Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
angle límit
© fototeca.cat
Física
En passar la llum d’un medi d’índex de refracció n
a un altre d’índex menor n´
(cas, p ex, de l’aigua a l’aire), valor mínim de l’angle d’incidència a partir del qual té lloc la reflexió total
.
D’acord amb la llei de la refracció resulta que sin ε 1 = n'/n Un raig que incideixi amb un angle menor és refractat, mentre que si no ho fa amb un angle més gran és reflectit, i actua així la interfície com a un mirall
birefringència
© Fototeca.cat
Física
Fenomen de doble refracció de la llum que travessa una substància anisòtropa.
És deguda al desdoblament de cada un dels raigs incidents segons una direcció no parallela a l’eix òptic del cristall en el raig ordinari, que es refracta amb un índex de refracció constant, i el raig extraordinari, per al qual l’índex de refracció varia segons l’angle incident És una propietat característica d’alguns cristalls com el quars, l’espat d’Islàndia, la mica, el topazi, etc Pot ésser provocada artificialment, en substàncies òpticament inactives, per mètodes mecànics, fotoelèctrics efecte Kerr electroòptic i magnètics efecte Cotton-Mouton, i efecte Faraday
mètode de Schröder van der Kolk
Mineralogia i petrografia
Mètode per a determinar l’índex de refracció de partícules cristal·lines, amb l’ajut del microscopi.
Aquest mètode utilitza la illuminació obliqua per a fer la determinació, la qual és feta sempre respecte a líquids d’índex de refracció conegut
mètode de les línies de Becke
Mineralogia i petrografia
Mètode de determinació del valor relatiu dels índexs de refracció dels grans cristal·lins d’una preparació petrogràfica.
En els límits entre els grans, Becke observà unes línies lluminoses molt fines que es desplacen devers el gra menys refringent quan hom abaixa el tub del microscopi D’aquesta manera, pot ésser avaluat el valor relatiu de l’índex de refracció dels diferents minerals, prenent-ne un per exemple, el quars com a referència
reflexió total
Física
Fenomen pel qual quan una ona passa d’un medi més refringent a un altre de menys refringent (refracció).
Hi ha un angle d’incidència màxim î tal que tots els raigs que incideixen amb un angle més gran que aquest no passen al segon medi ni tan sols parcialment, sinó que són reflectits un altre cop cap al medi d’on procedeixen Hom pot demostrar que l’angle l , anomenat angle límit , només depèn dels índexs de refracció n 1 i n 2 dels dos medis aquest angle és donat per la fórmula sin l = n 2 / n 1 essent n 2 < n 1
angle de polarització
© fototeca.cat
Física
Angle amb què ha d’incidir un raig de llum sobre una superfície separadora de dos medis d’índexs de refracció n
i n´
per tal que en la llum reflectida no hi hagi component paral·lela al pla d’incidència.
Segons les fórmules de Fresnel, l’angle de polarització φ π satisfà φ π + φ´ p = 90°, essent φ´ p el corresponent angle de refracció D’acord amb la llei de la refracció resulta que tg φ π = n´/n llei de Brewster, fórmula que dóna el valor de φ π , i que el raig reflectit i el refractat són perpendiculars entre ells
llei de Snel
© fototeca.cat
Física
Llei segons la qual la relació entre els sinus dels angles que formen els raigs incidents i emergents d’un feix lluminós en travessar la superfície que separa dos medis òptics amb la perpendicular a la superfície esmentada (angle d’incidència i de refracció, respectivament) és igual al quocient de la velocitat de la llum en el primer medi respecte a la que té en el segon després d’haver travessat la superfície de separació, la qual cosa, a la vegada, és igual a l’índex de refracció del segon medi respecte al del primer:
.
miratge
© Fototeca.cat
Física
Il·lusió òptica causada per la refracció dels raigs de llum a través de capes d’aire a diferent temperatura.
El miratge més corrent té lloc quan les capes d’aire més pròximes al sòl són més calentes i, per tant, menys denses i de menor índex de refracció que les capes superiors En aquestes condicions, un observador pot rebre de cadascun dels punts d’un objecte llunyà dos raigs de llum un que recorre un trajecte rectilini i un altre que recorre un trajecte curvilini Com a conseqüència, l’observador veu simultàniament dues imatges de l’objecte una imatge que correspon a la situació real de l’objecte i una segona imatge, invertida respecte a la primera, que sembla donada per una superfície…
indicatriu
Geologia
En òptica cristal·lina, superfície tancada que en general correspon a un el·lipsoide triaxial escalè, o lloc comú determinat per tots els radis vectors que representen els índexs de refracció dels raigs de llum en passar per un cristall i en totes les direccions de l’espai.
Els tres índexs principals de refracció caracteritzen els tres eixos ortogonals que defineixen la indicatriu òptica
refractòmetre
Física
Aparell destinat a mesurar l’índex de refracció d’un medi material, basat en les diferències de camins òptics, i per tant, de fases, entre els dos raigs en què se n’ha dividit un, quan han travessat medis materials diferents.
Aquesta mesura de diferència de camins òptics és feta produint interferències entre els dos raigs Segons que la divisió del raig en dos hagi estat feta usant escletxes de Young o per reflexió en superfícies semitransparents, l’aparell és anomenat de Rayleigh o de Jamin Els refractòmetres són els aparells bàsics d’una tècnica de mesura molt precisa dels índexs de refracció amb un marge d’error del 10 - 6 per cent, anomenada refractometria interferencial