Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
Útica
Ciutat antiga
Antiga ciutat púnica de l’Àfrica, tocant a la Mediterrània, al NW de Cartago.
Fundada pels tiris ~1100 aC a la desembocadura del Medjerda, tenia dos ports A la tercera guerra Púnica passà als romans i esdevingué capital de la província romana d’Àfrica Desaparegué al s VII En resten importants ruïnes necròpoli, termes, teatre
neopúnic | neopúnica
Història
Lingüística i sociolingüística
Dit del període corresponent a la darrera època de la civilització púnica o cartaginesa a la Mediterrània occidental.
Aquest terme és emprat també per a designar l’alfabet púnic utilitzat durant aquest període, que presenta diferències paleogràfiques respecte a l’alfabet púnic anterior, del període clàssic Cronològicament correspon als s II-I aC Alguns autors prenen com a inici de l’època neopúnica l’arrasament de Cartago, a la fi de la tercera guerra púnica, el 146 aC
Sabatino Moscati
Arqueologia
Arqueòleg italià.
Especialitzat en l’estudi del món fenici i púnic, fou professor de la Universitat de Roma i president de l’Istituto per la Civiltà fenicia e punica Desenvolupà diferents treballs d’excavació, particularment a Mozia Sicília i a Monte Sirai Sardenya Entre les seves publicacions destaquen I Fenici e Cartagine 1972, Il mondo dei Fenici 1979, Cartaginesi 1982, L’enigma dei Fenici 1982 i Italia punica 1986
Víctor Guerrero Ayuso
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador extremeny.
Professor de prehistòria de la Universitat de les Illes Balears Ha treballat principalment sobre la protohistòria de Mallorca i la colonització púnica en aquesta illa, on ha dirigit els treballs d’excavació a les factories ebusitanes de Na Guardis i Es Trenc i als derelictes de Cabrera III i V Entre els seus treballs destaquen Navíos y navegantes en las rutas de Baleares durante la prehistoria 1994, La colonización púnica en Mallorca 1997 i El pensamiento científico en la investigación prehistórica balear 1997
Sili Itàlic
Literatura
Poeta llatí.
Segons Plini el Jove, féu de delator sota el regnat de Neró, el qual el nomenà cònsol Fou procònsol d’Àsia en temps de Vespasià Retirat a la Campània, es lliurà a l’estudi i, seguint l’ideal estoic, arribat a la vellesa, gairebé es deixà morir de gana Escriví el poema èpic Punica , en 17 llibres, narració plena de gust retòric i d’exaltació del sentiment de l’antiga grandesa romana, que descriu la segona guerra púnica No pot ser considerada obra seva la Ilias Latina , que durant molt temps li fou atribuïda
Nevi
Literatura
Poeta llatí.
No fou ciutadà romà de naixement, però lluità a la primera guerra Púnica i residí a Roma, almenys cap a l’any 235 aC data de la seva primera obra Des d’aleshores conreà la poesia escriví nou tragèdies, unes trenta comèdies, saturae i un poema èpic en versos saturnis Poenicum Bellum ‘La guerra púnica’ La importància literària li ve del seu Poenicum Bellum , que esdevingué epopeia nacional de Roma, de contingut mig històric mig mític hi apareixen Enees, Ròmul i els elements que després reprengué Virgili per a la seva Eneida Hom creu que hagué d’exiliar-se a causa del…
Numídia
Història
Antiga regió situada a la part occidental del nord d’Àfrica i habitada pels númides.
Hom sap que, a l’època de la segona guerra púnica, entre la Mauritània i els dominis cartaginesos, s’organitzaren i es constituïren dos regnes númides presidits per Sífax, aliat dels cartaginesos, i per Masinissa, home fidel a Roma Vers el 201 aC, Masinissa aconseguí el domini de tots dos regnes, lluità contra els cartaginesos i provocà la tercera guerra púnica A la seva mort 148 aC, llegà el regne als seus tres fills, però només governà Micipsa, l’únic que sobrevisqué Aquest, al seu torn, el passà als seus fills Adèrbal i Hièmpsal i al seu nebot Jugurta perquè el…
Micipsa
Història
Fill de Massinissa i successor seu en el tron de Numídia, juntament amb els germans Mastanàbal i Gulussa.
Morts aquests, esdevingué l’únic sobirà i participà en la tercera guerra Púnica com a aliat dels romans
batalla de Cannes
Militar
Acció militar esdevinguda vora la ciutat de Cannes (Apúlia) el 216 aC entre l’exèrcit romà, comandat pel cònsul Terenci Varró, i l’exèrcit cartaginès, comandat per Anníbal.
Mitjançant l’estratègia del setge i gràcies a la cavalleria galla i númida, els cartaginesos guanyaren la batalla Segona Guerra Púnica