Resultats de la cerca

Situació Tomba excavada en un bloc de roca sorrenca EFS Al marge meridional del replà que domina l’indret de la Ferreria, al lloc dels Pins del Màrtir, hi ha una roca sorrenca amb una tomba excavada que va ser localitzada per Jaume Coberó Mapa 34-14 361 Situació 31TCG671312 L’accés més fàcil és seguir la pista que des de prop del final del camí de l’Aguda porta a la zona de la Torre d’en Domènecs Cal desviar-se cap a l’esquerra seguint un camí que porta als camps conreats del replà, els quals cal travessar caminant Necròpoli La sepultura és excavada aprofitant la…

L’església de Sant Grau d’Entreperes 760 m alt, situada en un replà dels cingles, romànica s XII, ha esdevingut santuari

Situació Aspecte de l’àmbit excavat de la cabana 22 d’aquest hàbitat situat a més de 2 000 m d’altitud C Rendu Aquest hàbitat pastoral, del segle XI, és situat al N del municipi d’Enveig, en una zona muntanyosa a uns 2 240 m d’altitud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 12” N - Long 1° 53’ 30” E Partint d’Enveig amb cotxe, cal agafar la carretera que es dirigeix vers Bena, Feners i Brangolí Al darrer revolt abans d’arribar a Bena, es pot deixar el cotxe en un petit aparcament, des d’on surt un camí per on cal continuar a peu Després de caminar un quart d’hora, un cop s’ha travessat la primera…

És situada en un replà, al peu de l’Erzgebirge, a la vora esquerra del Mulde de Freiberg, afluent, per l’esquerra, de l’Elba Centre d’activitat minera, d’antiga tradició, amb foneries de plom, zinc, níquel i estany Indústria tèxtil, instruments d’òptica, equip elèctric i electrònic, treball del cuir i del vidre i eines agrícoles La catedral, refeta al s XV, conserva un portal amb estàtues també del s XV

És situat en un replà dels vessants orientals del Teso de Son, dominant la confluència de la vall de la Noguera amb la de Bonaigua L’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor conserva el campanar romànic, quadrat, de cinc pisos El lloc, esmentat el 839, formà part de la vall d'Àneu Fou municipi independent fins el 1970, que, juntament amb el de Sorpe i de Gil, fou unit al de València d’Àneu, amb el nom oficial d' Alt Àneu

Les restes del castell, molt arruïnat, s’aixequen aturonades als vessants meridionals de Montagut, en un replà, damunt el santuari de Bell-lloc Un recinte fortificat protegia amb valls els costats N i W i encerclava els edificis centrals a la part cen tral hi ha restes de la torre mestra i al SE es conserven parts de dues torres rectangulars ara d’uns 7 m que devien flanquejar l’entrada Al NE hi ha una altra torre rectangular, sencera Esmentat des del 1276, fou volat el 1812 durant l’ocupació francesa

És format per les aigües procedents dels circs lacustres de Gerber i de Cabanes i del torrent de Cap de Port, que davalla del port de la Bonaigua Després de deixar, a la dreta, València d’Àneu al final d’un replà, a més de 100 m damunt el fons de la vall glacial d’Àneu i, a l’esquerra, les restes de l’antic castell de Portaran, s’uneix a la Noguera poc abans d’Esterri d’Àneu Una gran zona forestal, en part d’avetoses mata de Sorpe, mata de València, cobreix la baga d’aquesta vall

La presència del grup d’antics volcans el puig de la Garsa, el Pujalós, el puig Astrol contribueix a definir un paisatge de materials basàltics que es presenten en forma de corrents de lava compacta El poble és totalment disseminat 301 h diss 1981 n'és el centre l’església parroquial, romànica, de Santa Maria esmentada ja el 977 en l’acta de fundació de Sant Pere de Besalú, situada a 658 m d’altitud, en un replà avançat de la muntanya Dins l’antic terme hi ha, a més, el santuari de la Trinitat de Batet

Es troba en un replà que fa el vessant de la muntanya que davalla des del coll de Vans fins al riu, al límit del terme de Fórnols Allà on la gent del país afirma que hi havia un castell només hi ha un munt d’enderrocs plens de bardissa Tant per la situació com per les restes existents això és ben possible hi ha indicis de parets, i són clarament visibles uns carreus treballats Tanmateix, no és documentat, i no es coneix ni tan sols el nom històric, ja que l’actual és derivat del d’un propietari del lloc

Per a evitar humitats els ampits fan pendent cap a l’exterior i són de materials poc porosos pedra natural o artificial, marbre, rajola del Vendrell, etc L’alçària d’un ampit és la distància vertical al pla del pis corresponent a la finestra