Resultats de la cerca

Joan Ramis i Ramis escriu Antigüedades célticas de la isla de Menorca, primer estudi prehistòric d’Espanya

Agricultura i ramaderia Central solar i planta desalinitzadora Ceràmica Poblat prehistòric corresponent a la cultura megalítica andalusa

El 1909 hi foren trobades en els estrats aurinyacians les restes d’un home que alguns antropòlegs individualitzaren amb el nom d' homo aurignacensis , però que més aviat cal considerar com una variant arcaica de l’home de Cromanyó

Es compon d’artefactes diversos Cert nombre d’agregats similars en diferents jaciments constitueixen una cultura arqueològica

Féu importants treballs en la reconstrucció de l’home prehistòric, partint de restes Juntament amb MWFlack descobrí el nòdul sinoauricular Publicà, entre d’altres, Human Embryology and Morphology 1902, Concerning Man's Origin 1927 i A New Theory of Human Evolution 1948

Nucli industrial maquinària tèxtil, indústria alimentària, ceràmica, refineria de sucre, sabó Important centre prehistòric i protohistòric on hom ha trobat bronzes, estàtues i restes funeràries dels segles V-IV aC, importants per a l’estudi de la romanització al nord d’Itàlia

A l’edat mitjana era un rafal que Jaume II de Mallorca pensà de convertir en parròquia Subdividida repetidament, a Capocorb Vell hi ha el poblat prehistòric de Capocorb Vell Capocorb Nou és un casal fortificat que pertanyia, a la segona meitat del s XVIII, als jesuïtes de Palma

El 1900 començà les excavacions a l’illa de Creta, especialment a Cnossos Donà el nom de minoica a la civilització cretenca i n'estudià l’escriptura Entre les seves obres principals cal esmentar Cretan Pictographs and Prae-Phoenician Script ‘Pictografies cretenques i escriptura prefenícia’, 1895 i The Prehistoric Tombs of Cnossos ‘Les tombes prehistòriques de Cnossos’, 1921-30

Prop seu i dominant el barranc hi ha les restes del poblat prehistòric de Sant Agustí , circuït per una muralla ciclòpia habitacions circulars i rectangulars, sitjots, un pilar de taula i tres talaiots Un d’aquests, el de ses Bigues de Mata, ben conservat, és el més gran dels de cambra de les Balears Fou declarat monument nacional el 1931

Hi ha un gran monument prehistòric de l’edat del bronze, de tipus megalític un cercle de 360 m de diàmetre format per unes 100 pedres dretes, el qual tanca dos cercles més petits una avinguda de menhirs que té més d’1,5 km de llargada fa d’entrada al conjunt, que devia ésser un santuari a ple aire