Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
púrpura
Patologia humana
Nom donat a algunes malalties que es manifesten per una erupció purpúrica com a signe predominant.
Són degudes a trastorns de la fase vascular angiopàtiques o plaquetària de la coagulació Aquestes darreres poden ésser de tipus trombocitopènic per reducció del nombre de plaquetes o trombocitopàtic per trastorn qualitatiu de les plaquetes
púrpura
Patologia humana
Conjunt de taques hemorràgiques cutànies que es produeixen espontàniament i que es caracteritzen pel fet que no s’esborren sota la pressió exercida damunt la pell.
cotxinilla
Entomologia
Nom de diferents gèneres i espècies d’insectes homòpters de la família dels còccids
, caracteritzats perquè presenten tarsos amb un únic artell, dimorfisme sexual notable i són típicament productors de secrecions, com cera, seda, etc.
Són recobertes per una closca característica per a cada espècie Les cotxinilles presenten metamorfosi i poden ésser vivípares, ovovivípares i, en molts casos, partenogenètiques En passar de l’estat de nimfa al d’adult, les femelles s’immobilitzen, mentre que els mascles, alats, tenen una curta vida lliure, i moren tot seguit de la fecundació Les femelles tenen un aparell bucal típicament xuclador que els serveix per a succionar la saba de les fulles i tiges dels vegetals sobre els quals viuen això, unit al fet que n'hi ha grans quantitats, les converteix en una veritable plaga per als…
Constantí VII
Història
Emperador bizantí (913-959).
Fill de Lleó VI , visqué un dels períodes més gloriosos de la història de l’Imperi A causa de la seva minoritat, s’encarregaren del govern de primer el seu oncle Alexandre i després la seva mare Des del 919 associà al govern el seu sogre Romà I Lecapè, el qual de fet detingué tot el poder Mantingué excellents relacions culturals amb ‘Abd-al-Raḥmān III i Otó I Molt més preocupat pels afers culturals que pels polítics, fou l’ànima del moviment enciclopedista que caracteritzà la dinastia macedònica Entre les seves obres cal esmentar, com a més importants i personals, una Vida de Basili el seu…
prunera de fulles vermelles

Flors de la prunera de fulles vermelles
© C.I.C.-Moià
Botànica
Varietat de conreu d’una espècie de prunera, de la família de les rosàcies, originària de l’Àsia Menor i del Caucas.
És un arbret caducifoli molt conreat en jardineria per les seves fulles de color vermell fosc o porpra Les flors de color blanc rosat o rosa surten abundants al final de l’hivern i el començament de la primavera, abans de treure les fulles Fa fruits rodons de 2-3 cm de diàmetre, de color porpra i de carn dolça Aquesta espècie és molt apreciada com a ornamental pel contrast de color del seu fullatge amb el de les altres plantes la floració també n'és espectacular Viu molt bé tant en regions temperades com fredes, i es conrea com a arbre viari i en jardins Per a…
túnica
Indumentària
Vestit interior romà, corresponent al quitó dels grecs, amb mànigues o sense, curt fins a genoll en els homes i més llarg en les dones, que hom duia tot sol per a estar per casa, però en públic hom hi posava al damunt la toga o el pal·li; per als servents i la gent humil era el vestit únic.
Solia ésser de lli, però hom en duia també de llana, sobretot a l’hivern Normalment hom en portava dues una d’interior interula o subucula , cenyida, i una altra d’exterior indusium o supparus Els senadors la duien adornada de dalt a baix amb una franja de porpra latus clavus , i els de l’ordre eqüestre amb una o dues franges més estretes angustus clavus Una túnica llarga fins als peus, a la manera oriental, de lli blanc, sovint adornada amb bandes de porpra o clavi tunica clavata esdevingué pròpia dels eclesiàstics, damunt la qual diaques, preveres i bisbes…
pòrfir
pòrfir
© Fototeca.cat
tràbea
Indumentària
Varietat de toga romana portada pels cònsols, els cavallers i alguns sacerdots en cerimònies oficials.
Tenia unes bandes trabes de porpra, blanques o d’escarlata, però hom no en pot precisar la disposició
colorant
Biologia
Substància usada en microscòpia per a tenyir les estructures citològiques i histològiques que hom vol observar.
Els primers colorants eren d’origen vegetal rèvola, indi, gualda, etc o animal cotxinilla, porpra, etc actualment quasi tots els colorants són sintètics