Resultats de la cerca
Es mostren 270 resultats
Josep Maria Padró Jové
Vela
Regatista i dirigent.
Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, assolí un Campionat d’Espanya de creuer classe I 1972 Competí en regates internacionals i donà una volta al món Fou fundador de l’Assemblea de Capitans de Iot i membre de la seva junta 1964-70, president del Comitè de Creuers de la Federació Catalana de Vela 1967-71 i president del Comitè Nacional de Creuers de la Federació Espanyola 1971-79 Fou també fundador i president de l’Associació Nacional de Creuers 1974-80 Rebé distincions, com la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989 i la medalla de bronze al mèrit esportiu de la…
Lluís Trepat i Padró
Pintura
Pintor.
Exposà a Lleida el 1946, a Tàrrega el 1947, a Barcelona el 1950 i anà a París el 1951 Estigué força lligat algun temps a Holanda, on exposà a Amsterdam 1952 i ingressà obres al museu municipal d’aquella ciutat Establert a Lleida, hi feu murals per a l’església de Santa Magdalena 1959 i hi guanyà la medalla Jaume Morera el 1961 Des del 1962 residí a Barcelona S’inicià amb temes figuratius populars i vers el 1955 passà a l’abstracció, primer tachista i després constructivista per retrobar, finalment, la figuració expressionista
Joan Padró i Serrals
Serra
Doctor en drets.
El 1736 publicà a Cervera Historia del Santo Cristo de Igualada y noticias de esta villa
Ramon Padró i Pijoan
Escultura
Escultor.
Alumne de la Llotja de Barcelona El 1848 s’establí a Barcelona Deixeble i collaborador de Damià Campeny, féu una bona part de l’escultura decorativa dels Porxos d’En Xifré Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, produí molta escultura de caràcter allegòric aplicada a l’arquitectura i imatgeria religiosa
Tomàs Padró i Pedret
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Al taller de Claudi Lorenzale fou condeixeble i amic de Marià Fortuny, que li descobrí els dibuixos de Gavarni Aquest influí sempre en la seva obra d’illustració, realitzada en revistes com La Flaca —amb el pseudònim de A°W° —, Un Tros de Paper , Lo Noy de la Mare , El Tiburón , Lo Xanguet , La Campana de Gràcia , El Cañón Krupp , La Llumanera de Nova York i altres El 1868 assistí a la festa dels felibres a Provença i publicà dibuixos dels actes a La Ilustración Española y Americana També reproduïren caricatures polítiques seves Monde Illustré , The Graphic i Der Illustrierte Zeitung…
Jaume Padró i Cots
Escultura
Escultor.
Autor del tabernacle, de les imatges i dels alts relleus de la cripta de la seu de Manresa 1781 Residí a Cervera uns trenta anys i hi realitzà el timpà del frontispici interior, el retaule i la decoració de la cúpula de la capella major de la universitat 1777-87, el rerecor, un pòrtic i el retaule del Sant Misteri, com també l’església de Santa Maria 1775-88 i el projecte d’ampliació de la casa de la ciutat 1786 També són obra seva diversos retaules de les esglésies parroquials de Santpedor 1773 i de Sant Martí de Maldà i del santuari de la Bovera 1788
Pau Padró i Cañellas
Història
Polític.
Promogué la Federació de Pagesos del Baix Penedès 1918, patí empresonaments i un atemptat del Sindicat Lliure Fou elegit president de la Unió de Rabassaires 1932 i diputat a corts 1936 per l’Esquerra Republicana de Catalunya Després fou president del Consell d’Agricultura de la Generalitat 1937 S'exilià l’any 1939 i participà 1946-47 en el govern de la Generalitat a l’exili
Xavier Miquel i Padró
Literatura catalana
Metge i poeta.
Publicà poesia d’avantguarda Infern quadrivèrtex 1950, Error nicti-lícit 1954, Macla mínima 1961, Penell irat 1970, Gemec iàmbic 1975, Donaídem 1989, Tempteig va 1996, He guarnit els dies 2000 i Infern quadrivèrtex Obra poètica 1950-2000 2004, un títol que aplega en un sol volum tota la seva obra
,
Jaume Roig i Padró
Literatura catalana
Doctor en medicina.
Metge militar, abandonà el cos militar a causa de les seves idees nacionalistes Fou president del Centre de Lectura de Reus Militava al Foment Històric Republicà, vinculat a l’Esquerra Republicana El 1934 fou detingut a Reus i el 1936 fou candidat a les eleccions pel Foment Nacionalista Republicà Durant la Guerra Civil de 1936-39 treballà al cos mèdic de l’exèrcit republicà i també fou director dels serveis d’evacuació i secretari d’assistència social En acabar la guerra, s’exilià a França i després es traslladà a la República Dominicana Més tard s’establí a Mèxic, on treballà…
,