Resultats de la cerca

Cavaller de la guàrdia reial de Vítitza i de Roderic i potser fill d’un duc Fàfila, retingut pels sarraïns a Còrdova com a ostatge, fugí a Astúries, d’on potser era originari, el 717 Refugiat a les serres que davallen dels Picos d’Europa, excità a la rebellió uns asturs, que el nomenaren llur cap 718 Atacat pels sarraïns comandats per Alqama 722 i acorralat al mont Auseva Covadonga, derrotà els atacants Aquesta victòria consolidà el petit estat de Pelagi, amb capital a Cangas de Onís Fou succeït pel seu fill Fàfila, mentre que la seva filla Ermessenda es casà amb el futur Alfons I d'Astúries

Adoptà el nom de Francesc Pelai, malgrat haver-se-li imposat els de Francisco d’Assís, Pelàgio i Joan Obtingué el grau de batxiller en filosofia i lletres 1856 i feu estudis de dret, que abandonà el 1860 De ben jove manifestà una forta vocació literària, que complementà al llarg de la vida amb un intens activisme patriòtic i cultural En una primera època, en què usà el català i el castellà, feu collaboracions periodístiques i literàries a diverses revistes —per exemple, a  La Revista de Cataluña — i publicà, entre altres obres, el poema Lo fill dels hèroes 1860, la novella en castellà Norma,…

Judici als membres de les CCOO de Barcelona Manifestació de protesta al carrer de Pelai

Primera revolta dels cristians a Astúries Pelai encapçala un nucli de resistència a les muntanyes àsturs

La notícia de la seva execució a Vic el 1713 causà una forta impressió i tingué de seguida un gran ressò fou molt divulgada una balada, En Bac de Roda , recollida per Manuel Milà i Fontanals en el seu Romancerillo catalán 1882 el romanç narra amb punyent dramatisme la presa, el suplici i la mort del dirigent austriacista El tema fou reprès literàriament durant el romanticisme, com en el drama històric Bac de Roda de Francesc Pelai ↑ Briz 1868

Titulat a Barcelona el 1907 Sota la influència del Modernisme, projectà la casa Planiol i les escoles de Sant Pol de Mar 1910, i, aquell mateix any, la casa Auriga de Sant Joan Despí La seva obra més important, on l’arquitectura modernista es complementa amb detalls musulmans molt significatius, fou la plaça de braus Monumental de Barcelona En collaboració amb Eduard Ferrés i Lluís Homs, projectà la casa Damians, al carrer de Pelai de Barcelona 1915

Publicà Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del regne de Mallorca 1663 Recull molt útil per a ús de notaris, comprèn les ordinacions de Pelai Unís, les ordinacions, els capítols i les esmenes de Berenguer Unís, els capítols de règim intern de l’audiència i la pragmàtica de la seva institució i un índex temàtic per ordre alfabètic dels privilegis i les franqueses, la taula de festes, la tarifa dels drets cobrats per notaris i, finalment, un índex alfabètic força extens

Fill del metge Pelai Vilanova i Massanet Cursà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià 1923, i es doctorà a Madrid 1928 S'especialitzà en dermatologia a París —on estudià a l’Hopital Saint Louis—, Estrasburg i Milà Arran de l’esclat de la Guerra Civil, el 1936 anà a Colòmbia i dirigí la leproseria Aguas de Dios Fou catedràtic de dermatologia a Valladolid 1942, València 1944 i Barcelona 1948 Dirigí l’Escola Professional de Dermatologia de Barcelona 1952 Membre de les acadèmies de medicina de València 1944 i de Barcelona 1950, presidí el Collegi…