Resultats de la cerca

El general Nicèfor Focas segles IX-X reconquerí Calàbria als àrabs 885 dels seus nets, l’un fou emperador Nicèfor II , i l’altre, Lleó mort el 971, curopalata El fill d’aquest, Bardas Focas mort el 989, s’aixecà contra Joan I Tsimiscés i es proclamà emperador 971, però fou derrotat i reclòs en un monestir Revoltat novament contra Basili II, es proclamà emperador a Capadòcia 987, però fou derrotat i mort 989 per les tropes de Basili

Fou primer ministre a Mauritània dins la Communauté Française 1958-60 Esdevingué cap de l’estat en proclamar-se la independència de Mauritània 1960 Elegit president a l’agost del 1961, s’oposà a les reivindicacions marroquines i es proclamà neutralista i panarabista Enderrocat per l’exèrcit el 1978, fou reclòs a domicili El 1979 s’exilià a França, des d’on impulsà el moviment Aliança per a una Mauritània Democràtica Fou condemnat en rebellia per alta traïció 1980

Exercí de notari a Terrassa des del 1858 i a Barcelona a partir del 1863 És autor de Jurisprudencia práctica o fórmulas contractuales comentadas según las leyes comunes y según la Ley Hipotecaria aplicadas a todas las provincias de España 1862 i de Compendio de substanciación de juicios 1846 i d'articles de tema jurídic  Deixà inèdita una Gramática catalana 1840, redactada durant els sis mesos que romangué reclòs a casa seva mentre s’amagava de la Junta Revolucionària partidària d’Espartero

D’origen camperol i humil, l’èxit relatiu del seu primer recull, Poems Descriptive of Rural Life and Scenery ‘Poemes descriptius sobre la vida i escenari del camp’, 1820 no aconseguí de donar-li una seguretat econòmica ni psíquica, i després de crisis diverses fou reclòs al manicomi de Northampton, on encara escriví alguns dels seus millors versos D’altres llibres The Village Minstrel ‘El músic de la vila’, 1821, The Shepherd’s Calendar ‘El calendari del pastor’, 1827, The Rural Muse ‘La musa rural’, 1835

De família benestant, es llicencià en dret Afiliat a Acció Catalana, fou diputat a corts i, durant la guerra 1937, sotssecretari de justícia de la Generalitat Lluità al front de Terol i s’exilià el 1939 Ajudà els refugiats de l’èxode, participà en la resistència francesa i, empresonat pel govern de Vichy, fou reclòs en un camp de càstig Fundà a París 1945 una editorial de llibres catalans Se n'anà a Mèxic el 1947, es dedicà a negocis relacionats amb el cinema i collaborà en les activitats de la comunitat catalana

Fill de Khilderic II i de Bliquilda En morir el seu pare 675, fou reclòs en un monestir, on rebé el nom de Daniel, però a la mort del rei Dagobert III fou proclamat rei pels magnats neustrians i s’oposà al majordom de palau d’Austràsia Carles Martell, que el derrotà prop de Lieja 716 i el 1719 Tot i així, a la mort de Clotari IV d’Austràsia 719, Carles Martell li retornà el tron i el reconegué com a rei amb una forma purament nominal de tot el regnum francorum

El seu rebesnet i cinquè duc, Francesco MCarafa i Carafa mort el 1642, fou virrei d’Aragó i de Nova Espanya i governador de Milà Acusat d’amistat amb França, fou reclòs al castell de Pinto, on morí, i poc després fou rehabilitat En morir el seu fill i successor sense fills, el rei el cedí 1654, amb grandesa d’Espanya, a Francisco de Moura-Corte-Real, tercer marquès de Castelo Rodrigo Passà als Pio i Savoia, prínceps de San Gregorio, als Valcárcel i als Falcó, barons de Benifaió

Fill i successor del duc Odiló I i de Hiltruda, germana del rei franc PipíI, sota la regència de la qual estigué un quant temps Casat amb Liutberga, filla del rei longobard Desideri , el 764, influït per la seva muller, intentà deslliurar-se del vassallatge als reis francs i es retirà de l’exèrcit de Pipí I dirigit contra els aquitans L’any 788 Carlemany l’empresonà i la dieta d’Ingelheim el condemnà a mort per traïdor Graciat, fou reclòs successivament a Saint-Goar, Jumièges i Lorsch

De jove anà a Guatemala i, després, a Mèxic, on fou elegit bisbe de Michoacán 1810 A causa de la seva defensa dels interessos de la colònia , el virrei l’obligà, vers el 1814, a retornar a Espanya Ferran VII el nomenà ministre de gràcia i justícia, càrrec que ocupà poc temps, car fou empresonat per la Inquisició El 1820 fou alliberat pels constitucionals i nomenat bisbe de Tortosa això motivà que el 1824 fos reclòs de nou en un convent, el de Santa María de la Sisla, on morí

Membre del partit nazi des del 1920, participà en el putsch de Munic 1923 i fou secretari particular de Hitler 1925 i president del comitè central del partit 1932 Pel maig de 1941 volà secretament a la Gran Bretanya, amb el propòsit d’obtenir del govern anglès un tractat de pau que permetés a Alemanya de dedicar tot el seu exèrcit a combatre l’URSS Detingut pels britànics i jutjat a Nuremberg, fou condemnat a cadena perpètua i reclòs a la presó de Spandau Malgrat insistents demandes a favor del seu alliberament, aquest li fou sempre negat