Resultats de la cerca
Es mostren 317 resultats
peu de rata
Peu de rata blanc
amadej trnkoczy (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les clavariàcies, molt ramificats, en forma de corall o de coliflor, de carn ferma i d’esporada groga.
El peu de rata blanc dit també coliflor , R flava , de 7 a 15 cm d’alt, és de color groc clar, amb taques vermelles Es troba en boscs, sobretot a muntanya És mengívol un cop cuit El peu de rata groc dit també coliflor , R aurea , de 8 a 14 cm d’alt, té el tronc blanc i les branques grogues o d’un groc ataronjat Creix en boscs Cuit, és comestible El peu de rata rosat R botrytis presenta carpòfors massissos 7-17 × 6-20 cm, de peu ample, blanc, després groc, i ramificacions gruixudes, dividides en molts ràmuls curts, de color groc pàllid, vermell porpra pàllid als…
mimetita
Mineralogia i petrografia
Arsenat clorat de plom, Pb5(AsO4, PO4)3Cl.
Cristallitza en el sistema hexagonal Té un color que va del groc pàllid al bru groguenc o al groc taronja Té duresa 3,5-4 i pes específic 7,24
Hideyo Noguchi
Biologia
Bacteriòleg japonès.
Hom li deu troballes importants en el diagnòstic de la sífilis prova de la luetina, identificació del treponema pàllid en el cervell dels paralítics generals i en l’etiologia del tracoma
cera del Japó
Cera del Japó
Química
Matèria grassa que hom obté dels fruits d’algunes anacardiàcies.
És una massa sòlida, de color groc pàllid, de fractura concoidal, que amb el temps es recobreix d’una eflorescència blanca microcristallina Fou emprada per a la preparació de pomades i ungüents
herba freixurera
Herba freixurera
gaertnerneuwirth iNaturalist (CC BY-NC)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les papaveràcies.
Té les fulles compostes una mica carnoses, flors rosa pàllid, en corimbe i llargament pedicellades, i fruits ellipsoidals secs i amb dues granes a l’interior Viu a les fissures de les roques
microlita
Mineralogia i petrografia
Tantalat hidratat de calci i sodi, (Na,Ca)2Ta2O6(O,OH,F).
Cristallitza en el sistema cúbic, i té un color que va del groc pàllid al bru, bé que algunes vegades és vermell Té duresa 5-5,5 i pes específic 4,2-6,4
sisal
Botànica
Indústria tèxtil
Planta semblant a l’atzavara, de la família de les amaril·lidàcies, oriünda de Mèxic i de l’Amèrica Central, però conreada també en altres regions càlides.
És molt resistent a la sequedat Forneix unes fibres bastes i rígides, de color groc pàllid o blanquinós, que són separades de les fulles mitjançant raspadors, i amb les quals hom fabrica cordes i cordills
mostassa
Detall de les fulles i de les flors de la mostassa
(CC0)
Gastronomia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles lirades o pinnatipartides, de flors grogues disposades en raïm i de fruits en síliqua curta proveïda d’un llarg bec.
Creix en camps i en erms Les llavors, d’un groc pàllid, tenen propietats revulsives i són utilitzades com a espècia en nombroses preparacions culinàries, com la salsa de mostassa Grans de mostassa blanca © MPG
cendra
Pintura
Denominació que hom aplicava en drogueria a diversos pigments emprats en pintura, malgrat que llur procedència no fos la combustió.
La més important era la cendra blava , de color blau pàllid, obtinguda escalfant una barreja de carbonat de coure amb carbonat i sulfat de calci i que hom emprava en la tècnica del tremp, per a papers pintats i en pintura artística
clemastina
Farmàcia
Química
Antihistamínic H 1
.
Té un pes molecular de 343,90 Farmacològicament es presenta en forma de pólvores cristallines de color groc pàllid i poc solubles en aigua És administrada per via oral i serveix per al control de la simptomatologia allèrgica, sobretot com a profilàctic