Resultats de la cerca

Afiliat al PSOE, fou membre del comitè nacional 1915 i una de les principals figures intellectuals d’aquest partit En iniciar-se la República fou, successivament, diputat a corts 1931, sotssecretari de treball i ambaixador a Berlín 1932 conseller polític de Largo Caballero, quan aquest esdevingué cap del govern el nomenà ambaixador a París 1936-37 Fou director dels periòdics España 1916, Leviatán 1934-36 i Claridad , i també de l’Editorial España, de la qual fou propietari juntament amb Juan Negrín i Álvarez del Vayo Exiliat des del 1939, continuà la seva activitat política des del PSOE…

Situació Aquesta capella i santuari marià és situat a uns 4 km de la Selva del Camp, en direcció a Vilallonga, a l’extrem est del terme municipal Mapa 34-17446 Situació 31TCF473644 Per a arribar-hi des de la Selva del Camp, cal prendre la carretera comarcal TV-7223 que condueix a Vilallonga del Camp El santuari és a mà dreta de la carretera CPO Història El topònim Paretdelgada és documentat des del segle XII En concret apareix per primera vegada en la carta de poblament de la Selva del Camp de l’any 1164 amb la forma Parietes graciles L’ermita, bastida sobre les restes d’una villa romana,…

Per iniciativa de Carles i Bartomeu Godó i Pié, d’Igualada, es comença a publicar a Barcelona el diari "La Vanguardia", de caràcter liberal dinàstic, que el 1898 tirarà 14000 exemplars diaris

S’inicià al Club Natació Barcelona, on jugà fins a arribar al primer equip Després, es llicencià i es doctorà a l’INEFC, entitat de la qual després en fou director D’altra banda, publicà diferents llibres sobre rugbi, com ara El juego al pie 1995 i Història de Rugbi 1997

El seu fill, Ramon Godó i Mas Valldellou 1742 — Igualada 1813, passà a Igualada a la segona meitat del segle XVIII i s’hi establí com a teixidor El fill d’aquest, Antoni Godó i Domingo Igualada 1777 — 1830, fou fabricant d’indianes Fills seus foren Leopold Godó i Llucià , diputat a corts per Igualada, Joan Godó i Llucià , alcalde d’Igualada, i Ramon Godó i Llucià Igualada 1801 — 1865, fabricant d’indianes, alcalde d’Igualada, el qual, amb el seu parent Oleguer Godó , participà en la creació de Fabril Igualadina 1842, per a la filatura de cotó Un altre membre de la família, Joan Godó i Pelegrí…

Germà del polític Josep Maria Milà Juntament amb Carles i Bartomeu Godó i Pié , fundà l’empresa Godó Germans i Companyia, dedicada principalment a filats i teixits de jute El seu fill, Pere Milà i Camps Barcelona 1873 — 1940, feu construir per Gaudí l’edifici conegut amb el nom de  La Pedrera , al Passeig de Gràcia de Barcelona

Escrita i representada a les comarques tarragonines al segle XIV, fou publicada en bona part al final del segle XIX per Joan Pié Té força interès des del punt de vista escènic i musical, per les seves acotacions Fou representada de nou el 1963, al Tinell de Barcelona, sota la direcció de Josep Romeu i Figueras Bibliografia Massip, F 2007 Història del teatre català Tarragona, Arola

Des del 1963 recorregué els EUA i també el Canadà, cantant per tavernes, escoles, places, etc El 1968 collaborà amb Pete Seeger, que donà suport a la seva carrera És conegut sobretot per la cançó American Pie 1971, que dona nom al seu primer àlbum, homenatge al cantant Buddy Holly La cançó es convertí en una de les més populars del repertori nord-americà Altres àlbums són Tapestry 1972, Don McLean 1973, Playin’ Favorites 1973 i Chain Lightning 1980

La seva obra poètica inicial palesa una certa influència de García Lorca i de CVallejo El tema central i més sostingut és el de la nostàlgia per la infància perduda, el desarrelament dels llocs estimats i la trobada amb la ciutat De la seva producció cal citar El pájaro que vino de la noche 1929, Guardián oscuro 1937, Cuaderno de nubes 1945, 6 sonetos humanos 1948, En pie de arpa 1950, Cancionero de pena y luna 1953, Hombre entre luz y sombra 1954, Pequeña antología 1957, Gestión terrestre 1959, A eso de la tarde 1961, Pastor perdido 1966 i Palabra cabra desmandada 1971

La sinodalitat s’exerceix pròpiament en el si d’una diòcesi També es posa en pràctica a escala interdiocesana, fent que caminin junts els bisbats d’un mateix territori, nació o país, amb una identitat sociocultural i lingüística pròpies Finalment, en l’Església Catòlica la sinodalitat s’exerceix a escala universal, en la comunió de totes les diòcesis presidides per la de Roma i pel seu cap, el papa Diversos teòlegs catalans han publicat obres sobre aquest tema Salvador Pié i Ninot La sinodalidad eclesial , 1993 Jaume Fontbona Fent camí junts La sinodalitat de l’Església , 1999 i Josep…