Resultats de la cerca

Autoritzada la institució per un privilegi de Martí l’Humà 1410 i començat a edificar l’edifici el 1494, l’hospital fou absorbit 1512 per l' Hospital General de València , al qual l’any següent Ferran II de Catalunya-Aragó feu extensius els privilegis concedits pels monarques anteriors a l’hospital de folls El 1866 la secció passà a residir a l’antic convent de Santa Maria de Jesús, adquirit per la diputació provincial de València, i rebé el nom de Sanatori Psiquiàtric Provincial del Pare Jofré L’hospital de folls de València ha estat considerat sovint com a primer precedent europeu dels…

Fou també potser el nom de la província civil visigoda

La coronació d’Enric, candidat imposat a la noblesa sueca per Margarida I de Dinamarca , regent d’aquests regnes, se celebrà el 20 de juliol de 1397 a Kalmar Els atacs d’Enric a la Hansa motivaren un progressiu neguit entre els suecs Després de moltes lluites, Gustau Vasa de Suècia posà fi a la Unió de Kalmar el 1523

Amb aquest nom l’illa fou reconeguda vitalíciament al rei Frederic II, mentre que els Anjou de Nàpols mantenien la denominació de reis de Sicília La denominació durà molt poc tot i així fou represa el 1372 pel tractat de pau entre Joan I de Nàpols i Frederic III de Sicília, en el qual restà sancionat el vassallatge feudal del Regne de Trinàcria al de Sicília Nàpols i al papa, situació que durà fins el 1409, en pujar al tron Martí II de Sicília

Els anys 1812-14, durant l’annexió de tot el Principat de Catalunya a l’imperi napoleònic, fou adoptat el sistema administratiu francès a tota l’àrea ocupada, i hom substituí els ajuntaments per mereries

És situat a les altes valls de l’Aude i l’Aglí, entre el Lauraguès i el Carcassès al N, el Narbonès al NE, el Rosselló al SE, el Capcir al S i el País de Foix a l’W L’integraven el Rasès pròpiament dit, la Fenolleda, el País de Salt, el Termenès i la Malapera Es degué formar per segregació del comtat de Narbona i passà a dependre de Tolosa des de la partició del 817, o potser abans En aquesta darrera suposició hauria estat sota el govern de Guillem de Tolosa fins el 806, després potser en tingué el govern, juntament amb el de Conflent, Berà I de Barcelona, que probablement hi associà el seu…

El poder executiu era exercit pel mere i els seus adjunts quatre a Barcelona i dos a les restants poblacions, assessorats per un cos consultiu el consell municipal

Amb l’addició, als quatre doctors, de tres jutges de cort o ministres criminals i un oficial de capa i espasa o regent de la tresoreria, sota la presidència directa del lloctinent de Catalunya o, ell absent, del regent de la cancelleria Entenia en afers criminals i administratius, i, després del 1640, en l’allotjament de tropes, en la disposició de llurs quarters i trànsits i en l’administració dels béns confiscats En allunyar-se el lloctinent de Barcelona cessava la seva actuació i només subsistia en els magistrats que acompanyaven el lloctinent Fou abolit pel decret de Nova Planta 1716