Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
puntal dels Escambrons
Cim
Cim dels municipis d’Almatret (Segrià) i Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre).
puntal de l’Ombria
Muntanya
Contrafort (692 m) oriental de la serra d’Espadà, que tanca pel sud la vall d’Artana (Plana Baixa).
el Puntal dels Llops
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal d’Olocau (Camp de Túria).
És un petit nucli de 650 m 2 , situat sobre un esperó rocós als estreps meridionals de la serra de la Calderona, en un indret de considerable valor estratègic Era protegit per una muralla, conservada en una alçada de 4 m, a l’interior de la qual hi havia disset habitacions, distribuïdes a banda i banda d’un únic carrer central Els edificis no semblen haver estat habitats per unitats familiars, sinó que el lloc probablement fou ocupat per una guarnició militar
ploma
Transports
Grua simple constituïda generalment per una perxa o pal articulat per la seva part inferior a la coberta o a un arbre i proveït d’aparell en l’altre extrem, que permet d’aixecar pesos, especialment per a treure càrrega de la bodega.
És anomenat, també, puntal
fletxa litoral

Fletxa litoral Platja del Puntal, a la badia de Santander
Geomorfologia
Hidrografia
Tipus de cordó litoral, format per l’acumulació de material detrític, que recolza sobre un sortint de la costa o sobre una.
Pot formar-se també a l’embocadura d’un riu o a l’interior d’una badia o un estuari Quan una fletxa o unes quantes uneixen perpendicularment una illa amb el litoral, hom les anomena fletxes-istmes o tomboli
puntalet
Puntal petit.
Helena Bonet i Rosado
Arqueologia
Arqueòloga.
Alumna de Carme Aranegui, feu els seus estudis a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1993 El 1999 fou nomenada sotsdirectora del Museu de Prehistòria de València i cap del Servei d’Investigacions Prehistòriques El seu treball d’investigació s’ha centrat en l’estudi del món ibèric, particularment en el camp de la tipologia ceràmica, l’arquitectura i les formes d’ocupació del territori Entre els seus treballs destaquen Puntal dels Llops 1988, amb C Mata i El tossal de Sant Miquel de Llíria La antigua Edeta y su territorio 1995 L’any 2002 publicà, en collaboració, la…
Consol Mata i Parreño
Arqueologia
Arqueòloga.
Es formà a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1987 i on és professora d’arqueologia des del 1988 Ha centrat la seva investigació en l’estudi del món ibèric al País Valencià, on ha realitzat diverses excavacions Puntal dels Llops, Los Villares i treballs de prospecció Plana d’Utiel, Camp de Túria Entre les seves publicacions cal destacar Los Villares Caudete de las Fuentes, Valencia origen y evolución de la cultura ibérica 1991 i El Vino de Kelin introducción a las prácticas agrícolas y ganaderas de época ibérica de la comarca de Requena-Utiel 1997, en collaboració L’…