protagonista, li obrí les portes del cinema nord-americà i s’ha convertit en una de les actrius més distingides Altres títols són Days of Thunder 1990, de Tony Scott Billy Bathgate 1991, de Robert Benton Far and Away 1992, de Ron Howard Malice 1993, de Harold Becker My Life 1993, de Bruce Joel Rubin Batman Forever 1995, de Joel Schumacher To Die For 1995, de Gus van Sant, en la qual obtingué un Globus d’Or Portrait of a Lady 1995, de Jane Campion…

El 1984 emigrà als Estats Units amb els seus pares, on manté, no obstant això, la doble nacionalitat Tot i que feu alguns papers durant l’adolescència Léon , 1994, de Luc Besson Beautiful Girls , 1996, de Ted Demme Anywhere but Here, 1999, de Wayne Wang, estudià psicologia a Harvard, on l’any 2003 es graduà Després d’una incursió en el teatre 2001 i algunes actuacions com a secundària, especialment en episodis de Star Wars , l’any 2004 rellançà la seva carrera com a actriu amb el film  Garden State , de Zach Braff, al qual seguiren Closer 2004, Globus d’Or a la millor actriu secundària 2005…

És doctor en filologia semítica i ha exercit de professor d’hebreu i d’història del Pròxim Orient antic a la Universitat de Barcelona Com a poeta, inicià la seva trajectòria amb  D’un record a l’altre  1993 i  Les mans descalces  1993 Després continuà amb  De nit  1999, per a consolidar-se amb  Corint  2000, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona,  Com un persa  2001, premi Tivoli Europa Giovanni 2002,  El tren de Bagdad  2003, premi Carles Riba,  Llei d’estrangeria  2008,  Estàtues sense cap  2013 i  Ciència exacta  2014, premi Miquel de Palol Ha traduït al català l’obra dels principals…

Després d’abandonar els estudis als quinze anys, treballà en feines diverses i s’allistà a l’exèrcit britànic, amb el qual serví a Corea durant la guerra 1950-53 De tornada a la Gran Bretanya, es dedicà al teatre, i el 1954 adopta el nom artístic de Michael Caine, inspirat en el film The Caine Mutiny Interpretà el seu primer paper cinematogràfic en A Hill in Korea 1956, de Julian Aymes, però no fou fins a l’actuació a Zulu 1964, de Cy Endfield, que obtingué notorietat Posteriorment es consolidà com un dels actors més valorats de la seva generació amb  The Ipcress File 1965, de Sidney J Furie…

Mobilitzat el 1943 a la marina i empresonat pels britànics el 1945, el 2007 reconegué haver estat  obligat a unir-se a les Joventuts Hitlerianes Després de la guerra fou collaborador del diari Die Zeit fins el 1951, que inicià la trajectòria literària Pertanyent al Grup 47 , la seva obra, influïda sobretot per Ernest Hemingway, constitueix sobretot una confrontació amb la consciència moral collectiva durant el nazisme Proper al Partit Socialdemòcrata, tingué una projecció pública important en les iniciatives de reconciliació d'Alemanya amb països de l'Est d'Europa —el 1970 acompanyà el…

Durant l’adolescència estudià de manera autodidacta llengües, entre els quals l’hebreu des del 1958, i literatura El 1964 ingressà al monestir de Montserrat, que abandonà el 1967 per a anar a Israel, on visqué quatre anys i estudià hebraística a la Universitat Hebrea de Jerusalem Retornat a Catalunya 1971 s’installà a Barcelona on prosseguí els seus estudis, centrats cada cop més en la cultura jueva a la Catalunya medieval i desvinculat, però, del món acadèmic El 1985 fou cofundador de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, que presidí des del 1988 fins a la seva dissolució, i…

Graduada en antropologia i art dramàtic, debutà al teatre l’any 1974 i no fou fins el 1982 que actuà per primer cop en un film The World According to Garp, 1982, de George Roy Hill Posteriorment ha alternat els escenaris amb la televisió i el cinema Ha estat reconeguda sobretot en papers de dones calculadores, ambicioses i dures The Big Chill 1983, de Lawrence Kasdan, The Natural 1984 de Barry Levinson, Jagged Edge 1985, de Richard Marquand,  Fatal Attraction 1988, d’Adrian Lyne Dangerous Liaisons 1988, de Stephen Frears,  Reversal of Fortune 1990, de Barbet Scroeder Hamlet 1991, de Franco…