Resultats de la cerca
Es mostren 532 resultats
William Baumol
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en ciències econòmiques al College City of New York 1942, fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial Es doctorà a la London School of Economics l’any 1949 Desenvolupà la part més destacada de la seva carrera a la Universitat de Princeton, d’on es jubilà el 2014 La seva aportació principal té el nucli en la constatació que la productivitat dels serveis personals en molts estats assumits pel sector públic, com ara la sanitat i l’educació, es manté constant o, fins i tot, minva, la qual cosa té com a resultat l’augment dels costos Per tal de finançar aquests costos…
escola austríaca
Economia
Escola de pensament econòmic, centrada a Viena i una de les tres branques del marginalisme (1870-1930).
El seu fundador, Karl Menger, inicià, amb Jevons i Walras, la revolució marginalista Els seus principals deixebles foren Eugen von Böhm-Bawerk i Friedrich von Wieser Aquestes figures constituïren la vella escola austríaca junt amb Sax, Zuckerkandl, Philippovich introductor del marginalisme a Alemanya, Meyer, Mataja i Schüller Als seminaris de Viena es formaren, entre d’altres, els pares de la nova escola austríaca Ludwig von Mises, Friedrich August von Hayek, Weis i Somary Abans de la dispersió de l’escola per la irrupció del nazisme, la darrera generació presentà tres corrents Mayer,…
a preu fet
Economia
Per un preu o una quantitat fixats per endavant, no a jornal.
En els contractes estipulats a preu fet, la retribució és determinada segons la productivitat o el resultat del treball, la feina feta, i no segons el temps esmerçat a fer-la
automatització
Economia
Sociologia
Tecnologia
Aplicació d’automatismes per tal d’aconseguir que parts importants, i àdhuc la totalitat, d’un procés de producció augmentin la rendibilitat fent que es mantingui un nivell uniforme de qualitat.
Es porta a terme amb una producció sense pertorbacions de servei, amb simplificacions en el sistema de treball i amb disminució o anullació de la intervenció de l’home com a element de producció L’automatització, possible gràcies al gran desenvolupament experimentat per l'automàtica durant la primera meitat del s XX, és aplicable especialment en tots aquells processos continus o respectius que presenten un programa únic d’elaboració Així, doncs, són especialment adequades per a l’automatització les produccions en gran sèrie d’una peça mecanitzada, les plantes productores d’energia, les…
depauperació creixent
Economia
Procés enunciat per Marx i inherent al capitalisme segons el qual el proletariat s’empobreix en la mesura en què prospera la burgesia.
Contradita aquesta idea per l’experiència dels països capitalistes avançats , hom creu que Marx es referia a la depauperació relativa , en la qual el salari real augmenta molt menys que la productivitat real, en augment continu
seguidor solar
Tecnologia
Mecanisme automàtic destinat a mantenir orientat en direcció al sol un aparell de mesura de la radiació solar, un aparell de captació solar o un reflector per a dirigir la llum solar a un punt concret.
Els seguidors solars poden ésser d’un eix bé de seguiment azimutal, bé de seguiment de l’altura solar o de dos eixos simultàniament Emprats com a suport de panells fotovoltaics, serveixen per a augmentar-ne significativament la productivitat
complementarietat
Economia
Concepte emprat per l’economia marginalista per a indicar quan, o com, dos o més béns han d’actuar conjuntament per satisfer una necessitat determinada.
Dos béns de consum són complementaris quan un augment en el preu de l’un fa disminuir el consum de tots dos Dos factors de producció són complementaris quan l’augment quantitatiu de l’un dóna lloc a l’augment de la productivitat marginal de l’altre
Francesc Coma Noya
Handbol
Jugador d’handbol d’onze.
Jugà al CF Badalona, el CF Júnior i la UG Badalona Ocupava la posició de migcampista Amb el CF Badalona fou campió de Catalunya el 1952 Jugà dos partits internacionals, contra Àustria i contra Suècia, i la Federació Espanyola d’Handbol li concedí una medalla a la productivitat
economies
Economia
Allò que hom estalvia en la gestió d’una empresa o indústria com la conseqüència d’una millor organització del seu funcionament o tecnologia (economies internes) o de la seva relació amb altres unitats de producció (economies externes).
En ambdós casos es produeix un augment de productivitat, el qual, si deriva d’una modificació adequada del volum de producció, és anomenat economies d’escala Les economies externes poden provenir, també, de factors estranys a la unitat de producció, com és ara un millorament d’infraestructures, etc
prohibicionisme
Política
Moviment per a combatre l’alcoholisme per la implantació de lleis prohibitives de la producció i venda de begudes alcohòliques.
D’origen anglosaxó, es fonamentava en raons sociomorals relació amb la delinqüència i, sobretot, econòmiques disminució de la productivitat entre els obrers per causa de l’alcohol, interès industrial a promoure el consum d’altres productes, etc Aplicat absolutament als EUA llei seca, hom en troba formes atenuades en alguns països europeus, com Noruega o Suècia