Resultats de la cerca

El 1798 publicà, a Ferrara, Memorias históricas y geográficas de Ibiza y Formentera, llamadas antiguamente las islas Pitiusas i Storia naturale dell’Isola d’Ibiza

Estudià ciències i belles arts a València Doctorat en ciències naturals i exactes, fou a Madrid catedràtic de fitografia i geografia botànica i director del Jardí Botànic Publicà nombroses obres, entre les quals cal destacar Las carófitas en España 1901 i un estudi sobre Las estepas de España y su vegetación 1915

Cavaller de Basterot Popularitzà els monuments rossellonesos amb la publicació, a Perpinyà, dels reculls de litografies Voyage pittoresque dans le département des Pyrénées-Orientales 1824-25 i Voyage aux ermitages des Pyrénées-Orientales 1829, aquest darrer amb text

Vida El 1869 ingressà a l’École Niedermeyer de París, on estudià amb Q Lauret orgue, A Laussel piano, E Gigout contrapunt, i C Saint-Saëns i G Fauré composició Amb aquest darrer compositor mantingué una forta amistat Del 1874 al 1881 fou organista i compositor de música sacra a l’església de Saint-Sulpice El 1876 obtingué el primer premi de la Société des Auteurs et Compositeurs de Musique amb la seva Simfonia en la major Inicià la seva carrera com a director d’orquestra el 1878 al Folies-Bergère, teatre per al qual compongué també ballets El 1880 també fou director a l’Eden-Théâtre de…

Prevere 1827, el 1833 fundà amb cinc companys de sacerdoci el monestir de Solesmes , d’on fou abat 1837 Influí en el neobenedictinisme, sobretot en la congregació de Beuron El seu esforç, no mancat d’un cert Romanticisme, per restaurar i fer reviure la litúrgia romana, el fan l’iniciador del moviment litúrgic De les seves obres cal esmentar Institutions liturgiques 1840-51 i L’Année liturgique 1841-66

Vida i obra Provinent d’una família ennoblida per Felip V, interromputs els estudis eclesiàstics a Tarragona, estudià filosofia i lletres i lleis a la Universitat de Cervera i es doctorà en dret a Osca el 1798, any que li fou encomanada la càtedra de Digest A 22 anys es traslladà a Madrid per tal d’obtenir el títol d’advocat dels Reials Consells El 1802 fou nomenat advocat de la chancillería de Valladolid, i tornà a Madrid  En declarar-se la Guerra contra Napoleó, s’establí a Cadis, on exercí la seva professió i obtingué diversos càrrecs, entre els quals el d’alcalde major de l’illa de León …

Davant l’avançada dels sarraïns, Pròsper, bisbe metropolità de Tarragona, fuig per mar enduent-se les relíquies i els llibres litúrgics, entre ells el denominat Oracional de Verona 713-714

Publicació de Los Condes de Barcelona vindicados, de Pròsper de Bofarull i Mascaró