Resultats de la cerca

Especialitzat en radiologia, forense 1962 i professor d’història de la medicina Catedràtic de terapèutica física de la Universitat de Sevilla 1970, entre molts altres llibres és autor de Medicina y sociedad en la España romana i coautor de Manual de terapéutica física y radiología i de Tabaco y salud 1980 També cultivà la literatura i guanyà el premi Nadal del 1980 amb la novella Concerto grosso

Es llicencià a Barcelona 1902 i amplià estudis a París, Bordeus i Berlín Fou un dels fundadors de la Sociedad Española de Electrología y Radiología 1916 L’any 1918 publicà Semiología röntgenológica del aparato respiratorio intratorácico , reeditada l’any 1931 dins la collecció de Monografies Mèdiques Formà part del comitè de publicació de Medicina Física , portaveu de la Societat de Radiologia i Electrologia de Catalunya

Llicenciat el 1949 i doctorat el 1957, especialitzat en radiologia i medicina nuclear després d’una estada als Estats Units aquest mateix any Metge auxiliar de la secció de radioteràpia de l’Hospital de Sant Pau 1954, des del 1966 fou cap del servei d’oncologia i, des del 1971, professor de radiologia i terapèutica física de la facultat de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona És autor d’un gran nombre de treballs, principalment sobre el tractament amb radiacions del càncer de mama, la utilització de radioisòtops en oncologia, la introducció de la…

Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d’història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació Fundà el Museu d’Història de la Medicina 1979, que dirigí fins el 1995 Fou també vicepresident de l’European Association of Museums of History of Medical Sciences Membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, publicà monografies, estudis i biografies sobre aquesta matèria, amb una especial atenció a la medicina a Catalunya Seis testimonios de la medicina ibérica 1967, un primer volum de la Història de la…

Establert als EUA des del 1882, fou president del St Mark's Hospital i professor de cirurgia de la New York Post-Graduate Medical School Les seves aportacions més rellevants foren en el camp de la cirurgia abdominal i en el de les aplicacions de la radiologia a la diagnosi de les fractures

Fou un dels iniciadors de la radiologia a l’Estat espanyol realitzà la primera radiografia a Barcelona febrer del 1896 El 1898 inaugurà, associat amb el seu cosí Agustí Prió i Llaberia, el primer gabinet de röntgenlogia Morí com a conseqüència de les lesions sofertes per la seva activitat com a radiòleg

En el cas dels raigs X hom els empra per llur propietat de travessar els cossos opacs a la llum els raigs són absorbits en major o menor grau segons el gruix i el pes atòmic dels cossos que travessen, i en el cas dels òrgans buits la visualització és feta per mitjà de l’ús de substàncies radioopaques o d’aire radiologia

Amb el seu cosí Cèsar Comas i Llaberia, fou l’introductor de la radiologia mèdica a la Península Fou radiòleg dels hospitals de la Santa Creu i del Sagrat Cor i de les cases de Caritat i de Maternitat de Barcelona Collaborà en la fundació 1898 de l’Institut Medicofarmacèutic de Barcelona i en fou president 1904-06 Morí a conseqüència de les metàstasis d’una radiodermitis contreta professionalment

Es llicencià a Barcelona 1881 i fou metge de l’armada Establert des del 1892 a Barcelona, es dedicà a l’electroteràpia i a la radiologia, especialment al tractament de les malalties inflamatòries Fou membre de l’Acadèmia de Medicina 1913 i de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1920 de Barcelona, director d’"El Criterio Católico en las Ciencias Médicas” i president de la Societat Mèdica dels Sants Cosme i Damià