Resultats de la cerca
Es mostren 264 resultats
Unión Social Popular
Partit polític
Partit fundat al març de 1977 per Enrique Thomas de Carranza en abandonar l’Asociación Nacional para el Estudio de los Problemas Actuales.
Propugnà un humanisme cristià, patriòtic i antimarxista i el respecte escrupolós dels Principios del Mo-vimiento A Catalunya el representaven V Aventín i Ignacio Buqueras Bach Al mes de maig fou cancellada la inscripció en el registre per integració en Alianza Popular
Bergara
Municipi
Municipi de la regió de Guipúscoa, País Basc, a la vall del riu Deba.
És un centre industrial indústria tèxtil i metallúrgica, maquinària, productes alimentaris, serreries afavorit per la seva situació en un nus de comunicacions ferrocarril, carreteres Seu del Reial Seminari Patriòtic Basc, fundat el 1796 i installat des del 1799 a l’antic collegi dels jesuïtes
Francisco Acuña de Figueroa
Literatura
Poeta uruguaià.
De formació neoclàssica, fou influït pel Romanticisme Amb ell pren forma la literatura nacional de l’Uruguai És autor de l’himne nacional del seu país, del Diario del sitio de Montevideo 1842, de caràcter patriòtic, i de La Malambrunada 1842, poema satíric i burlesc
Julian Ursin Niemcéwicz
Literatura
Poeta polonès.
Participà en la insurrecció de Kościuszko 1794 Escriví comèdies polítiques Vozbraščenie posla , ‘El retorn de l’ambaixador’, 1791, pamflets i faules contra la conservadora classe mitjana És també autor de novelles Dva pana Secekha , ‘Els dos pan de Setsekh’, 1815 i de les Istoričeskikh pesen ‘Cançons històriques’, 1816, de caire patriòtic
Ernst von Wildenbruck
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Conreà diversos gèneres literaris, com la poesia, de tipus patriòtic, la narració i la novella Das edle Blut , ‘La sang noble’, 1892 Tiefe Wasser , ‘Aigües profundes’, 1897 i sobretot el teatre històric Spartakus , 1873 Die Quitzows , ‘Els Quitzow’, 1888 Der neue Herr , ‘El nou senyor’, 1891 Die Rabensteinerin , ‘La botxina’, 1907
Milicia Catalana
Partit polític
Organització armada ultradretana que actuà a Catalunya entre el 1985 i el 1986 dirigida per Carlos Francisoud i J. C. G. Reaparegué novament entre el 1989 i el 1991, si bé liderada per Francisoud (J. C. G., desvinculat, impulsà el Bloque Catalán) i el portaveu fou Combat.
Segons el seu Manifiesto Social 1989, els enemics d’MC eren “el nacionalisme burgès”, “el separatisme”, “la Constitució” i “las corrientes amoralistas, secularizantes y extranjerizantes” Consegüentment, centrà les agressions en locals independentistes, sex-shops , saunes i la Clínica Dexeus per pràctiques avortistes El 1994 Francisoud creà el Moviment Patriòtic Català
Daniel Casper von Lohenstein
Literatura alemanya
Teatre
Novel·lista i dramaturg alemany.
Amb la novella inacabada Arminius , d’abast patriòtic, ofereix una obra de gènere enciclòpedic S'imposà, però, com a gran dramaturg barroc, molt hàbil si en la seva obra el destí juga amb l’home, tot s’hi ordena a salvar la moral Escriví Kleopatra 1661, Agrippina 1669, Sophonisbe 1665-66, etc
Centre d’Actuació Valencianista
Entitat fundada a València per l’agost del 1931 com un organisme apolític i fonamentalment patriòtic.
Des del 1933, i sota la presidència de Joaquim Reig, es convertí en la plataforma bàsica de l’anomenat “valencianisme totalitari”, que pretenia de reunir les múltiples tendències d’opinió valencianistes, les quals haurien de subordinar així llurs diferències polítiques a un valencianisme neutre i essencialment nacionalista, línia que es mostrà més i més com una orientació de dreta, que la creixent i pública vinculació de Reig amb la Lliga posava en relleu Fracassada, de fet, aquesta temptativa per la violenta oposició dels valencianistes d’esquerra i singularment per l’Agrupació Valencianista…
Guglielmo Oberdan
Història
Patriota italià.
Fugí de l’exèrcit austríac, a Bòsnia, i tornà a Itàlia 1878 Per tal de cridar l’atenció del món sobre l’irredemptisme de Trieste, planejà de matar-hi l’emperador austríac Denunciat per uns agents provocadors, fou jutjat i penjat, malgrat les protestes arribades d’arreu Un cant patriòtic istrià porta el seu nom
Martín Tovar y Tovar
Pintura
Pintor veneçolà.
Deixeble de Carmelo Fernández, amplià estudis a França i, amb Madrazo, a l’Estat espanyol Fou director de l’Academia de Caracas D’una sòlida formació clàssica, fou el gran retratista de la seva època i l’exponent màxim del tema patriòtic veneçolà Firma de l’acta de la independència, Batalla de Carabobo , etc