Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
bandura
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts.
Té dotze cordes —sense cordal— que hom fa sonar pinçant-les amb el plectre D’origen oriental sud-est d’Àsia, esdevingué molt popular a Ucraïna a partir del s XV
biwa

Biwa de quatre cordes
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument japonès de corda pinçada, de quatre o cinc cordes, molt semblant al pipa xinès del qual procedeix.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec La caixa de ressonància és periforme, de poca fondària i amb dues obertures en forma de mitja lluna Es toca amb un gros plectre de fusta triangular, anomenat bachi
banjo
banjo de cinc cordes
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, sense cordal (corda pinçada); pot tenir 4, 5, 6 o 9 cordes, i és de mànec llarg, com la guitarra, i de caixa circular coberta amb pell, com el tambor.
Hom el fa sonar amb els dits o per mitjà d’un plectre D’origen afroamericà, ha estat molt usat en els primers conjunts de jazz de Nova Orleans N'hi ha de diferents menes, segons el nombre de les cordes i llur afinació
mandolina
Mandolina, instrument cordòfon de la família dels llaüts
© X. Pintanel
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts.
Les quatre cordes metàlliques, de vegades dobles, són pinçades amb un plectre de ploma La caixa té un dors molt bombat i quatre cordes dobles afinades per quintes Les millors mandolines són les dels Vinaccia, constructors napolitans del s XVIII Vivaldi escriví diversos concerts per a mandolina
didal

Didal de plàstic per a guitarra
© Fototeca.cat / Idear
Música
Peça de material elàstic que es fixa als extrems dels dits per a polsar les cordes d’alguns instruments.
De la part de subjecció sobresurt una prolongació, a mode d’ungla, que fa la funció del plectre Els didals apareixen força desenvolupats en els saltiris europeus a partir del Renaixement En molts instruments actuals de la mateixa família, com el koto i el qanun , són d’ús habitual
balalaica
balalaica
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, sense cordal (de corda pinçada), molt popular a Rússia.
És format per una caixa de ressonància triangular, amb un mànec llarg i tres cordes dues cordes a l’uníson i l’altra a una quarta superior que hom fa sonar amb els dits o mitjançant un plectre Hom fa conjunts de fins a quaranta-cinc balalaiques de sis dimensions diferents
lira

Lira
© Fototeca.cat - Gil-Sylvestre
Música
Nom de diversos tipus d’instruments cordòfons originaris de la Grècia antiga.
Consistien bàsicament en una caixa de ressonància amb dos braços, units per la part superior, des d’on partien les cordes de quatre a deu, que s’inserien a la caixa i eren tocades amb un plectre El neoclassicisme intentà de restaurar-ne l’ús Hom donà el nom de lira organizzata a una mena de violí mecànic
domra
Música
Instrument de corda pinçada.
Molt popular a Rússia, caigué en desús a mesura que es feia popular la balalaica En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus llaüt Es tracta d’un llaüt de mànec llarg, de tres cordes metàlliques afinades per quartes, que es toca amb plectre Antigament tenia dues cordes La construcció de models de diferents mides permet la formació de petits grups orquestrals de domra
saltiri
Saltiri
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument medieval de corda pinçada, derivat de la cítara2, que consisteix en una caixa de ressonància plana amb una o més rosetes, sobre la qual es tensen les cordes.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon simple del tipus cítara de taula El saltiri provenia de la cítara de caixa d’origen persa anomenada santur o santir , que també donà lloc al dulcimer a l’Espanya medieval i renaixentista Mentre que el saltiri es tocava amb un plectre o bé amb els dits, el dulcimer es percudia amb una vareta Del grec psaltērion , apareix durant el segle IX en representacions del rei David i en músics de l’Apocalipsi amb deu cordes i amb forma triangular i rectangular Un altre tipus, de forma trapezoidal, entrà a la Península Ibèrica amb els àrabs i…
piano preparat
Música
Tècnica no convencional d’utilització del piano, emprada per alguns compositors del segle XX, que comporta una preparació de l’instrument prèvia a la interpretació.
Aquesta preparació consisteix normalment en la collocació d’objectes estranys de diversos materials en contacte amb les cordes per tal de modificar-ne el timbre i, eventualment, també l’afinació Per extensió, inclou així mateix la manipulació directa de les cordes per l’intèrpret, sigui en forma de pizzicato o de glissando o bé per mitjà d’algun estri que faci la funció de baqueta o de plectre Amb el nom de prepared piano , fou utilitzat diverses vegades per John Cage des del 1940, recollint les experimentacions pioneres de Henry Cowell, que l’anomenava ’piano de percussió' El procediment ha…