Resultats de la cerca
Es mostren 490 resultats
sala
Arquitectura
Casa d’una sola habitació gran.
A l’època medieval passà a designar la residència senyorial, normalment dintre els murs d’un castell o fortalesa, i acabà per ésser el nom característic de les residències senyorials o de gent notable En aquest sentit s’ha conservat en toponímia
biòtop
Biologia
Espai ocupat per una biocenosi.
Pot tenir uns límits nets o més o menys difusos Les seves característiques ecològiques composició del medi, illuminació, temperatura, etc poden ésser homogènies, o més o menys diversificades en un cert nombre de residències ecològiques El biòtop i la biocenosi que l’ocupa són lligats per interrelacions múltiples i constitueixen un ecosistema
Institut Mallorquí d’Afers Socials
Institució de referència a Mallorca en serveis socials que depèn directament del Consell de Mallorca.
Creat arran de la Llei 14/2001 d’atribució de competències als consells insulars en matèria de serveis socials, assumí la gestió dels serveis socials, la protecció dels menors i els recursos assistencials Té com a objectiu desenvolupar els programes, els serveis i els centres de serveis socials, menors i residències, llars i altres recursos assistencials per a gent gran
palau
Art
Edifici majestuós i luxós utilitzat com a habitació d’un rei o d’un gran senyor, i sovint, com al Pròxim Orient, veritable fortificació i centre de l’administració d’un govern.
Molt més hedonista, obert i sense fortificacions fou el mediterrani A Micenes i a Grècia foren bastits a les acròpolis, com a llocs de més seguretat A Roma, fou una ciutat en miniatura, plena de luxes i comoditats, aïllada de la resta de la població com n'és exemple la Domus Aurea de Neró al Palatí Durant l’alta edat mitjana desaparegué i donà lloc al castell fortificat, i no aparegué novament fins a la construcció dels palaus urbans gòtics Als països islàmics contemporanis, conservà l’aspecte extern de fortalesa, bé que amb interiors refinadíssims, com l’Alhambra de Granada Els palaus urbans…
Antoine Pesne
Pintura
Pintor francès.
Fou pintor oficial de Frederic I de Prússia i del seu fill Frederic el Gran i decorà les residències reials de Charlottenburg, Potsdam i Sans-Souci Conreà també, amb gran èxit, el retrat excellí en el d’infants Frederic II i el seu germà Guillem 1714, Charlottenburg, Autoretrat davant el cavallet amb les seves filles 1754, Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, Berlín
Institut Català d’Assistència i Serveis Socials
Sociologia
Organisme creat l’any 1983 en el marc del departament de sanitat i seguretat social de la Generalitat de Catalunya que recull les competències de l’Instituto Nacional de Servicios Sociales (INSERSO).
Té cura de la gestió de les prestacions complementàries de la seguretat social, és a dir, de l’assistència social Comprèn tres grans seccions serveis a la tercera edat, que inclouen residències i centres geriàtrics amb funcions tant d’esbarjo com d’assistència terapèutica serveis als minusvàlids físics, psíquics i sensorials, dirigits sobretot a la rehabilitació i la integració social i laboral, i els programes especials
extraterritorialitat
Dret internacional
Dret o privilegi basat en una ficció jurídica que considera persones, coses i locals com si estiguessin fora del territori en què es troben per a continuar sotmesos a les lleis de llurs països d’origen.
Els beneficis d’aquests drets són aplicats als caps d’estat, amb llurs familiars i seguicis, als agents diplomàtics, amb llurs famílies, al personal oficial i als comissionats i delegats dels organismes internacionals, als exèrcits en terrenys ocupats, als vaixells de guerra, als magistrats del tribunal internacional de la Haia, a les residències dels caps d’estat estrangers i a les dels agents diplomàtics, així com a llurs valises i documentació
Teotihuacán

Vista general de Totihuacán des de la piràmide de la Lluna
Anyul Rivas (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat de l’estat de Mèxic, situada 48 km al NE de la capital de l’estat.
Important centre religiós del 250 aC al 650 dC, fou la metròpolis de la cultura prehispànica a Mèxic Meravella arquitectònica i urbanística, hom hi pot contemplar grans monuments tot al llarg de l’avinguda dels Morts les piràmides del Sol i de la Lluna, el temple de Quetzalcóatl i el palau de Quetzalpalalóatl, voltats per les residències dels sacerdots més als afores, hi havia les cases dels comerciants i artesans
àrees olímpiques de Barcelona

Port Olímpic de Barcelona
© Fototeca.cat
Conjunt d’instal·lacions esportives i d’allotjament construïdes en quatre zones de Barcelona amb vistes als jocs de la XXV Olimpíada, celebrats en aquesta ciutat.
Les quatre àrees inclouen l’Anella Olímpica de Montjuïc, que comprèn l’estadi, el Palau Sant Jordi i les piscines Picornell la Vila Olimpica del Poblenou, convertida posteriorment en zona residencial, amb el port olímpic i les residències dels atletes Vila Olímpica de Barcelona la zona de la Diagonal, entorn de les installacions ja existents del Futbol Club Barcelona i del Reial Club de Polo i finalment la Vall d’Hebron, que fou sotmesa a una important remodelació urbanística entorn del Velòdrom d’Horta
la Platja d’Argelers
Barri
Barri marítim de la vila d’Argelers (Rosselló), estès al llarg de la platja dels Pins, de 3 km de longitud, entre el grau de la Maçana, al S (que el separa del nucli del Racó), i el grau de la Ribereta, al N.
Sorgit entre els anys 1920 i 1940 a partir de la zona meridional, més pròxima a la vila, on es troben les grans residències privades l’expansió vers el nord ha estat feta per grans empreses, d’acord amb el pla d’endegament de la costa de la regió de Llenguadoc-Rosselló Entre els dos sectors hi ha l’església amb vitralls de Willy Mucha A l’estiu dóna allotjament a més de 100 000 persones a l’hivern hi ha una població permanent de prop d’un miler d’habitants