Resultats de la cerca
Es mostren 1081 resultats
torulosi
Patologia humana
Micosi causada per Torula histolytica, que hom observa especialment en individus afectats de malalties greus o immunodeprimits.
Clínicament es manifesta amb alteracions neurològiques signes d’hipertensió intracranial i trastorns meningis i pulmonars i òssies, més rarament
teixidor
Entomologia
Insecte de l’ordre dels heteròpters, de la família dels ranàtrids, de cos estret i cilíndric, amb un llarg sifó respiratori.
De moviments lents, viu prop dels indrets pantanosos, on hi ha la seva vegetació predilecta Hom el troba rarament als Països Catalans
dièresi
Literatura
Llicència poètica que consisteix a pronunciar en dues síl·labes les vocals d’un diftong.
És rarament usada en la poesia catalana, en què els diftongs són definits i poc nombrosos i la pronúncia separada és abundant
mixosporidis
Zoologia
Ordre d’esporozous de la subclasse dels neosporidis que es caracteritzen per les espores que presenten, de formes i mides variades, amb membranes de 2, 4 o 6 valves i 1, 2, 3 o 4 corpuscles polars.
Són paràsits de peixos, i rarament d’amfibis i de rèptils Poden provocar epidèmies greus, com el Myxobolus pfeifferi , que infecta els barbs
cranc de pinces negres
Cranc de pinces negres
Julien Renoult (CC BY-NC 4.0)
Zoologia
Cranc molt freqüent a les aigües litorals, principalment sota les pedres.
És una espècie fotòfuga, la qual cosa explica que sigui rarament vista Té les pinces de grans dimensions i generalment de color negre
morell cap-roig
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, de colors grisos, amb el cap bru i el pit blanc.
La femella té una franja blava entorn el bec Viu vora els mars i llacunes, rarament al mar N'hi ha que hivernen als Països Catalans
aurèlia
Zoologia
Gran medusa, de l’ordre de les discomeduses, que pot arribar als 50 cm de diàmetre.
Té l’ombrella deprimida i els tentacles marginals són petits i nombrosos És una espècie pelàgica que es troba rarament en aigües litorals viu a totes les mars
ambròsia
Ambròsia (Ambrosia maritima)
Mark Hyde, Burt Wursten i Petra Ballings (cc-by-nc)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies monoiques, de la família de les compostes, d’olor forta, integrat per diverses espècies anuals o vivaces, de flors grogues i fulles molt dividides.
Als arenals litorals dels Països Catalans es fa, bé que rarament, l' A maritima , i d’altres espècies exòtiques han entrat com a adventícies a la vegetació ruderal
didal
Didal de mar blanc (Beroe ovata)
Zoologia
Gènere de ctenòfors, de l’embrancament dels ctenòfors, de forma acampanada, subcilíndrica, mancats de tentacles i amb una faringe ampla.
El gènere és cosmopolita, i l’èspecie B ovata és corrent a la Mediterrània És de petites dimensions 10 cm, i viu generalment aïllat o més rarament fent moles
caironat
Heràldica
Dit de l’escut quadrat recolzat sobre un dels angles.
Segons els heraldistes, hauria d’ésser emprat en l’heràldica municipal Aquesta regla és rarament seguida, llevat als municipis del País Valencià i en alguns de Mallorca i del Principat