Resultats de la cerca
Es mostren 586 resultats
Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra
Política
Grup polític fundat per l’octubre del 1933 entorn del denominat grup de L’Opinió, expulsat de l’Esquerra Republicana en no acceptar les condicions fixades per al traspàs de serveis a la Generalitat.
En la seva comissió d’actuació política figuraren J Lluhí i Vallescà, Antoni Xirau i Palau, Martí Feced, Josep Tarradelles, etc Constituïren un apreciable quadre de dirigents polítics però no pogueren reunir una audiència de masses Pel desembre del 1935 participaren en el govern Companys i pel maig del 1936, després d’haver participat en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 amb Lluhí, reingressaren a l’ERC
Ponç Guillem de Torroella
Història
Noble, fill de Pere de Torroella i germà de Pere i de Guillem de Montgrí i de Bernat de Santaeugènia.
El 1202 signà amb el seu pare un conveni d’amistat amb Pere I Actuà com a senyor de Torroella de Montgrí i dotà el monestir de Santa Maria d’Ullà El 1223 militava al costat dels Montcada en les lluites d’aquests amb el comte del Rosselló Nunó I, que era ajudat per Jaume I Es trobava entre els defensors del castell de Montcada, que les forces del rei no pogueren conquerir El succeí el seu germà Bernat de Santaeugènia
coca
Transports
Embarcació de dos pals, d’eslora molt curta amb relació a la mànega, alterosa, de força calat i amb cobertes molt altes.
Originària del nord d’Europa, fou emprada ja al s XI pels anglesos i els normands Al començament del s XIII, els catalans, copiant-ne l’estil, construïren una nova versió, en la qual inventaren la cèlebre fórmula del “tres, dos i as”, és a dir, que l’eslora sigui tres vegades la mànega i aquesta doble del puntal, amb la qual cosa no solament revolucionaren la construcció naval, sinó també la navegació, puix que, gràcies a ella, les naus pogueren cenyir el vent
Boǧazköy

Murs defensius de Boǧazköy, Turquia
© Corel / Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Nom turc del jaciment arqueològic que correspon a les ruïnes de Hatti, capital de l’imperi hitita, situada a ponent del gran meandre del riu Halis, a la plana d’Anatòlia (prop de la ciutat de Yozgab), coneguda com a jaciment per les seves muralles des del començament del s XIX.
Les excavacions foren començades el 1906 per Hugo Winckler, encarregat per la Societat Alemanya per a l’Orient Les excavacions, ultra les muralles, proporcionaren temples, palaus i l’evidència d’una gran ciutat, una massa de més de 10000 tauletes, en llur majoria inscrites en jeroglífics hitites desconeguts aleshores, i algunes en cuneïforme accadi, que es pogueren desxifrar i permeteren de donar el nom de la ciutat i la seva categoria de capital dels hitites Havia estat fundada cap al 1500 aC per Hatussil I
pueltxe
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, de raça pàmpida, que vivia a les pampes de l’actual República Argentina.
Fins al s XVIII els pueltxes parlaven la llengua het, però després adoptaren la llengua araucana Quan conegueren el cavall, introduït a la pampa pels castellans, llur vida de caçadors nòmades s’enriquí moltíssim, car pogueren caçar tot cavalcant, i amb l’ajut de les boleadoras , els ràpids animals de la Pampa, els estruços i els guanacs Les persecucions a què els sotmeteren primer els castellans i després els argentins els obligaren a anar cap al S Actualment només en resten uns cinc-cents individus, que viuen a la regió al S del Río Negro
Agustí Siré
Literatura catalana
Poeta.
Canonge de la catedral de l’Alguer Autor prolífic, les seves composicions poètiques no s’han conservat, però encara pogueren ésser consultades al segle XIX La seva obra constitueix una mena de crònica en vers dels esdeveniments de l’illa i hi alternen els sonets i les formes populars de temàtica religiosa i de circumstàncies Alguna composició ha perdurat en la tradició És autor, entre altres obres, de Paràfrasi de la Salve, A la vinguda de Carles Emmanuel en Sardenya 1799 i A l’arribada a Alguer del bisbe Blanch 1806
,
Cantelmo
Família noble establerta a Nàpols al s XIII, que hom fa descendir dels reis d’Escòcia (des del 1863 pogueren cognomenar-se Cantelmo-Stuart
).
Se'n formaren dues línies la dels ducs de Sora i Alvito extingida al s XVI, fidel als angevins, i la dels ducs de Pòpoli, prínceps de Pettorano, aliats dels catalans en aquesta darrera destacà Rostaino Cantelmo-Stuart L’herència passà als Tocco, prínceps d’Acaia, que es cognomenaren Tocco-Cantelmo-Stuart altres descendents, Carafa-Cantelmo-Stuart
magistrat | magistrada
Història
A l’antiguitat clàssica, persona que ostentava un càrrec públic.
A les ciutats gregues, aquests càrrecs eren propis dels ciutadans lliures, i llur distribució era efectuada per mitjà d’elecció o de sorteig A Roma, en un principi, només els patricis pogueren ostentar magistratures, però posteriorment les assoliren altres ciutadans plebeus Hi havia els magistrats ordinaris, elegits anualment o per un període determinat, i extraordinaris, nomenats únicament en determinades circumstàncies Hom distingia també entre magistrats majors cònsols, dictadors, pretors, magistri equitum , que tenien dret als feixos feix, i magistrats menors edils curuls,…
Francesca Forrellad i Miquel
Literatura catalana
Escriptora.
Germana bessona de la també escriptora Lluïsa Forrellad , debutà l'any 1949 amb L'Esperat , una versió en vers del misteri de Nadal Amb Ponç Pilat 1951, drama bíblic també en vers, aconseguí un èxit considerable es representà més de cinquanta vegades fins el 1956, una de les quals al Teatre Romea de Barcelona Ambdues obres pogueren representar-se i publicar-se en català atesa la seva temàtica religiosa Dedicada professionalment al taller tèxtil familiar, fins el 2009 no tornà a publicar, aquest cop la novella La vostra sang , recreació de la vida de Guifré el Pelós
batalla de Mont-roig
Història
Militar
Nom que rep el conjunt d’accions bèl·liques que tingueren lloc a la muntanya de Mont-roig, a l’Alt Empordà, durant la Guerra Gran (setembre-novembre del 1794).
Hom l’anomena també batalla de Darnius o de la Muntanya Negra Els francesos s’havien apoderat d’aquesta zona, d’on no pogueren foragitar-los els successius atacs de les forces manades pel comte de La Unión En un dels assalts morí el general francès Dugommier 17 de novembre, i tres dies més tard, en un altre, el comte de La Unión Un contraatac francès trencà el front, i el nou capità general de Catalunya, marquès de Las Amarillas, anà a refugiar-se a Girona mentre Figueres queia, sense lluita, a les mans dels francesos