Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
peladures
Pells que hom treu de la fruita en pelar-la; peles.
repelar
Fer una segona pelada (a una cosa), tornar a pelar.
John Gibson
Escultura
Escultor gal·lès.
Estudià amb ACanova i amb BThorwaldsen Entre les seves obres, totes dins la tendència neoclàssica, cal esmentar l’estàtua de la reina Victòria i la de Robert Peel, a Westminster
George Hamilton Gordon
Història
Estadista escocès, quart comte d’Aberdeen.
Fou ministre d’afers estrangers als governs Wellington 1828-1830 i Peel 1841-1846 Defensà els principis lliurecanvistes i dimití 1846 després de la derogació de les Corn Laws El 1852 ocupà el càrrec de primer ministre en un govern de coalició Dimití el 1855, després d’haver intentat inútilment d’evitar la guerra de Crimea
George Hamilton-Gordon
Història
Estadista escocès, quart comte d’Aberdeen.
El 1813 fou nomenat ambaixador a Viena Fou ministre d’afers estrangers als governs Wellington 1828-30 i Peel 1841-46 Defensà els principis lliurecanvistes i dimití 1846 després de la derogació de les Corn Laws El 1852 ocupà el càrrec de primer ministre en un govern de coalició En política exterior adoptà una actitud vacillant Dimití el 1855, després d’haver intentat inútilment d’evitar la guerra de Crimea
Robert Torrens
Economia
Història
Militar
Economista, militar i polític irlandès.
Pertanyent a l’escola clàssica, elaborà una doctrina del comerç internacional basada en els costs comparatius 1815, precedent immediat de la teoria de David Ricardo, així com una teoria del valor-treball i dels rendiments marginals decreixents Durant la discussió de la Bank Act o llei Peel 1844 es mostrà partidari de la regulació automàtica de l’emissió de bitllets i abonà el principi de les contrapartides metàlliques, que recollí la llei, segons la qual hom exigeix la plena cobertura dels bitllets bancaris Publicà Essay on the External Corn Trade 1815, An Essay on the Production…
emissió de diner
Economia
Creació i posada en circulació de diner per part de l’estat, que pot encunyar directament els metalls monetaris o donar-ne el privilegi als bancs d’emissió, generalment només un.
Tradicionalment aquest banc d’emissió emetia metall encunyat o paper moneda en contrapartida metàllica, d’acord amb unes normes o un règim d’emissió La seva reglamentació ja fou objecte de discussió al s XIX entre l’escola bancària, partidària de la llibertat d’emissió de bitllets sense correspondència amb les reserves metàlliques, i la Currency School, que recomanava l’establiment d’un patró metàllic rígid La llei de Peel 1844 donà prioritat a la segona, bé que, posteriorment, la creixent necessitat de liquiditat motivà l’abandó de la convertibilitat metàllica de totes les…
Munteries i guineus
Gossada per a la caça de la guineu Corel Al so del corn, cavalls, gossos i genets es llencen campanya enllà Lladrucs, crits i ga-lops acompanyen la carrera És l’encalç de la guineu, cacera tradicional al camp britànic i francès Alhora, no pas menys tradicionals protestes de persones contràries a l’encalç cruent dels animals, increpen els genets i miren de despistar els gossos L’estampa es repeteix dotzenes de cops l’any Tot plegat, un espectacle emocionant La caça a cavall, potser més que cap altre esport de camp, està carregada de tradició Ha penetrat a tots els nivells socials a través del…
William Ewart Gladstone
Història
Estadista britànic.
D’origen escocès aristocràtic, estudià a Oxford, d’on sortí afiliat al Tory Party i amb unes fortes conviccions anglicanes Formà part del govern de Peel com a ministre de comerç 1843-45 i com a ministre de les colònies 1845-46 Fracassat aquest govern, les seves conviccions tradicionalistes i conservadores trontollaren i acabà presentant-se al Liberal Party Ministre de finances 1852-55 i 1859-66, aconseguí la reducció d’imposts, menà una política lliurecanvista i propugnà una nova reforma electoral Dirigent del partit 1867 i primer ministre 1868-74, desplegà una activitat…
Tory Party
Política
Partit polític britànic, fundat al segle XVIII pels tories.
Representant dels interessos dels grans terratinents, defensà les prerrogatives reials per sobre del poder parlamentari i els privilegis de l’Església anglicana Ocupà el poder del 1710 al 1714 La instauració de la dinastia dels Hannover comportà la pèrdua de la seva influència, en ésser acusat pels whigs de defensar els Stuart, i romangué apartat del poder durant la resta del segle XVIII, fora dels períodes en els quals Jordi III utilitzà el seu suport per intentar de restaurar la prerrogativa règia i intervenir directament en el govern del país La reacció que es produí a la Gran Bretanya…