Resultats de la cerca

Contenen grànuls de sofre com a reserva intracellular Habiten en ambients molt reductors, amb alts nivells de SH 2 en el medi No són patògens

Són gramnegatius, dotats de flagellació perítrica i habiten saprofíticament al sòl, o simbiòticament amb plantes, bé que alguns cops els són patògens Comprèn els gèneres Rhizobium, Agrobacterium i Chromobacterium

Hom coneix una trentena d’espècies de protozous paràsits de l’espècie humana, però no totes són patògenes Els grups que presenten organismes patògens són balantidi, ameba, plasmodi, tripanosoma, leishmània, toxoplasma, pneumocist, trichomonas i giàrdia

Inclou diversos patògens de vertebrats, com ara Haemophilus influenzae , altres que són causa de gingivitis i d’importants malalties que afecten animals de granja, i diversos comensals que viuen en les mucoses d’ocells i mamífers, especialment al tracte respiratori superior

Són mòbils per flagels perítrics, o immòbils, i són anaerobis estrictes, ocasionalment microaeròfils Generalment fermenten hidrats de carboni simples produint àcids Han estat trobats a l’intestí i a membranes mucoses d’animals de sang calenta A vegades són patògens

Són generalment cocs capsulars i patògens Entre els més representatius hi ha el gonococ, el meningococ i el pneumococ Aquesta manera de presentar-se associats aquests bacteris els és indispensable per a viure, puix que es moren en separar-los

Certs bacteris grampositius patògens, com alguns clostridis i diferents estafilococs, produeixen una hialuronidasa extracellular que sembla contribuir a la infecció a causa de la capacitat histolítica que presenten envers els teixits de l’hoste Inicialment fou coneguda per factor dispersant de Duran-Reynals

És dit d’un medi on viuen organismes en aquestes condicions de laboratori, o dels mateixos organismes Per mitjà de cambres axèniques poden sobreviure nounats incapaços de resistir infeccions Bé que tècnicament l’exclusió de bacteris i d’organismes superiors no presenta dificultats, els virus són molt difícils d’excloure, especialment, aquells que són incorporats al genoma

El virió és nu, resistent a l’èter i fa de 70 a 90 μm de diàmetre La càpsida és icosaèdrica i integrada per 252 capsòmers Es multiplica al nucli de les cèllules infectades Se'n coneixen prop d’un centenar d’espècies i 31 serotips patògens per a l’home

Aquests fongs es conserven al sòl sota forma de clamidòspora, en presència d’un hoste sensible, germinen, penetren les arrels de l’hoste i es desenvolupen dins els vasos conductors Les formes especialitzades posseeixen una gran especificitat, a causa de la qual són patògens exclusivament d’un grup de plantes genèticament afins