Resultats de la cerca

Fill de Basili Anomenat Joan, es canvià el nom per Aleix Es casà 1351 amb Teodora Cantacuzè, neboda de l’emperador de Bizanci Joan VI Reprimí els complots de l’aristocràcia, lluità contra els turcs i augmentà els privilegis de Venècia amb el tractat de l’any 1364

Afiliat al partit conservador, fou diputat per Utrera el 1878, el 1884 i el 1898 Ascendí a tinent general 1898 i fou capità general d’Andalusia i cap de la casa militar del rei Fou capità general de Catalunya 1899-1901 i 1903-05, on reprimí l’anarquisme

Lluità a la guerra d’Àfrica 1859-60 Es posà al costat de la revolució del 1868, però combaté l’alçament federalista de la Bisbal 1869 Fou capità general de Catalunya 1869-72 i reprimí la revolta popular contra les quintes 1870 Fou ministre de la guerra d’un efímer govern Sagasta 1872

Comte de Radetz Participà en les campanyes contra els turcs 1788-89 i contra Napoleó 1792-1815 Cap de les forces austríaques a Itàlia des del 1831, on reprimí la revolta del 1848 i derrotà els piemontesos a Custozza 1848 i a Novara 1849, fou governador general del regne Llombardovenecià 1850-57

Fou un dels responsables de la jornada del 10 d’agost i dels assassinats del setembre del 1792 Diputat de la Convenció i membre del Comitè de Salvació Pública 1793, reprimí amb una gran duresa la insurrecció de Lió S'oposà a Robespierre el 9 termidor, però també fou acusat i deportat a Guaiana

Fill del rei Casimir IV de Polònia, Jordi I el designà com a successor seu al tron de Bohèmia, al qual accedí enfront de l’oposició del partit catòlic, que feia costat a Maties I d’Hongria Succeí aquest com a rei d’Hongria Reprimí nombroses revoltes camperoles i deixà de fet que la noblesa governés Hongria

Anà a Cuba com a oficial d’estat major 1864-74 De retorn, lluità contra els carlins al Principat i al País Basc, i ascendí a brigadier Governador militar del castell de Montjuïc, resultà ferit en l’atemptat contra Martínez Campos a Barcelona 1893 Reprimí la vaga general del març del 1908 Fou capità general de València 1910

Líder conservador als comuns, fou primer ministre 1902-05 i formà un govern d’unió que es distingí per la reforma de la instrucció pública i la reorganització i l’augment de la potència militar La qüestió del lliure canvi dividí el partit perdé les eleccions 1906 i dimití 1911 la direcció del Partit Conservador Més tard fou lord de l’Almirallat 1915 i ministre d’Afers Estrangers 1916-19 Com a tal, publicà l’anomenada Declaració Balfour 1917 i signà el tractat de Versalles 1919 Favorable a l’aliança amb els liberals, fou desautoritzat pel propi partit i dimití tots els càrrecs polítics Li fou…

Participà en la conquesta d’Algèria 1832-48 Després de la revolució del febrer de 1848 fou nomenat ministre de la guerra i reprimí durament la insurrecció del juny del mateix any Nomenat cap de l’executiu, instaurà una veritable dictadura per a restablir l’ordre A les eleccions per a la presidència de la República fou derrotat per Lluís Bonaparte

Desertor, fou, a Turquia, preceptor d’Abdülmecit I, que l’envià a Síria contra l’exèrcit egipci d’Ibrāhīm Paixà 1838 Ascendit a general, fou governador al Líban 1842, a Valàquia 1848, a Bucarest 1850, a Bagdad 1860, on fou destituït pels abusos, i, finalment, a Hercegovina 1861, on reprimí durament la rebellió de Montenegro Participà activament en la guerra russoturca 1853-56