Resultats de la cerca
Es mostren 3275 resultats
poesia popular
Literatura
Poesia creada pel poble a partir de la seva necessitat d’expressar unes vivències humanes elementals i permanents i en la qual es reconeix com a tal poble, diferent a la poesia folklòrica —en la qual el poble crea i adapta alhora determinats tipus de poesia que després transmet— i de la tradicional —concepte amb el qual hom pot distingir l’estil de les imitacions cultes fetes damunt materials populars—.
Segons el Romanticisme, la poesia popular seria fruit de la creació espontània i anònima del poble, que hi expressaria la seva mentalitat i la consciència de la pròpia personalitat nacional Per als positivistes, en canvi, el poble no crea, sinó que rep, adapta i transmet la poesia dels doctes Així, l’escola de Menéndez Pidal defensa que el poble és únicament transmissor, no pas creador tanmateix, en el transcurs de la tradició modifica el poema rebut i crea les variants, sempre infinites El fenomen de creació de la poesia popular pot recolzar-se en…
Poesia rasa
Literatura catalana
Volum d’obra poètica reunida de Joan Brossa, publicat l’any 1970, i prologat pel pensador Manuel Sacristán.
L’obra es va editar dins la “Collecció Cinc d’Oros” d’Edicions Ariel i ostenta a la portada una obra original d’Antoni Tàpies El volum Poesia rasa porta un subtítol descriptiu Tria de llibres 1943-1959 Això significa que aquest volum d’obra reunida és, de fet, un llibre de llibres triats d’entre la vasta producció de l’autor Poesia rasa va tenir una segona edició en dos volums I, 1950-55 II, 1955-59, editats per Edicions 62, amb el text completament revisat per l’autor i prescindint dels tres primers reculls corresponents a l’obra dels anys quaranta Poesia…
poesia visual
Literatura
Tipus de manifestació poètica que, per damunt de tot, confia en el poder d’atracció i comunicació visual dels elements compositius de l’obra.
Substitueix els ingredients tradicionals del poema, com ara el ritme, el metre, l’estrofa i la sintaxi, per un sistema expressiu nodrit bàsicament per elements extrets dels repertoris tipogràfics, del dibuix, del gravat, de la fotografia i dels codis d’informació no lingüística, sovint inserits en la vida quotidiana Si bé el paper acostuma a ésser el suport habitual, això no és obstacle per a fer servir també objectes volumètrics, la forma i la funció dels quals poden ajudar a la definició del poema, tal com poden fer-ho el lloc que aquest ocupa en la superfície total sobre la qual es disposa…
Apareix “Poesia”
Apareix la revista catalana clandestina “Poesia”, impulsada per Josep Palau i Fabre
poesia cinètica
Literatura
Poesia que s’expressa a partir de signes, mímica, moviment o efectes de llum i de so com a mètode de comunicació i que exclou les paraules.
poesia èpica
Literatura
Gènere poètic que narra fets heroics; la seva realització es concentra en l’epopeia.
Originàriament, el poema èpic reunia en una unitat estructurada una sèrie de narracions —variacions d’un mateix tema— transmeses per via oral generalment eren anònims, i en solia existir més d’una versió Al costat d’elements reals —l’acció sol estar situada en èpoques històriques notables per llurs fets guerrers— s’hi troben elements llegendaris i fantàstics els mateixos protagonistes solen ésser herois amb qualitats sobrehumanes A Egipte se'n conserven restes en texts fúnebres i màgics La poesia èpica mesopotàmica —sumèria i accàdia— narra aventures dels déus Enūma elīs , poema de la…
poesia sonora
Literatura
Branca de la literatura digital que es basa en l’experimentació amb els sons del llenguatge.
Poesia escènica
Literatura catalana
Corpus d’obres teatrals de Joan Brossa, publicat entre el 1973 i el 1983.
Desenvolupament enciclopèdic De gèneres, temàtiques, influències i extensió molt diferents, les peces brossianes comparteixen una unitat d’intenció de fons, una profunda elaboració del llenguatge i una contínua exploració de velles i noves formes teatrals Escrit entre el 1945 i el 1978, aplega en sis volums la creació escènica de Brossa com un tot articulat que obre i tanca la dedicació del poeta al teatre Dues són les línies de força de la seva dramatúrgia 1 l’experimentació, de signe avantguardista, al voltant de les possibilitats del llenguatge, l’espai i el temps escènics, acompanyada d’…