Resultats de la cerca

El general Nicèfor Focas segles IX-X reconquerí Calàbria als àrabs 885 dels seus nets, l’un fou emperador Nicèfor II , i l’altre, Lleó mort el 971, curopalata El fill d’aquest, Bardas Focas mort el 989, s’aixecà contra Joan I Tsimiscés i es proclamà emperador 971, però fou derrotat i reclòs en un monestir Revoltat novament contra Basili II, es proclamà emperador a Capadòcia 987, però fou derrotat i mort 989 per les tropes de Basili

Participà en les campanyes d’Itàlia El 1536 anà a Mèxic i al Perú, on sufocà la rebellió dirigida per l’inca Manco Pizarro li atorgà el comandament de Cusco, ciutat que reconquerí als almagristes S'oposà, juntament amb Gonzalo Pizarro, a l’aplicació de les “Leyes Nuevas”, que privaven de les encomiendas els qui havien participat en les lluites entre Pizarro i Almagro, i en la lluita contra el virrei Blasco Núñez de Vela fou derrotat a Janquijaguana el 1548, i fou executat

Comte d’Harcourt Lloctinent de Catalunya 1644-48 i 1651 Lluità al Piemont contra els castellans i prengué Torí 1640 Nomenat lloctinent de Catalunya per Lluís XIV de França durant la guerra dels Segadors, perdé Lleida 1644 a mans de les tropes de Felip IV de Castella El 1645 reconquerí Agramunt Tornà a França, derrotà els castellans a Valenciennes i prengué Condé 1649 Tornà a ésser lloctinent, efímerament, el 1651 Més tard fou governador d’Anjou Era anomenat Cadet la Perle , per una joia que duia a l’orella

Era fill i hereu del vescomte de Narbona, Joan de Foix, i germà de la qui fou reina de Catalunya-Aragó 1505 Germana de Foix Orfe de petit, fou educat pel seu oncle Lluís XII de França, el qual li donà el ducat-paria de Nemours 1505 en canvi del vescomtat de Narbona Dirigí victoriosament l’exèrcit francès contra la Santa Lliga a Itàlia 1511-12 alliberà Bolonya, reconquerí Brescia i derrotà els venecians a Valeggio i l’exèrcit catalanoaragonès a Ravenna, on, ferit al camp de batalla, morí

Conseller influent a la cort de Ramont Berenguer I de Barcelona, fou enviat per la comtessa Almodis a la cort d’'Alī ibn Muǧāhid, rei de Dénia, vers el 1056 Reconquerí probablement Tamarit, que més tard li fou infeudat pel comte Si no aconseguí de repoblar Tarragona, participà eficaçment en la conquesta de Barbastre el 1068 Aquest mateix any o bé abans, el 1064 assistí a l’assemblea que promulgà el primer nucli dels Usatges de Barcelona El 1090, a l’enfrontament del comte Berenguer Ramon II amb el Cid, a Tévar, fou empresonat Degué morir poc després i el succeí el seu fill Deodat

Fill d’Antígon El 307 aC alliberà Atenes del poder de Cassandre Lluità després contra Ptolemeu, que derrotà a Xipre De retorn a Grècia, derrotà de nou Cassandre així alliberà els grecs dels macedonis i restaurà la Lliga de Corint, de la qual fou nomenat generalíssim 302 aC Reclamat pel seu pare, fou derrotat a Ipso pels altres diàdocs 301 aC A la mort de Cassandre, reconquerí la ciutat d’Atenes 294 aC i, poc temps després, Grècia i Macedònia Confià Grècia al seu fill Antígon i passà a conquerir a l’Àsia, però fou derrotat i empresonat per Seleuc 285 aC Morí a la presó

D’economia agrària oliveres, cereals, regadiu, té indústria derivada de l’agricultura farina, sucre, xocolata, oli, sabó És l’antiga Eiskadi ibera i Astigi romana Es reté a Tāriq quan els musulmans envaïren la península Ibèrica Des del 891 al 913 fou centre de resistència als omeies Ferran III la reconquerí el 1240 Les guerres civils del s XIX i les malifetes de Los siete niños de Écija aguditzaren l’absentisme dels propietaris Hi destaquen les esglésies de Santiago, gòtica s XV, amb torre del s XVIII, i la de Santa Cruz final del s XVII, amb restes d’un edifici anterior mudèjar…

Rebé aquest nom per l’emblema un moltó negre de llur estendard Independitzats al territori de Mossul 1375 i Tabriz 1387, el seu emir Qara Yūsuf es negà a reconèixer la sobirania de Tamerlà i hagué de refugiar-se a Egipte 1403 Mort Tamerlà, reconquerí Tabriz 1406 i derrotà la confederació rival dels Ak Koyunlu 1418 El seu fill i successor 1420 Iskandar resistí amb èxit els atacs del timúrida Shāh Rūkh, que concedí el govern de l’Azerbaidjan al germà d’Iskandar, Jahān Shāh 1434 Aquest amplià considerablement els seus dominis Pèrsia i Iraq, però morí 1467 lluitant contra l’horda del…

Hagué de cedir Armènia a l’emperador bizantí Maurici en canvi de l’ajut que aquest li prestà en un alçament, però, a la seva mort, declarà la guerra a Bizanci, reconquerí Armènia i Capadòcia i arribà fins al Bòsfor Un altre exèrcit dominà Antioquia, Damasc i Jerusalem, d’on s’emportà la relíquia de la Creu Amb la conquesta d’Egipte 616 refeu el vell imperi aquemènida Però l’organització interna del país era desastrosa, i l’opressió reial, massa forta El descontentament general permeté que l’emperador de Bizanci, Heracli, pogués portar la lluita fins a la mateixa capital del regne…

Pertangué —com a senyoria— a la família franca dels Autremencourt, fins que el 1311 fou pres a Thomas d’Autremencourt, mariscal d’Acaia, pels catalans comandats per Roger Desllor, que el senyorejà i sembla que el tingué fins que fou adquirit per Alfons Frederic d’Aragó Des d’aleshores fou un comtat, en el qual el succeïren els seus fills Pere Frederic d’Aragó, que navegà com a corsari i lluità contra els venecians, i Jaume Frederic d’Aragó Aquest fou pare de Lluís Frederic d’Aragó, la filla del qual, Maria Frederic d’Aragó, fou la darrera comtessa, car el castell caigué en poder dels turcs el…