Resultats de la cerca
Es mostren 446 resultats
Josep Lluís Serrano i Pentinat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al Seminari de Tortosa i fou ordenat sacerdot el 2002 El 2003 marxà a Roma a ampliar estudis, i es llicencià en teologia dogmàtica a la Pontifícia Universitat Gregoriana 2007 A la tornada de Roma fou, durant dos anys, professor del seminari i sacerdot de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 2007-09 i retornà a Roma el 2009, on es llicencià en dret canònic per la Pontifícia Universitat Lateranense i es diplomà en estudis diplomàtics per la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica Es doctorà en teologia el 2012 El mateix 2012 fou enviat a Moçambic fins el…
Joan Antoni Reig i Pla
Cristianisme
Eclesiàstic.
Realitzà els seus estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de València, a la Universitat Pontifícia de Salamanca, a l’Acadèmia Alfonsiana de Roma i a la Universitat Lateranense de Roma Fou ordenat presbíter a València el 1971 El 1996 fou elegit bisbe de Sogorb-Castelló És president de la Subcomissió Episcopal de Pastoral Familiar i Defensa de la Vida, vicepresident de la Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar i vicepresident degà del Pontifici Institut Joan Pau II per a Estudis sobre el Matrimoni i la Família, amb seu a València, depenent de la Pontifícia…
Josep Maria Benítez i Riera
Historiografia catalana
Historiador.
Entrà en la Companyia de Jesús l’any 1955 Llicenciat en filosofia, filosofia i lletres, teologia i història, es doctorà en aquesta darrera disciplina a la Universitat de Barcelona amb una investigació titulada La contribució intellectual dels jesuïtes a la Universitat de Cervera 1990 Incorporat a la Facultat d’Història de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma l’any 1983, n’exerceix la càtedra d’història moderna d’ençà del 1984 És president de l’Associació Catalans a Roma 1995, degà de la Facultat d’Història de la Pontifícia Universitat Gregoriana 1997 i…
seu plena
Cristianisme
Dret canònic
Seu episcopal o pontifícia mentre l’administra el prelat en persona.
document subreptici
Diplomàtica i altres branques
Acta autèntica, obtinguda per subrepció i, doncs, falsa en el contingut.
Particularment abundants en els rescriptes de la cancelleria pontifícia, sovint són difícils de destriar
Accademia Romana di Archeologia
Institució fundada per Benet XIV el 1740 amb el nom d’Accademia delle Romane Antichità.
Pius VIII li concedí el títol de Pontificia Té per objecte principal l’estudi de l’antiguitat clàssica i paleocristiana
Costanzo Festa
Música
Compositor italià.
Fou cantor de la capella pontifícia, a Roma 1517-45 Considerat el fundador de l’anomenada escola polifònica romana , deixà un gran nombre d’obres sacres i profanes
música del Vaticà
Música
Música desenvolupada al Vaticà.
Durant l’Edat Mitjana els papes residiren al Laterà, i no fou fins el retorn de l’exili d’Avinyó 1377 que l' Ager Vaticanus -un dels set turons de Roma i on, segons la tradició, sant Pere fou martiritzat- esdevingué seu pontifícia El cor encarregat de la litúrgia papal almenys des del segle V, la Schola Cantorum, havia estat abolit el 1370 Sota Eugeni IV 1431-47, la capella papal es convertí en un cor de cantants d’elit, molts d’ells també compositors d’anomenada, els quals gaudien de nombrosos privilegis i eren força ben pagats Guillaume Dufay formà part del cor 1428-37, per al…
escriptura bul·làtica
Escriptura i paleografia
Escriptura documental usada a la cancelleria pontifícia del s XV al XIX.
Deriva de la minúscula gòtica italiana, és dreta o inclinada vers l’esquerra, amb trets contrastats gruixuts i prims i abreviatures llargues per tal d’evitar les imitacions S'anà estrafent tant, que calgué acompanyar-la d’una transcripció en lletra normal Lleó XIII la suprimí el 1878