Resultats de la cerca
Es mostren 440 resultats
Joan Antoni Reig i Pla
Cristianisme
Eclesiàstic.
Realitzà els seus estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de València, a la Universitat Pontifícia de Salamanca, a l’Acadèmia Alfonsiana de Roma i a la Universitat Lateranense de Roma Fou ordenat presbíter a València el 1971 El 1996 fou elegit bisbe de Sogorb-Castelló És president de la Subcomissió Episcopal de Pastoral Familiar i Defensa de la Vida, vicepresident de la Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar i vicepresident degà del Pontifici Institut Joan Pau II per a Estudis sobre el Matrimoni i la Família, amb seu a València, depenent de la Pontifícia…
Josep Maria Benítez i Riera
Historiografia catalana
Historiador.
Entrà en la Companyia de Jesús l’any 1955 Llicenciat en filosofia, filosofia i lletres, teologia i història, es doctorà en aquesta darrera disciplina a la Universitat de Barcelona amb una investigació titulada La contribució intellectual dels jesuïtes a la Universitat de Cervera 1990 Incorporat a la Facultat d’Història de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma l’any 1983, n’exerceix la càtedra d’història moderna d’ençà del 1984 És president de l’Associació Catalans a Roma 1995, degà de la Facultat d’Història de la Pontifícia Universitat Gregoriana 1997 i director de la revista Archivum…
document subreptici
Diplomàtica i altres branques
Acta autèntica, obtinguda per subrepció i, doncs, falsa en el contingut.
Particularment abundants en els rescriptes de la cancelleria pontifícia, sovint són difícils de destriar
seu plena
Cristianisme
Dret canònic
Seu episcopal o pontifícia mentre l’administra el prelat en persona.
Accademia Romana di Archeologia
Institució fundada per Benet XIV el 1740 amb el nom d’Accademia delle Romane Antichità.
Pius VIII li concedí el títol de Pontificia Té per objecte principal l’estudi de l’antiguitat clàssica i paleocristiana
Costanzo Festa
Música
Compositor italià.
Fou cantor de la capella pontifícia, a Roma 1517-45 Considerat el fundador de l’anomenada escola polifònica romana , deixà un gran nombre d’obres sacres i profanes
escriptura bul·làtica
Escriptura i paleografia
Escriptura documental usada a la cancelleria pontifícia del s XV al XIX.
Deriva de la minúscula gòtica italiana, és dreta o inclinada vers l’esquerra, amb trets contrastats gruixuts i prims i abreviatures llargues per tal d’evitar les imitacions S'anà estrafent tant, que calgué acompanyar-la d’una transcripció en lletra normal Lleó XIII la suprimí el 1878
Dispensació de la senyora de Moixent
Literatura catalana
Narració en vers de 146 hexasíl·labs apariats de tema circumstancial on un cavaller, que parla en primera persona, es presenta davant del Sant Pare i sol·licita dispensació per contraure matrimoni amb una seva cosina;
Desenvolupament enciclopèdic el papa hi accedeix, i el poema conté el text de l’esmentada dispensació pontifícia, atorgada a Avinyó el 5 de maig de 1371 Bibliografia Grifoll, I 1995 Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia