Resultats de la cerca

Fou fundat pel capellà del regiment de Saragossa Sebastián Hernández Morejón per tal d’informar sobre els esdeveniments de la guerra del Francès El 15 d’agost de 1808 prengué el nom de “Diario de Mallorca” El 1811 registrà una polèmica sobre la immunitat dels béns eclesiàstics Amb l’aparició de l’"Aurora Patriótica Mallorquina” 1812 es decantà visiblement pel sector clerical, bé que posteriorment s’esforçà a mantenir una relativa neutralitat

El poeta Jacint Verdaguer escriu la patriòtica Oda a Barcelona

Eclesiàstic liberal, de formació universitària alemanya, escriví la novella històrica, d’exaltació patriòtica, Les ferides d’Armènia 1858, la primera en llengua popular També cultivà la poesia

La seva poesia, misticoreligiosa o patriòtica, fou recollida a Ar en Deulin ‘De genolls’, 1921, que influí considerablement en la poesia bretona posterior Morí al front durant la Primera Guerra Mundial

Amiga fidel de FRKreutzwald, és símbol del ressorgiment nacional del seu país Autora de nombroses poesies, narracions i obres dramàtiques, on destaca sempre la nota patriòtica, excellí també com a traductora

Presidida en els inicis per Calvo de Rozas, aquesta societat patriòtica tingué la seva màxima influència en les manifestacions i els motins de la fi del 1820 i el començament del 1821

El 1958 formà part de la Junta Patriótica que substituí el dictador Marcos Pérez Jiménez, i ha governat el país amb els presidents R Caldera 1969-74 i L Herrera Campins 1979-84

Combaté el liberalisme de l' Aurora Patriótica Mallorquina Fou dirigit pel franciscà Ramon Strauch i Vidal, empresonat diverses vegades pels seus articles Hi collaboraren el felipó Antoni Togores i els dominicans Domènec i Miquel Lladó

D’aparició irregular, sortí del 23 d’agost al 20 de setembre de 1812 i del 7 al 30 d’abril de 1813, que fou prohibit Durant aquesta interrupció, l’únic redactor feu aparèixer la Lluna Patriòtica Mallorquina  28 de març i 1 d’abril de 1813 i més tard, del 6 de juny al 22 de juliol, el Nou Diari de Buja Es tracta, doncs, d’una sola collecció, impresa per Sebastià Garcia i en tres casos per Antoni Brusi i Felip Guasp, d’un total de 34 números i 153 pàgines Escrit en llengua colloquial i dialectal, defensà l’absolutisme i atacà el focus liberal, concretat en l’ Aurora Patriótica…

Publicà el recull de poesia patriòtica Sögur og Kvaeði ‘Narracions i poemes’, 1897 Evolucionà cap a una visió més filosòfica i mística en oposició al realisme Hafblik ‘Llum de la mar’, 1906, Hrannir ‘Ones’, 1913, Hvammar ‘La vall’, 1930, etc