Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
Carme Paredes Paul
Natació
Nedadora.
Amb el Club Natació Sabadell fou quatre vegades campiona de Catalunya en 100 m papallona 1980, 200 m papallona 1980, 200 m estils individual 1980 i 400 m estils individual 1980 També fou campiona d’Espanya d’hivern de 200 m papallona 1980
Josep Paredes Gimeno
Futbol
Futbolista.
Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1962-64 procedent del València Davanter centre, ascendí a primera divisió amb el club blanc-i-blau aquella temporada, en què fou el màxim golejador de l’equip amb 8 gols En total disputà 26 partits de Lliga i marcà 10 gols Fou una vegada internacional B
Bartomeu Paredes Feliu
Futbol
Futbolista.
Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i l’any 1965 es proclamà campió d’Espanya de seleccions amb Catalunya Després de passar pel Comtal 1966-67, fou cedit al Ferrol 1967-68, el Còrdova 1968-69, amb el qual debutà a primera divisió, i el Cartagena 1969-70 Lateral, les temporades 1970-71 i 1971-72 formà part del primer equip del Barça on jugà 30 partits i guanyà una Copa del Generalísimo i la Finalíssima de Fires, ambdues el 1971 Després jugà amb l’Sporting de Gijón 1972-74 i el Centre d’Esports Sabadell 1974-75, entre d’altres Fou titular en una ocasió amb la selecció…
Teresa Paredes Fargas
Natació
Nedadora i entrenadora de salvament i socorrisme.
Debutà en competició l’any 1967 i guanyà diversos Campionats d’Espanya, en els quals destacà en l’especialitat de salvament amb embarcació Guanyà tres medalles d’or 1969, 1972, 1974, una de plata 1970 i una de bronze 1968 en la classificació general per equips del Campionat del Món Fou campiona del món individual de salvament aquàtic 1974, i tercera en dues ocasions més 1969, 1972 També guanyà tres medalles d’or en la prova de salvament amb embarcació 1972, 1974, 1976 i una de plata en salvament amb salvavides 1972 al Campionat del Món Es retirà l’any 1976 Fou directora esportiva i…
Josep Navarro Paredes
Boxa
Boxejador.
Fou campió d’Espanya i de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes mitjà-lleuger 1956 i campió d’Espanya de pes wèlter 1961 Integrà la selecció catalana de boxa i es retirà el 1966
César Cañas Paredes
Ciclisme
Ciclista de bicitrial.
S’inicià al Club Ciclista Bicisport de Barcelona i es proclamà campió del món juvenil 1993 En categoria elit, aconseguí nou Campionats del Món 1995-2002, 2007 a l’aire lliure i tres en pista coberta 1995-97 Guanyà dos Campionats d’Europa 2003, 2007 i cinc d’Espanya 1993, 1995-98 El 1998 establí un rècord del món en saltar lateralment 39 tanques d’1 m d’altura en un minut El 2007 deixà la competició d’alt nivell i passà a dirigir l’escola César Cañas Trial Academy, a Premià de Dalt, que creà ell mateix
Paredes de Nava
Municipi
Municipi de la província de Palència, Castella i Lleó, situat a la vall del Retortillo i drenat per diversos afluents del Carrión.
Mercat comarcal amb agricultura i ramaderia En la indústria, hi destaquen els sectors alimentari i tèxtil Hi nasqueren Jorge Manrique i Pedro i Alonso Berruguete
Alícia Salvador Paredes
Corfbol
Jugadora i entrenadora de corfbol.
S’inicià al Sant Llorenç Korfbal Club, amb el qual debutà la temporada 2006-07 en el primer equip També exercí d’entrenadora del mateix equip, on compaginà la faceta de jugadora i preparadora durant una temporada 2011-12 Fou una de les màximes encistelladores de la història del club
Diego García de Paredes
Història
Militar
Militar.
Assolí una fama llegendària per la seva força i pel seu esperit cavalleresc i intervingué en la conquesta de Granada 1485-92 Fou el cap de la guàrdia del papa Alexandre VI, serví a l’exèrcit del Gran Capità en les campanyes d’Itàlia i lluità contra els turcs a Cefalònia Ferran el Catòlic el féu marquès de Cornetta Acompanyà Carles V en les primeres campanyes Escriví una autobiografia, publicada el 1613
Francesc Paredes i Garcia
Escultura
Escultor.
Format a Sant Carles, on després seria acadèmic i professor Entre les seves obres hi ha el bust de Gonçal Salvà Museu de Belles Arts de València i monuments a València al doctor Gómez Ferrer i a Sueca a les víctimes del motí del 1911