Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
subdominant
Música
El quart grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 4) i l’acord tríada perfecte major o perfecte menor format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana IV).
La subdominant és un dels graus més importants de la tonalitat, i actua bàsicament com a preparació de la dominant harmonia 2 Rep el seu nom perquè ocupa una posició anàloga en sentit descendent a la de la dominant respecte de la tònica També s’ha explicat el terme en referència al lloc immediatament inferior que ocupa respecte de la dominant de la mateixa manera que es parla de ’subtònica’ per al VII grau o, en sentit invers, de ’supertònica’ per al II Originàriament, però, el terme, que aparegué per primera vegada en el Nouveau système de musique thèorique 1726, de JPh Rameau, feia…
nefroptosi
Patologia humana
Desplaçament i mobilitat anormal del ronyó a conseqüència d’un relaxament dels seus mitjans de fixació.
De vegades és associada a altres ptosis viscerals
Gil Foix
Literatura catalana
Personatge central de la novel·la Lafebre d’or (1890-92), de Narcís Oller.
Es troba en la tradició dels personatges perdedors i tràgics, víctimes del destí, aquí representat per la fortuna adversa del negoci borsari Té un parallel en Monsieur Saccard, l’agent de borsa de L’argent , de Zola Concebut en diverses etapes com un punt de fuga de totes les línies de la novella i possiblement inspirat en una persona real, veié perdre el seu protagonisme inicial rere d’un narrador omniscient poderós i de les dificultats de l’autor per a mantenir la trama La seva contextura moral, poc sòlida, és donada per un caràcter bondadós, protector i gens gasiu, però indiscret i gosat…
neurosi d’abandó
Neurosi provocada per l’absència, el relaxament o la ruptura (reals o imaginaris) d’un vincle afectiu.
L’acumulació de fets o un de més significatiu pot desencadenar la neurosi d'angoixa
baticàrdia
Patologia humana
Emplaçament baix del cor a causa d’un relaxament dels grans vasos sanguinis (artèries aorta i pulmonar).
Determina palpitacions, dispnea i intermitències en el pols
anestèsic

Anestèsics principals
©
Farmàcia
Fàrmac que en produir narcosi, analgèsia general, relaxament i pèrdua de la sensibilitat conscient, fa possible l’anestèsia.
Exerceix la seva acció sobre les cèllules nervioses cerebrals i pot ésser administrat per via inhalatòria, endovenosa o rectal en qualsevol cas, ha d’ésser vessat a la sang
Índia 2012
Estat
La corrupció va seguir sent el problema central del país El cas més greu sota instrucció va ser el de la mala praxis en el sector de la telefonia, que va costar a les finances índies deixar d'ingressar 40000 milions de dòlars Així, al febrer, el Tribunal Suprem va ordenar la rescissió de 122 llicències d'explotació a operadors que donaven cobertura a 69 milions de subscriptors Un altre escàndol, el de la privatització del sector miner, amenaçava d'esquitxar el primer ministre, Manmohan Singh, que malgrat la seva fama d'home íntegre, no va semblar perseguir amb prou duresa els corruptes Al…
droga
Psicologia
Cadascuna de les substàncies que alteren l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement i que sovint produeixen dependència (drogoaddicció).
Hom distingeix popularment entre drogues dures , que creen dependència física i psíquica, i drogues toves , que no comporten dependència física, bé que aquesta distinció és difícil d’establir Les drogues més emprades pels drogoaddictes poden ésser classificades, segons els seus efectes, de la manera següent substàncies volàtils , com ara l’èter, el tricloroetilè, la benzina, els vernissos, les coles, els dissolvents, els llevataques, etc, que produeixen en qui les aspira un estat d’embriaguesa, i els efectes nocius de les quals són de caràcter mental i orgànic, ja que afecten els…
acalàsia
Patologia humana
Dificultat de funcionament dels esfínters consistent en l’absència de llur relaxament quan aquest funcionament és demanat per contraccions dels conductes adjacents.
monestir de Banyoles
El monestir de Sant Esteve de Banyoles. L’església actual (1702-40) conserva la porta gòtica de 1530
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí (Sant Esteve de Banyoles), situat a la ciutat de Banyoles (Pla de l’Estany), a un extrem de la Vila Vella.
Fou fundat per l’abat Bonit pels volts del 812, sobre les ruïnes d’una església anterior Mort el fundador el 822, Mercoral en fou elegit abat, i el mateix any el comte Rampó de Girona i de Barcelona obtingué un precepte de Lluís el Piadós que posava el monestir sota la seva protecció i li concedia la immunitat Entre els anys 840 i 870, sota el govern dels abats Elies, Pere i Ansemon, el monestir continuà prosperant entre altres possessions adquirí les esglésies de Sant Pere de Rodes independitzat entre els anys 944 i 948, fet que motivà un llarg procés amb Sant Policarp de Rasès i Sant Julià…