Resultats de la cerca

No es poden fixar amb precisió els límits del seu territori se situen entre els indigets de l’Empordà, al sud, i els elísics del Narbonès, al nord Són considerats ibèrics o iberitzats, i la cultura material coneguda per les excavacions els situa al costat dels altres pobles ibèrics de Catalunya, bé que Hecateu els considera lígurs Els dos nuclis urbans més destacats del territori dels sordons eren Iliberris Elna i Ruscino Castellrosselló

La majoria dels autors opinen que es tracta d’una variant del nom de bergistà

Els conreus ocupen gairebé la meitat del terme unes 300 ha de secà, en part abancalades als vessants més suaus, ocupades per garrofers, oliveres, ametllers i vinya 57 ha, i 125 ha de regadiu, que aprofiten l’aigua del riu i de pous, amb el taronger com a principal conreu 100 ha La població, que ha estat sempre reduïda, amb tendència a la disminució, es dedica majoritàriament a l’agricultura, malgrat que els darrers anys s’ha desenvolupat el sector de la construcció, vinculat a la creació de zones d’estiueig El poble 383 h agl 2006, torrestorrers 168 m alt és prop de la riba dreta del…

És drenat pels còrrecs de la Llavanera límit amb el terme de Perpinyà i de la Llobera, afluents per la dreta de l’Aglí, i per l’agulla d’en Francó L’economia és agrícola i basada sobre la viticultura Hom conrea 644 ha, 574 de les quals de vinya, que produeixen vi amb denominació d’origen controlat Hi ha 47 ha d’albercoquers i 4 d’hortalisses enciams, escaroles i tomàquets La ramaderia complementa l’agricultura amb 178 caps de bestiar oví i algunes cabres Hi ha una fàbrica de fusteria i una important empresa de construccions i transports El 1975 hi havia 692 h i el 1982, 865, augment degut a…

Important centre preromà i romà Asisium Bisbat des del segle VI Es desenvolupà a partir del segle XII El 1208 Francesc d’Assís hi fundà l’orde dels franciscans La ciutat fou rival de Perusa Al principi del segle XVI passà a formar part dels estats de l’Església Ciutat d’estructura medieval, conserva algunes restes romanes, però el màxim monument és la basílica de sant Francesc, començada pel frare Elies el 1228 i consagrada el 1253 Edificada sobre el sepulcre del sant, consta de dues esglésies superposades —romànica la inferior, gòtica la superior— i d’una cripta segle XIX…

Situada a la confluència dels rius Retrone i Bacchiglione, al peu dels monts Berici, és un important centre comercial i un nucli industrial indústria mecànica, química, alimentària i ceràmica, i orfebreria És seu episcopal D’origen preromà, esdevingué ciutat romana Vicentia l’any 49 aC, i fou adscrita a la tribu Menenia Caigut l’Imperi, esdevingué seu d’un comtat longobard, i després, d’un comtat franc més tard segle X formà part de la marca de Verona A partir del 1266 passà sota el domini de Pàdua, i a partir del 1404 fou annexada a la república de Venècia Conserva ruïnes…

Alguns autors els atribueixen també el Gironès, que, segons Plini, era dels ausetans, i també la Selva, la qual tampoc no és segur que calgui atribuir als ausetans La frontera de ponent tampoc no és clara Devien tenir per veïns els olositans i els ausetans, si realment ocupaven el Gironès Mantingueren relacions pacífiques amb els grecs d’Empúries i Rhode, i un nucli de població fou establert al costat d’Empúries amb el nom d’Indicé Foren el primer poble sotmès pels romans, tot seguit del desembarcament a Empúries del 218 aC, i després no es destacaren per oposar-los resistència remarcable,…

Només és conegut per una citació de Polibi en la qual explica que fou sotmès per Anníbal quan, el 218 aC, emprengué l’expedició contra Roma i travessà el Pirineu D’aquesta referència, única, no és fàcil de deduir-ne la situació exacta La majoria dels autors relacionen el nom amb l’actual dels aranesos

Comparteix amb el comú d’Encamp, des del 1672, el terreny de la Concòrdia i el producte de l’arrendament del territori mitger conegut per la solana d’Andorra Té com a eix la vall de la Valira d’Encamp, amb diferents valls subsidiàries per la dreta d’aquesta valls de Riu, de Ransol i d’Incles Les principals fonts de riquesa són l’agricultura i la ramaderia Els meners de la coma de Ransol que proveïen de ferro les antigues fargues andorranes deixaren d’ésser explotats al final del segle XIX Relativament poc afectada per la immigració i pel turisme, disposa, d’altra banda, d’un important centre…

Sembla que eren d’estirp cèltica Llur ciutat principal era Brigaetium Benavente