Resultats de la cerca

Coetani de MMaeterlinck, és probablement el màxim representant del moviment simbolista al seu país Les seves obres més conegudes són Entrevisions 1897 i La chanson d’Eve 1904 Després d’una breu estada a Itàlia, publicà un drama satíric titulat Pan 1906, on descriu l’enfrontament entre paganisme i cristianisme

D’ençà del s XII existeix una capella, amb aquest títol, a la via Àpia de Roma La frase fou popularitzada per la novella homònima d’Henryk Sienkiewicz 1894 i les nombroses adaptacions cinematogràfiques visió romàntica del cristianisme naixent i perseguit —representat pel mateix Pere, Lícia i l’esclau Ursus— enfront del paganisme de Neró i de Petroni

En el culte domèstic, primer eren considerats com els esperits tutelars dels queviures de reserva de les famílies, però, tot seguit, la seva protecció s’estengué a tota la família i reberen un culte similar al dels déus lars Venerats juntament amb Vesta fins a la fi del paganisme, hom cregué sempre que eren d’origen troià, transportats al Laci per Enees

Fill de Constantí I el Gran Rebé com a herència 338 Itàlia, la Illíria, Àfrica i Macedònia L’any 340 derrotà el seu germà Constantí II, la qual cosa li valgué Britània, les Gàllies i Hispània Fervent cristià, s’oposà a l’arianisme i al paganisme Morí en intentar fer cara a una revolta militar dirigida per Magnenci Hom ha suposat que el mausoleu de Centcelles en fou el sepulcre

Aquestes reunions poden ésser considerades com a producte d’una societat camperola, amb una forta tradició de paganisme i amb ferments de desesperació i frustració Probablement eren actes comunitaris en els quals eren aixecats temporalment els tabús sexuals i religiosos Foren famosos els de Zugarramurdi Navarra, al s XVII, que foren objecte de judicis per la inquisició de Logronyo, i els de Lapurdi, reprimits brutalment pel jutge de Burdeos Pierre de Lancre

Islamitzada en temps de Mahoma, formà part dels califats omeia i abbàssida i del regne càrmata segle X, bé que sovint les diverses organitzacions tribals que integraren es mantingueren independents del poder central i tornaren àdhuc al paganisme A mitjan segle XVIII Muḥammad ibn ‘Abd al-Wahhab hi predicà el retorn a l’islam wahhabisme El 1921 ‘Abd al-Azīz III ibn Sa'ūd s’hi proclamà emir Des del 1932 formà part del regne de l'Aràbia Saudita

Fou un fenomen concomitant de les unificacions polítiques de l’antiguitat, l’hellenística primer i la romana després Divinitats de distintes nacions, però amb la mateixa funció, s’integraren en un sol culte el cas més típic és la parificació dels panteons grec i romà, o bé divinitats de diferent funció constituïren una entitat divina polifacètica cas de Serapis A la darreria del paganisme el culte solar entrà com a component de moltes religions, entre elles el mitraisme i la religió oficial romana

Fou educat segons les normes de la retòrica gàllica Compongué, de jove, dos panegírics un, per a Valentinià I, i l’altre, per al fill Fou procònsol d’Àfrica 373, senador 383, praefectus urbis 384 i cònsol 391 Com a defensor del paganisme, polemitzà enèrgicament amb sant Ambròs En resten cinc discursos, quaranta relationes oficials i deu llibres de cartes a l’estil de Plini, i edità Livi, en qui trobava l’autèntic sentit de l' auctoritas i del mos maiorum

No són fidedignes les tradicions que el presenten com a convertit del paganisme, monjo, sacerdot a Portvendres, exiliat a Tavèrnoles Urgell i mort a Ax dels Termas per ordre d’Àtila D’altres el creuen del s VIII, d’origen llombard i víctima dels sarraïns A Ripoll passava com a ciutadà de Tolosa mort pels vàndals Cal identificar-lo amb el sant homònim venerat a Celrà La festa és celebrada l’11 de maig i el trasllat el 14, i antigament, a Ripoll, el 3 d’octubre

Per pressions de Bizanci es convertí al cristianisme 864, i l’emperador bizantí Miquel III li reconegué les conquestes del sud d’Albània El desig de mantenir autònoma l’església búlgara respecte a Bizanci l’induí a acostar-se a Roma, bé que finalment acceptà la primacia bizantina Durant el seu mandat la llengua eslava fou adoptada a l’església i a l’estat El 889 es retirà a un monestir, i quatre anys després substituí com a successor el seu primogènit Vladimir, inclinat vers el paganisme, pel seu segon fill Simeó