Resultats de la cerca

Rebé la influència de l’Art Nouveau, especialment de GKlimt Introduït en els ambients artístics i literaris de Viena, pintà retrats i escenes d’aquesta societat A partir del 1901 participà activament en la revista d’avantguarda “Der Sturm” i conreà un expressionisme propi, de tècnica rica en colors i barreja d’evocacions fantàstiques amb escenes realistes Així com a la postguerra del 1918 pintà cicles de temes bíblics i simbòlics, a la postguerra del 1945 pintà els horrors de la guerra Com a literat escriví drames expressionistes

Doctor en història per la Universitat de Barcelona i llicenciat en filosofia Exerceix de professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona És especialista en la Guerra Civil Espanyola i la postguerra Fou delegat del Centre d’Història Contemporània de Catalunya en la recuperació de la documentació catalana a l’exili 1985-91 i el primer director del Museu d’Història de Catalunya 1996-2000 L’any 2006, la Generalitat el nomenà coordinador general del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre Entre les seves obres destaquen La repressió a la guerra…

Fou un dels fundadors, a Burgos, l’any 1937, de la revista Destino , que traslladà a Barcelona el 1939 i que tanta influència tingué, superats els seus primers principis ideològics, en la societat catalana de postguerra, i de la qual fou gerent fins el 1975 L’any 1942 cofundà, amb Joan Teixidor i Ignasi Agustí , l’editorial Destino , que ajudà a renovar la narrativa castellana de postguerra i on ocupà el càrrec d’editor fins l’any 1989 Amb la collecció “El Dofí” l’editorial inicià, l’any 1946, les edicions en català Fou gran amic i l’editor de l’obra completa de…

Lluità al front republicà 1936-39 i fou empresonat a la postguerra Metge de professió, publicà el volum Dret al pedrís 1965, de caire realista

És dins l’escola realista de postguerra que donà les seves obres més reeixides Une si jolie petite plage 1949, un film “negre”, i Les orgueilleux 1953

D’ençà del 1925 s’installà a Madrid i fou la intèrpret de revista més destacada de la postguerra La seva creació més famosa fou Las Leandras

Els primers anys de la postguerra hom organitzà amb el mateix nom sessions poètiques privades amb una intenció testimonial Amb mostres de les lectures fou editada l’única publicació poètica regular de l’època

Es un edifici senzill construït al segle XVII El campanar és obra de la postguerra, dissenyat pel monjo Celestí Gusi, de Montserrat Roman encara sota la seva dependència el popular santuari de la Mare de Déu de Castellet

Representant típic de la literatura de postguerra, clarament pessimista, se suïcidà Les seves narracions han estat recollides a Bannen ‘Anys de decadència’, 1936 Les seves novelles principals són Shayo ‘Sol ponent’, 1947 i Ningen Shikkaku ‘No més humà’, 1948, autobiogràfica