Resultats de la cerca

No resta cap de les setze cases que formaven l’antic barri dels Manxons, ni tan sols el pintoresc hostal de Can Mestret, o de les Xemeneies Aquest barri fou el primer nucli de població del municipi i era situat a la riba dreta del Cardener, a prop de la carretera que puja a Sant Mateu de Bages Les darreres cases foren enderrocades el 1992 per tal de fer-hi una zona industrial L’actual barri dels Manxons tenia 47 h el 2001

Publicà estudis sobre qüestions agrícoles La repoblación forestal y el eucalipto en ella , 1908 El 1868 estrenà la comèdia La muller que fa per casa  Participà en els Jocs Florals del 1868, amb el sobrenom de Cantor d’Ègara , on fou premiat Publicà també les monografies Història de Terrassa, Sant Pere de Terrassa i Viladecavalls i Les antigüetats de Sant Pere de Terrassa dins l’ Àlbum monumental i pintoresc de Catalunya 1878 Era germà del metge, periodista i polític Josep Ventalló

Format als centres oficials de París —on residí del 1923 al 1931—, fou deixeble de Cormon El 1931 entrà de professor a l’École des Beaux-Arts de Montpeller, que dirigí del 1939 al 1967 La seva pintura, caracteritzada per l’equilibri i la força mesurada, defuig el localisme Amb Jean Catel posà de moda el pintoresc poble de Castellnou dels Aspres Té obres a museus de Montpeller, Seta, Nimes i Beirut Deixà, gairebé tots inèdits, poemes i novelles en català i en francès

Deixeble de Pedro Orrente El seu art es caracteritza per la netedat del color, la proporció i el moviment, trets propis del barroc valencià Tot i que també conreà la pintura religiosa, la seva temàtica predilecta foren les batalles, on es patentitzà la seva forta personalitat Tingué una fama considerable de personatge pintoresc, arrauxat i irascible Tingué un taller, on treballaven, a més del seu fill Miquel, Senén Vila i Joan Conchillos Hi ha obres seves al Museu Provincial de València, al Museo del Prado de Madrid i a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando

Interessat per la filosofia, fou deixeble de Gassendi En època de la Fronda intervingué en política, primer contra Mazzarino i després al seu servei Publicà la comèdia Le pédant joué 1654, que fou imitada per Molière, i la tragèdia La mort d’Agrippine 1654 Després de la seva mort foren publicats dos fragments de L’autre monde , la seva utopia inacabada Voyage dans la Lune 1657 i Histoire comique des états et empires du Soleil 1662 aquests fragments palesen una actitud racionalista, pròxima a la dels “llibertins”, i un humor original, antecessor del de Swift La seva llegenda donà lloc a la…

Començà, segons sembla, com a pintor, i així el coneixeria a Castellterçol Ramon Casas Molt relacionat amb el grup modernista d’aquest, collaborà amb Miquel Utrillo i amb Steinlen en espectacles d’ombres xineses a París 1893 Allà treballà amb Rodolphe Salis com a animador del cabaret Le Chat Noir, cosa que li donaria la idea d’iniciar una empresa similar a Barcelona, on fundà el 1897 Els Quatre Gats , del qual fou l’ànima El 1899 edità la revista Quatre Gats Afeccionat al naixent automobilisme, en plegar el cabaret muntà un garatge i participà en alguna cursa La seva imatge, alta,…

Estudià a Tolosa i fou capellà al seu poble Amic i deixeble de Godolin, deixà una obra abundant, els títols essencials de la qual són Lou beray e naturau gascou en las quate sasous de l’an 1636 i Lou trimfe de la lengouo gascouo am playdeiatz de las quouate sasous e deus quouate Elemens, daouant lou pastou de Loumaigne 1642 Fou autor d’un catecisme en vers i de poesies de circumstàncies nadales, epístoles, epigrames, etc Concebuda essencialment sobre el model bucòlic virgilià, la seva obra manifesta una evident afectació retòrica, però el llenguatge és excepcionalment ric,…

Acadèmic a Mallorca i a Màlaga Passà per Sevilla i per Madrid, on portà una vida bohèmia i compartí un estudi amb Lluís Bagaria Residí també a París 1914, Bilbao i Barcelona, on s’establí vers el 1918, hi exposà i s’uní a la pintora Carme Osés Treballà al Brasil i a l’Uruguai Fou premiat a la Biennal de Venècia, a l’Exposició Internacional d’Art Sacre de Roma i al Salón de Otoño de Madrid 1968-69 S'installà a Mallorca, i féu murals a Son Galceran sobre el tema del Romancero Gitano del seu amic García Lorca 1950 El 1975 diversos artistes participaren en una exposició collectiva a Palma en…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Balears, amb Joan Mestre i Joan O'Neill, i, a Madrid, a l’Escuela Superior de San Fernando, on conegué F Madrazo, F Rosales, C Haes i A de Beruete Influït per Marià Fortuny, viatjà pel Marroc i féu obres d’un exotisme lluminós i pintoresc Establert a Palma, portà una plàcida existència de rendista i dedicà el lleure a la pintura La seva producció, olis i alguna aquarella, molt reduïda i de petit format, és una acurada síntesi dels ideals burgesos de la Restauració sobre la família i el treball féu retrats delicats —acostats als de Lluís…

Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge, J Massenet i G Fauré L’any 1936 substituí P Dukas a l’Acadèmia de Belles Arts Manifestà públicament el seu antisemitisme i la seva xenofòbia davant d’obres com les de K Weil El lirisme de la música romàntica tardana de R Strauss, el caràcter pintoresc propi del poema simfònic, així com l’exotisme que recorria la seva època, marcaren profundament la prolífica obra de Schmitt Tot i ser contemporani de les grans transformacions tecnicocompositives del començament del segle XX, compongué una música que restà impermeable a qualsevol…