Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
pic Gallinero

Vista del pic Gallinero
© Jaume Ferrández
Cim
Cim (2.728 m) de la serralada que separa la vall de Benasc de la vall de les Paüls (la Ribagorça), a la capçalera de l’Isàvena, entre la collada de la Corba, al S, que el separa de la tuca d’Urmella, i el coll de l’Empriu, al N, que el separa del pic de Cerler.
És termenal dels municipis de Benasc i de Castilló de Sos
Andrèu Pic
Literatura
Poeta occità.
Donà a conèixer els seus poemes i articles de crítica a les revistes Oc i Reclams Bé que visqué sempre en un gran aïllament, la seva poesia, escrita en una llengua molt pura, és una confrontació de l’experiència de l’autor amb els mites angulars de la humanitat i el consagra com a autèntic creador literari, el més important de la literatura gascona entre les dues guerres El 1961 hom aplegà una selecció dels seus escrits a Omatge a Andrèu Pic
pic de la Dona
Cim
Cim (2.704 m alt.), el més septentrional del circ de Morenç, a la capçalera del Ter.
Forma part de la línia de crestes que separa el Ripollès del Conflent És anomenat també pic d’Ombriaga
pic Bolívar
Cim
Pic culminant de Veneçuela, a la Sierra de Mérida, al SE de la ciutat homònima (5 007 m).
pic Pedrós
Cim
Cim (2 831 m) de la zona axial pirinenca, al límit de l’Alta Cerdanya (terme d’Angostrina) amb el País de Foix (Sabartès).
Domina per l’E l’estany de Lanós
pic Cambresdases

Cambres d’Ase (Alta Cerdanya)
© Fototeca.cat
Cim
Cim (2 711 m alt.) del massís del Puigmal, al nord de la Torre d’Eina, a la línia de crestes que separa les valls del Segre (riu d’Eina) i de la Tet (pla de la Perxa).
pic Aubell
Cim
Cim (540 m alt) de la serra que separa la vall de la Tet de la de l’Aglí, límit dels termes municipals de Bellestar de la Frontera i de Cassanyes (Fenolleda).
pic petrolier
Tecnologia
Química
Moment en què la producció de petroli assoleix el seu punt més alt, després del qual comença a decréixer.
S'aplica tant a un camp petrolier, com a la producció d’un país, o a la de tot el món Aquest concepte s’origina en l’anomenada corba de Hubbert, en forma de campana, proposada pel geòleg nord-americà MK Hubbert a mitjan segle XX